El nou model d'atenció dels trastorns de la conducta alimentària greus permet l'ingrés de tota la família
A la família, que té molta rellevància en el tractament com a motor de canvi, se li donen eines per fer front a la malaltia en els casos molt greus d'anorèxia, bulímia i altres TCA d'infants i adolescents.
L'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona acull la primera unitat terapèutica per al tractament dels trastorns de la conducta alimentària (TCA) molt greus en infants i adolescents, que preveu, per primer cop a l'estat, l’ingrés de la família i de la pacient en un apartament proper al centre. L'acte de presentació ha comptat amb la presència del conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya, Manel Balcells i Díaz.
L'objectiu de la unitat és donar una resposta intensiva i integral als casos més greus i complexes de TCA en nenes i adolescents, menors de 18 anys, que no han pogut ser estabilitzades, tot i portar més d’un any en tractament en hospitalització total o parcial. Amb aquesta iniciativa es pretén reduir el període d’hospitalització d’aquestes noies i desplaçar el tractament al seu entorn natural amb l’objectiu d’incrementar les garanties d’èxit i evitar la cronicitat de la malaltia.
D’aquesta manera, la unitat facilita a la pacient i a la família un programa de tractament intensiu en el medi natural, d’abordatge holístic i basat en l’evidència, que atorga a la família un paper clau de suport, apoderant-la i donant-li eines per fer front a la malaltia. Es tracta d’una resposta innovadora i eficaç a la necessitat assistencial d’aquestes pacients que requereixen una atenció altament especialitzada.
Fins ara, no existia al sistema sanitari públic cap dispositiu específic per a l’atenció dels TCA d’alta complexitat en pacients pediàtrics. La unitat té una capacitat per atendre de manera simultània 20 pacients i té previst poder tractar-ne al llarg de l’any unes 60, ja que el tractament que ofereix té una durada aproximada d’uns quatre mesos.
“Per abordar amb èxit els trastorns de la conducta alimentària, és necessari un tractament intensiu i implicar a la família. Per això, el tractament se centra a apoderar la família, fomentar l’autonomia de la pacient i la seva integració en la comunitat”, explica Eduardo Serrano, doctor en psicologia i cap de la Unitat de TCA de l’Hospital Sant Joan de Déu.
Increment dels casos de TCA
Els trastorns de la conducta alimentària suposen un problema de salut important. Afecten entre un 5 i un 8 % de la població adolescent i jove. En un de cada dos casos, la malaltia es manifesta abans dels 14 anys i en un 20 o 30 % evoluciona cap a la cronicitat. De fet, és la tercera malaltia crònica més freqüent en la població adolescent i ha esdevingut un dels trastorns més prevalents en els centres de salut mental infantojuvenil (CSMIJ), alhora que també s’han incrementat els ingressos d’hospitalització de dia i hospitalització d’aguts.
Els professionals de l’àmbit de la salut mental han constatat, a més, que, arran de la pandèmia de la COVID-19, cada cop diagnostiquen trastorns de la conducta alimentària en nenes més joves i que, en general, presenten un perfil més greu. Des de 2020, el percentatge de pacients prepuberals amb un TCA que han requerit ingrés ha passat d’un 8 a un 20 %.
Equip multidisciplinari
En aquest context, neix la nova Unitat Terapèutica TCA d’alta complexitat infantojuvenil, anomenada UTTCA-Minerva, que dona cobertura a tota Catalunya i que forma part del Pla de Millora d’Atenció a les persones amb Trastorns de la Conducta Alimentària, presentat pel Departament de Salut l’any 2023.
Un equip integrat per una dotzena de professionals de diferents disciplines (psicòlegs, psiquiatres, nutricionistes, infermers, TCAis educadors i treballadors socials i una docent) avalua la complexitat de cada cas, realitza un diagnòstic diferencial i dissenya el pla de tractament. La unitat disposa d’un sistema de monitoratge que, a través d’una pantalla situada a la sala de treball, permet als professionals conèixer en tot moment, i en temps real, l’evolució de totes les pacients que són tractades a la unitat mitjançant diferents paràmetres com, per exemple, el pes, saturació, tensió, dies d’ingrés, entre d’altres. Aquesta informació els resulta de molta utilitat per decidir el tractament a seguir en cada moment.
