"La vocació és tenir motivació per aprendre a cuidar, per formar-te i per investigar"

Durant la seva carrera, María José Troyano ha vist els canvis viscuts per la professió i l'Àrea de Neonatologia en la cura dels nounats prematurs des de 23 setmanes de gestació i dels nounats a terme amb alguna patologia complexa que requereixen ser ingressats en una unitat neonatal de nivell III. Ens ha rebut per parlar de l'evolució en aquesta especialitat i de les seves vivències en el desenvolupament de la professió.

Fins a quin punt és fonamental la vocació en la teva professió?

És cert que normalment vinculem les professions de la salut amb una profunda vocació, perquè estan en contacte amb persones en situació de vida complicada, que pateixen dolor o estan malalts, però no sempre és així. També la infermeria en els seus inicis es va vincular a les cures que proporcionaven les congregacions religioses o les dones i que no necessitaven tenir cap formació per proporcionar ajuda als malalts, però això ha canviat radicalment.

La transformació més important que s'ha produït és que les infermeres han convertit un acte de cura en una activitat que es pot revisar i argumentar científicament. Sí que és cert que has de tenir interès per la professió, però realment la vocació és tenir motivació per aprendre a cuidar, per formar-te i per investigar.

I com et va sorgir l'interès per la neonatologia?

Durant la meva formació acadèmica no vaig fer pràctiques en pediatria. El meu primer contacte va ser en començar la meva vida laboral en un hospital pediàtric, aquest tipus de pacient em va enganxar des del començament. A partir d'aquí, vaig començar a formar-me en pediatria, i em vaig especialitzar després en neonatologia, on he treballat gairebé tots els 35 anys que porto de trajectòria professional.

Com van ser els teus inicis treballant a Sant Joan de Déu?

Vaig estudiar a Andalusia, però el meu esperit aventurer em va portar fins a Barcelona i així va ser com vaig començar a treballar a Sant Joan de Déu. Recordo els orígens a l'Hospital amb molta il·lusió, em vaig impregnar dels seus valors a mesura que veia el que feien els meus companys i d'allò que em transmetien en la formació de les tècniques de cura del nounat.

Què et va sorprendre més en aquells primers anys a l'Hospital?

Potser el que més em va sorprendre era el tracte que es té tant cap a les famílies com cap als professionals que treballem aquí. Em vaig sentir ràpidament integrada en l'equip, formant part d'una gran família. Aquesta manera de tractar-te facilita que et sentis part del projecte.

I del món neonatal el que em va captivar va ser descobrir la fortalesa dels nounats i dels prematurs. Com a éssers tan petits i indefensos poden aguantar tantes intervencions complexes, aquest agarri a la vida que tenen...

Ara passem a moments més recents, quines experiències destacaries com a cap d'Infermeria en Neonatologia?

El disseny d'una nova unitat on disposes d'instal·lacions diferents a les que estem acostumats és tot un desafiament. També és tot un repte el pas d'unitats neonatals obertes a altres compartimentades, on es tenen en compte tant les necessitats dels bebès i les seves famílies com les dels professionals. És un canvi de paradigma on els professionals que estan a peu de llit i les famílies han de ser escoltats i acompanyats durant tot el procés de canvi.

Quins altres canvis van suposar la posada en marxa de la nova unitat?

Va suposar una necessitat de més professionals, en una època complicada per la falta d'infermeres a escala mundial i en plena pandèmia de COVID-19. En aquest sentit, vam tenir dificultats per anar incorporant persones qualificades. Per incorporar a aquests nous professionals hem hagut de realitzar un gran nombre de formacions i ajudar-los a adquirir les competències necessàries per a tractar a aquest perfil de pacient tan complex.

Quins canvis en l'àmbit professional destacaries de la teva experiència aquests anys?

Ha canviat la metodologia de la cura. Els avanços tecnològics dels últims anys i l'especialització dels professionals han permès que el bebè prematur o amb alguna patologia greu tingui una major taxa de supervivència.

El model de cures centrat en el desenvolupament del nounat i la seva família ha permès afavorir l'organització del cervell del bebè encara en desenvolupament i minimitzar l'impacte emocional que suposa a les famílies veure al seu bebè ingressat en una UCI. La nostra intervenció és dirigida al nounat i la seva família, considerant-los com una unitat. Així, integrem a les mares i als pares en les seves cures, sent la família parteix del tractament del nounat.

