“Vull que els residents gaudeixin, aprenguin, es formin, estiguin acompanyats i també que cuidin la seva vida personal”

L’Elisabeth Esteban és intensivista pediàtrica a la Unitat de Cures Intensives Pediàtriques (UCIP) de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona. A més, des de fa quatre anys, és cap d'estudis de l’Hospital, però la seva vinculació amb la docència i la formació ve de lluny, concretament des que ella va fer la seva residència. “Sempre m’ha agradat molt estudiar i, de fet, continuo formant-me. Amb la docència podem transmetre el coneixement que tenim a residents i també a altres professionals que volen continuar aprenent i millorant”, detalla Esteban.

Abans de ser cap d’estudis, l’Elisabeth va ser tutora de residents durant 12 anys. Actualment, també és presidenta de la Comissió de Docència, que vetlla perquè es compleixin totes les condicions normatives i aconseguir unificar la part formativa i assistencial dels residents, imparteix cursos de formació i és professora associada a la Universitat de Barcelona.

Què fa un cap d'estudis?

És similar al que fa un tutor, però amb una visió global. Acompanyo els residents en el seu pas per l'Hospital, posant atenció a les seves necessitats, fent seguiment de projectes i oferint-los opinió professional. Bàsicament, els escolto i ajudo en tot el necessitin. Per això, el meu despatx sempre està obert i tots tenen el meu contacte per a quan el necessitin. És important, però, que un cap d’estudis vetlli perquè el pla formatiu es compleixi per garantir l’excel·lència del centre.

Què et motiva a implicar-te tan a fons en la tasca formativa?

Sempre m'ha agradat molt estudiar, suposo que com a tots els que ens movem per aquest món. El que més em motiva, com a docent, però també com a alumna, és la satisfacció i l’aprenentatge que genera aplicar els continguts apresos en llibres de text, manuals o protocols. Tots aquests textos, la gent se'ls pot llegir. Però la clau és veure com abordar-ho. Explicar una situació viscuda aporta valor al que s'ensenya i la manera d’explicar es transforma.

També em sembla essencial en aquesta tasca detectar les necessitats personals de cada persona. Cadascú té la seva manera d'aprendre i, en la mesura del possible, intento fer una formació a mida pels nostres residents.

Quins diries que són els trets diferencials de l’Hospital?

Sense cap mena de dubte diria que l’ambient fantàstic que tenim és un fet a destacar. Durant els anys de residència es creen uns llaços amb els companys que duren tota la vida. Una mostra és que la majoria de la gent, un cop acabada l’etapa, continua vinculada professionalment al nostre centre. Nosaltres el que volem és retenir el talent, per tant, ho valorem positivament.

Sant Joan de Déu és una institució maternoinfantil puntera en l’àmbit europeu, però és cert que és un hospital monogràfic. Això suposa que tenim menys nombre de residents, però els podem oferir formació especialitzada en les vuit àrees de treball que dominem. Els residents estan absolutament implicats en la vida dels serveis als quals pertanyen.

I també haig de mencionar les instal·lacions i la tecnologia de l’Hospital. És un lloc pensat pel pacient i de retruc fa que els professionals que hi treballem també gaudim d’espais oberts, llum natural, zones verdes i de maquinària moderna i especialitzada.

De quines facilitats gaudeixen els residents del centre?

Tant el director de recerca, Joan Comella, com jo promovem molt la formació i la investigació. Volem que els nostres residents gaudeixin de rotacions externes i que puguin assistir a congressos nacionals i internacionals. Pensem que és una oportunitat única per sortir d'on son, conèixer altres realitats i altres sistemes sanitaris. Són diferents models que enriqueixen la manera de treballar de cada professional.

A més, els incentivem a fer tots els cursos que necessitin i busquem maneres per finançar-los, si no s’imparteixen a l’Hospital. Al nostre centre també tenim moltes ofertes formatives per a residents, sobretot beques de recerca que, econòmicament, són molt competitives.

Quins reptes us proposeu des de l’equip de docència?

El repte per mi és anar a millor i no encantar-se, perquè sempre hi ha alguna cosa que podem fer millor. Generacions anteriors, especialment al món sanitari, hem cuidat poc la nostra vida personal. Però poder conciliar és necessari per tenir una bona salut mental. Podríem dir que el meu objectiu és que els residents gaudeixin, aprenguin, es formin, preguntin, estiguin acompanyats i també que cuidin la seva vida personal. I, evidentment, continuar acompanyant-los i escoltant-los amb la màxima dedicació.