"Gràcies a les professionals de la UnimTEA, el nostre fill ha après a comunicar-se i fer-nos peticions bàsiques"

Fa més d’onze anys que la Marta i el Roberto van tenir bessonada. Els seus fills tenien 18 mesos de vida quan es van adonar que el nen, l’Alex, presentava una diferència madurativa. “Vam veure que la seva evolució en la parla –explica- era molt diferent del de la seva germana. L’Àlex va començar a dir algunes paraules, però no va avançar al mateix ritme que la Sara i fins i tot va arribar un moment en què va deixar de dir les paraules que ja havia après”. Poc després arribaria el diagnòstic. L’Àlex tenia un trastorn de l’espectre autista. “Va ser un xoc per a nosaltres. Vam haver d’assimilar que el nostre fill evolucionaria d’una manera molt diferent de com nosaltres ens havíem imaginat i que ens hi hauríem d’abocar deu vegades més”.

No van arribar a imaginar llavors de quina manera. Tot i l’esforç dels pares, que el van portar a especialistes des de ben petit, es van formar tot el que van poder i van contactar amb altres famílies per saber com ajudar el seu fill, l’Àlex no podia comunicar-se amb els seus ni fer de manera autònoma moltes activitats de la vida quotidiana.

“Quan va arribar la pandèmia, la situació es va complicar. L’Àlex va començar a tenir molt alts i baixos emocionals i de comportament, amb episodis de nerviosisme i agitació que ens van fer témer que s’acabés autolesionant o lesionant a algú. Llavors vam decidir demanar una ajuda més intensiva i, després d’un temps i de manegar diferents possibilitats de centres on atendre’l, vam acabar l’any 2023 al Servei de Salut Mental de Sant Joan de Déu”, relata el Roberto.

La tasca de les professionals

L’Àlex va ser ingressat durant una setmana a l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona per tal que els professionals poguessin fer una valoració del cas. Un any després el van incloure en un nou programa d’intervenció creat a la Unitat Multidisciplinar del Trastorn de l’Espectre Autista o UnimTEA i pensat per a infants amb autisme sense llenguatge o amb un llenguatge funcional verbal mínim. El programa té com a objectiu ajudar la família a desenvolupar un sistema alternatiu i/o augmentatiu de la comunicació que permeti a l’infant comunicar-se i adoptar estratègies per modificar conductes desafiants del seu fill i desenvolupar habilitats d’autonomia.

Durant sis mesos, els pares de l’Àlex venien cada dimecres a l’Hospital: una setmana per participar en una teràpia grupal amb altres famílies que es trobaven en la mateixa situació i la següent, acompanyats de l’Àlex per fer una sessió individual on es treballava amb ell la comunicació. “Nosaltres ja havíem intentat abans implantar un sistema de comunicació, però crec que no ens en vam sortir perquè l’Àlex no acaba d’entendre i assimilar la metodologia. I aquest cop sí que ho vam aconseguir. Vam haver de començar de zero, però gràcies a les professionals d’UnimTEA, el nostre fill ha après a comunicar-se amb pictogrames i fer-nos peticions bàsiques.”

Per a la família ha estat un gran avenç. Asseguren que els ha canviat la vida. “Abans, quan volia un got d’aigua ens agafava del braç i ens portava fins el got d’aigua a la cuina. Si volia menjar un aliment, ens portava fins a la porta de la nevera. Ara obre el seu llibre i ens mostra la frase sencera amb pictogrames de ‘Vull veure o menjar el que sigui’. I ha començat a fer sons quan assenyala un pictograma en concret, com si tingués voluntat d’expressar...”, explica emocionat el pare. També ha guanyat autonomia en activitats molt bàsiques de la vida quotidiana. “Abans li havíem de fer tot. Per exemple, li havíem de rentar nosaltres les mans o portar-lo al bany a fer les seves necessitats. Ara ho fa sol perquè, seguint les indicacions de les professionals, vam col·locar diferents plafons amb les seqüències, pas a pas, per ajudar-lo a assolir tot el procés de rentar les mans o fer les seves necessitats”, clou el pare.