“Vaig triar passar el prepart a casa per estar més descansada i tranquil·la”

L’Ariadna sortia de comptes de l'embaràs del seu fill Guillem a principis del mes de maig. Quan va arribar el moment, les professionals del Servei de Medicina Materno fetal i Obstetrícia que la van atendre li van proposar acollir-se al programa Espera. Es tracta d’un programa de l’Hospital Sant Joan de Déu que ofereix a les embarassades de baix risc que han trencat aigües, però encara no tenen contraccions, i que dona la possibilitat de romandre a casa unes hores per afavorir el seu descans i benestar en les hores prèvies al part.  

L’Ariadna reunia tots els requisits: estava esperant només un nadó; les aigües eren clares; l’anàlisi del bacteri estreptococ agalactae que es fa al final de l’embaràs donava negatiu; i tant ella com la criatura es trobaven en bon estat general: ella, sense febre ni signes d’infecció i la criatura, amb moviments fetals dins de la normalitat.  

 “La matinada del dia 1 de maig –rememora ara- vaig trencar aigües a casa. Com que m’havia preparat per al part de manera molt exhaustiva, i sabia que no era imminent perquè encara no tenia contraccions, vaig decidir no córrer immediatament cap a l’Hospital i esperar-me una mica.” Cap a les 10, quan ja havien passat unes quatre hores aproximadament, l’Ariadna va trucar a l’Hospital i li van dir que hi anés, que la volien explorar.

Les professionals que la van examinar van comprovar que encara no havia dilatat prou i li van explicar detalladament el protocol que se seguia en aquests casos. “Em van donar a triar entre quedar-se ingressada en una habitació de l’Hospital o tornar a casa i esperar que les contraccions augmentessin. I ho vaig tenir claríssim: m’estimava més tornar a casa per dinar i estirar-me al sofà. Sabia que el procés del part és lent i que el més important és estar tranquil·la per fer una bona dilatació. Per això, vaig triar passar el prepart a casa, per afrontar el part més descansada, i anar més relaxada a l’Hospital quan calgués, quan realment calia que els professionals haguessin d'intervenir.”  

Proximitat a l'Hospital Sant Joan de Déu

L’Ariadna va marxar cap a casa amb una hora d’ingrés concertada –havia de tornar a les 18 hores d’aquell mateix dia- i un número de telèfon on podia trucar a qualsevol hora i consultar qualsevol dubte que tingués amb les professionals de la sala de parts. “No vaig haver de fer-lo servir. Vaig tornar a l’Hospital a l’hora que m’havien citat i ja em vaig quedar”, explica. El Guillem encara va trigar unes 12 hores a néixer. “L’atenció durant el part –recorda ara- va ser excel·lent. En tot moment, les dues llevadores van respectar el meu pla de part –se'm va administrar la Walking epidural com havia demanat- i em van ajudar quan va caldre.”.  

Mesos després, aquesta mare tornaria a repetir l’experiència perquè “si t’has informat sobre el procés del part i vius relativament a prop de l’Hospital, està molt bé”.  “Jo visc a un quart d’hora en cotxe, i això em donava molta tranquil·litat perquè pensava que si hi havia qualsevol problema, en un no res estava allà”, raona. “I tenir informació –afegeix- haver-te format abans sobre el procés del part, saber com es desencadena l’oxitocina, també és molt important i et dona tranquil·litat perquè saps que és el millor.”