Quines altres coses han evolucionat en el vostre dia a dia aquests anys?

El model organitzatiu dels equips infermers en els torns, el fet de treballar en habitacions compartimentades, fa que ens hem de distribuir per parelles d'infermeres, intentem que sigui una infermera experta amb una altra més novella, per a afavorir l'aprenentatge i formació d'aquesta última. Els bebès prematurs precisen que les cures es realitzin entre dues persones, mentre que una les fa, l'altra realitza cura postural.

L'augment de professionals en la unitat ha suposat que la comunicació sigui més complexa entre els equips, això ens ha portat a buscar estratègies que ens ajudi a millorar-la. Les eines que hem utilitzat per facilitar aquesta comunicació són: ús de pissarres informatives, panells de distribució de pacients en les àrees, pissarres on es comuniquen resultats d'indicadors "Good News".

Has esmentat el mètode cangur, en què consisteix?

Es tracta de posar pell amb pell al nounat amb la seva mare o el seu pare. És important que estiguin un mínim de dues hores diàries. Està comprovat que té beneficis sobre el neurodesenvolupament del bebè. Millora la seva freqüència cardíaca, la saturació d'oxigen, regula millor la temperatura, afavoreix el vincle mare-fill augmentant la producció de llet materna i ajuda el bebè a disminuir l'estrès.

També té beneficis sobre la família, ja que les seves mares i pares senten que formen part de les cures dels seus fills, se senten útils, que poden fer alguna cosa per a ajudar al fet que el seu bebè es curi i disminueix el sentiment de culpa que molts d'ells tenen pel naixement prematur dels seus fills.

Com és la teva experiència amb la formació per a professionals d'infermeria ja en actiu?

Al principi, quan treballava en el torn de nit, a vegades em trobava un respirador o un monitor nous i no sabia com funcionaven. Llavors vaig pensar que això havia de canviar. En infermeria neonatal tot evoluciona de manera ràpida i continuada. A més, hi ha moltíssims aparells que pot variar segons les setmanes i el pes del pacient neonatal.

Aquests canvis constants fan que les infermeres neonatals hagin de formar-se contínuament. A l'Àrea de Neonatologia de Sant Joan de Déu fem una formació anual, "Mòduls d'Infermeria", a la qual assisteix tot l'equip, on es decideix i unifiquen models d'actuació, i mensualment realitzem tallers de simulació a la sala que tenim en la unitat específicament preparada per a això.

Aprofitem la declaració d'incidents, detectant punts de millora en accions del nostre dia a dia, per a realitzar formacions que ens permetin adquirir noves habilitats adaptant-les a les necessitats que van sorgint. La formació és bàsica en unitats de tanta complexitat, amb tanta tecnologia i tanta variabilitat.

Passem a parlar del futur, quins seran els reptes per a la teva professió els pròxims anys?

Un dels principals reptes que tenim en la infermeria neonatal és aprendre a interpretar la conducta del nounat, per saber què li està passant, adaptant les nostres cures a cada moment a les necessitats que presenta, és a dir, a individualitzar les cures.

Un altre repte que tenim és capacitar i integrar a les famílies en les cures dels seus fills i filles, convertint-se en els seus principals cuidadors. Ells han de ser part de l'equip interdisciplinari que s'ocupa del seu bebè, sent informats en tot moment el seu procés i estat de salut, dels objectius del pla establert i participant en la presa de decisions que concerneix el seu bebè.

Aquests dos aspectes també ajudaran al fet que oferim cuidats de major qualitat i a la humanització de les unitats tan tecnificades i complexes. 

Quin consell li donaries a una persona que està estudiant infermeria i vol dedicar-se a neonatologia?

El meu principal consell és que no tinguin pressa a adquirir els coneixements més complexos i tecnificats. Primer, han de començar per la base de la cura neonatal, que aprenguin a conèixer al pacient, a interpretar la seva conducta, a capacitar a la família, a integrar-les en les cures, que potenciïn el mètode cangur i instauració de la lactància materna, que sàpiguen identificar el dolor, l'estrès... Una vegada que coneguin bé tot això, ja poden formar-se en procediments més tècnics necessaris per tenir cura del pacient neonatal complex, convertint-se en una infermera experta en aquest camp.