"En tot moment m'he sentit informada i acompanyada, veient com la meva filla rebia la millor atenció a la Unitat de Cures Intensives"
Cristina, mare d'una bebè que ha superat una bronquiolitis aguda greu, explica la seva vivència a Urgències i UCI a l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona
Costa d'imaginar, veient l'aspecte de la Maria ja recuperada, que fa tot just tres mesos aquesta nena va estar a punt de morir com a conseqüència d'un virus respiratori. La Maria va arribar a urgències amb la seva mare, la Cristina, que va decidir anar a l'hospital quan va començar a detectar dificultat respiratòria a la nena. "El meu pare, que és metge, ràpidament em va alertar i no vam dubtar a pujar-nos al cotxe per venir aquí. No obstant, la situació es va complicar molt en qüestió de pocs minuts i la Maria va deixar de respirar" relata encara espantada la mare.
Quan van arribar a l'Hospital, l'equip va atendre immediatament la criatura, de només tres setmanes de vida, que estava en situació d'aturada cardiorespiratòria. "Immediatament l'equip d'Urgències i el d'UCI Pediàtrica van atendre la meva filla i la van reanimar en molt pocs minuts, afortunadament, amb èxit", recorda la Cristina. "El meu pare és cirurgià pediàtric i ja a les primeres hores de l'atenció a la Maria em va dir que podia estar tranquil·la perquè l'equip va mostrar una gran professionalitat" afegeix.
Després de la primera atenció d'emergència, el quadre clínic de la nena, que estava en una situació de gravetat per bronquiolitis aguda amb complicació, requeria l'ingrés a l'UCI pediàtrica de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona. "Vaig estar més d'una setmana a la UCIP sense sortir gairebé per a res", explica la mare de la petita, "només per menjar o resar una mica a la capella les estones que no podia estar amb la Maria. En tot moment m'he sentit informada i acompanyada, veient com la meva filla rebia les millors cures", resumeix Cristina. La mare de la nena, amb conviccions religioses, també va sol·licitar batejar la nena durant les primeres hores d'ingrés a la UCIP, cosa que el Servei d'Atenció Espiritual i Religiosa li va facilitar ràpidament.
El cas de la Maria: una complicació de bronquiolitis aguda poc freqüent però greu
Un dels doctors que van atendre la Maria, Ignacio del Castillo Velilla, explica que el cas de la nena és la situació més greu que pot produir una bronquiolitis aguda causada pel Virus Respiratori Sincitial (VRS). "Aquest virus, que en població adulta i nens grans és una infecció que cursa com un refredat comú, en infants molt petits (com és el cas de la Maria, que tenia menys d'un mes) pot resultar greu. Altres factors de risc són la prematuritat, la cardiopatia associada o la displàsia broncopulmonar. Dels ingressos a la UCIP per bronquiolitis aguda associada a VRS, un 10-20 % dels casos presenten apnees respiratòries (sobretot els que tenen patologia prèvia) i un 1-3 % de els casos presenten una aturada respiratòria, una situació poc freqüent però molt greu”.
Després del primer ingrés a la UCIP, l'equip de Neurologia va contactar amb la família per fer un seguiment de l'evolució de la petita, que va ser donada d'alta amb tan sols un mes de vida. L'equip de fisioteràpia també li va suggerir fer seguiment de l'evolució respiratòria de la nena i també de la recuperació física després de l'ingrés a cures intensives. Però poc temps després, la situació es va tornar a torçar i la nena va haver de tornar a ingressar, en aquesta ocasió per un rinovirus.
"Aquesta vegada el quadre no era tan greu, però la Maria va haver de tornar a ingressar a UCIP perquè encara no estava totalment recuperada del virus anterior i li tornava a costar respirar", explica Cristina. "En aquest reingrés que no m'esperava, em vaig adonar de les conseqüències psicològiques que arrossegava per haver presenciat anteriorment l'aturada cardiorespiratòria de la meva filla. Ràpidament l'equip mèdic i d'infermeria d'UCIP va detectar la situació i em va oferir suport psicològic, fet que vaig agrair moltíssim", explica la mare del nadó. "L'equip d'infermeria va estar molt atent en tot moment: vull reconèixer la seva feina, així com l'atenció a situacions complexes que hem rebut per part de l'equip mèdic. Ha estat un privilegi que la meva filla hagi estat atesa en aquest hospital", afegeix Cristina .
Actualment, la petita està rebent seguiment per part de diversos serveis de l'Hospital, com Neurologia i Rehabilitació i Medicina Física. "Amb molt poc temps de vida, la Maria ha viscut una situació molt greu per a un nadó i jo em quedo amb una experiència vital molt forta, en un hospital on han salvat la vida de la meva filla gràcies a la seva experiència i la tecnologia disponible ", conclou Cristina. "Amb el nostre testimoni també m'agradaria sensibilitzar sobre com és un cas greu de VRS perquè, com a societat, prenguem consciència dels riscos que pot comportar per a un nadó de poc temps com la Maria".