"Aquí veiem els diferents espais i especialitats de la psiquiatria infantil sense desvincular-nos del pacient adult"

La residència de psiquiatria de la infància i l’adolescència és una especialitat nova que creix a bon ritme. Es va crear l’agost del 2021, però no va ser fins al 2023 que els primers 20 residents van poder començar la seva formació a 13 comunitats autònomes del territori espanyol, entre elles Catalunya. La promoció del 2024 ja va poder gaudir de 10 places més —amb un total de 30— i està previst que aquest 2025 se n'habilitin 48. A l'Hospital Sant Joan de Déu també augmenten cada any les places en aquesta especialitat; primer n'hi havia una, després dues i, enguany, n'hi haurà quatre pels futurs residents del centre.

"Hi ha massa demanda de pacients. Els dispositius que hi ha en l'àmbit ambulatori estan col·lapsats, especialment després de la COVID, i les cites es demoren moltíssims mesos. No obstant això, no hi ha prou psiquiatres", observa Teresa Logronyo, resident de Psiquiatria infantil a Sant Joan de Déu. En aquest sentit, però, destaca que les administracions reconeixen la importància de la salut mental i estan treballant per potenciar l'especialitat, tant en infants com en adults.

Què és el que et va motivar per a escollir aquesta especialitat?

Tenia molt clar que entrava a la carrera de medicina per dedicar-me a la psiquiatria. I quan vaig sentir que s’oferiria l’especialitat de psiquiatria infantil, em va interessar molt. Més enllà del meu amor pels nens, considero que la infantesa és la millor etapa per començar a actuar sobre les malalties mentals, intentant prevenir-les, perquè quan es cronifiquen és molt més difícil tractar-les.

Per què vas optar per Sant Joan de Déu?

Jo vinc de Sant Sebastià i volia una ciutat amb bons dispositius i mitjans. Llavors, entre Madrid i Barcelona, em vaig enamorar d'aquest hospital, em va semblar espectacular. A més, la cap de docència de salut mental, la Laia Villalta, em va motivar moltíssim. També em cridava l’atenció la gran quantitat d’especialistes amb qui podria treballar i, ara que ja fa gairebé un any que soc aquí, puc afirmar que són molt propers i que dominen els seus àmbits.

Què diferencia l’Hospital?

És un lloc que et permet veure una mica de cada àmbit de la psiquiatria. Sant Joan de Déu té un servei de salut mental molt desenvolupat i especialitzat en què pots tractar des de trastorns de la conducta alimentària fins a tipologies de psicosi o trastorns de l’ànim. A més, també hi ha pisos dins de l’Hospital per als tractaments que impliquen convivència amb les famílies, hospitalització parcial i Hospital de Dia. Gaudir de tot això en un mateix espai no és usual i està subjecte a molts permisos i supervisions.

Com és un dia a Sant Joan de Déu com a R1 de psiquiatria?

Arribes a primera hora i l’equip d’infermeria et fa el traspàs de l’informe. Visites pacients, atens cites amb famílies i et coordines amb escoles per tal que els infants puguin continuar amb la seva educació. Intentes dedicar el màxim de temps possible a cada pacient.

També hi ha dies que tenim docència, sessions de recerca i també moments per fer cursos. Pots completar la residència com vulguis, perquè t’ho oferiran. I, fins i tot, si alguna tarda et ve de gust rotar amb algun adjunt que tingui consultes externes, també ho pots fer.

Com valores l’Hospital i el seu equip docent?

El centre és preciós, és com l’univers de la pel·lícula ‘Barbie’ en versió hospital. A més, s’hi respira molt bon ambient. Els professionals ens acompanyen i ajuden en tot i cada any anem adquirint un grau més d’independència. Els residents de l’Hospital també fem recerca. Ens ofereixen classes específiques i ens animen i ajuden a redactar els nostres propis articles i pòsters.

Llavors, l’especialitat de psiquiatria infantil es desvincula totalment dels pacients adults?

No es desvincula, es complementa. Tant els que ens enfoquem cap al pacient infantil com els que es dediquen als adults fem intercanvi d’unitat durant uns mesos amb el Parc Sanitari de Sant Joan de Déu. Així tots veiem de tot. Em sembla molt beneficiós perquè veus com evolucionen els tractaments dels qui han estat atesos des de petits.

Els professionals fa temps que demanaven diferenciar el tractament d’adults del d’infants. Perquè després els passava que es trobaven que havien de tractar nens i nenes i no havien estat mai a pediatria ni estaven familiaritzats amb la seva manera d’actuar.

Què és el que més valores de la teva feina?

Sense cap mena de dubte et diria que els nens i, sobretot, pensar que els estem alleujant una mica el patiment fent la seva vida una mica més agradable. Veure com milloren i comencen a gaudir de la seva infantesa i adolescència és el que més m’importa.