Un tractament intensiu en quatre fases
La nova unitat ofereix un tractament que inclou, com a novetat, accions terapèutiques intensives en l’àmbit familiar i en l’entorn natural de la pacient. Preveu quatre fases amb un pla d’atenció terapèutica que va decreixent de manera progressiva fins que la pacient és vinculada als dispositius de TCA de referència del seu territori.
- Hospitalització de la pacient: La pacient és ingressada a l’Hospital en un espai que ha estat especialment habilitat i que té quatre habitacions (tres dobles i una individual), dues sales polivalents i un espai de calma. Durant aquest ingrés, que es preveu que tingui una durada mitjana de 30 dies, els professionals treballen per aconseguir que la pacient recuperi un patró d’alimentació saludable. També s’inicia l’apoderament a la família a través de la metodologia family meal, “que consisteix a reproduir un àpat en família sota l’acompanyament de l’equip assistencial per guiar les intervencions i proporcionar eines pel millor maneig nutricional i emocional de la persona afectada”, explica Ángeles López, cap infermera de l'Àrea de Salut Mental de l’Hospital Sant Joan de Déu. Aquesta àrea d’hospitalització té una capacitat de set llits.
- Ingrés de la família i la pacient en un apartament: En aquesta segona fase s’incorpora la família al tractament, traslladant-se a viure amb la pacient en un dels apartaments que l’Hospital ha habilitat a prop del centre. Allà, els professionals continuen el tractament amb la pacient, que consisteix en teràpies de caràcter individual i grupal, i apoderen la família perquè disposi d’eines que els permetin fer front a les situacions que es donen en la vida quotidiana a conseqüència de la malaltia. Aquest període del tractament té una durada mitjana de 15 dies, tot i que s’adapta a les necessitats de cada cas.
- Trasllat a domicili i tractament domiciliari: Un cop els professionals consideren que la família i la pacient estan preparades per reincorporar-se a la seva vida habitual, tornen a casa i, a partir de llavors, són els professionals els que es desplacen periòdicament al domicili de la pacient per continuar el tractament. En aquesta etapa, els professionals treballen per afavorir, d’una banda, l’autonomia de la pacient respecte a l’alimentació, i d’una altra, la seva tornada a l’escola. Aquest període té una durada estimada de 60 dies.
- Vinculació a la Unitat de TCA de referència: És l’última etapa del tractament en què l’equip de professionals de l’Hospital acompanyen la pacient en la seva derivació a la Unitat de TCA (UTCA) de la seva zona de referència. L’objectiu és assegurar la continuïtat assistencial del procés terapèutic.
Les quatre fases del tractament tenen, en total, una durada aproximada d’uns quatre mesos.
Pla de Millora d’Atenció a les persones amb Trastorns de la Conducta Alimentària
Amb l’objectiu d’impulsar una atenció més resolutiva i equitativa dels trastorns de la conducta alimentària (TCA), el Departament de Salut està desplegant el Pla de Millora d’Atenció a les persones amb Trastorns de la Conducta Alimentària, un pla de xoc que posa el focus en l’atenció, detecció, diagnòstic i la prevenció dels TCA (anorèxia i bulímia, principalment).
El Pla comprèn un conjunt de mesures que permeten millorar l’accés als serveis de la xarxa de salut mental a tot el país i ha comptat amb les recomanacions de la Comissió d’Experts del Consell Assessor de Salut Mental i Addiccions, així com la col·laboració de l’Associació contra l’Anorèxia i la Bulímia (ACAB).
Amb un pressupost de 8,4 milions d'euros per a l’increment de recursos en professionals, principalment, però també en places hospitalàries especialitzades i de dia, el Pla representa un canvi de model d’atenció dels TCA.
Aquest nou model es basa en l’atenció esglaonada dels TCA, el que implica garantir l’atenció dels casos lleus des de la col·laboració amb l’atenció primària i comunitària, els moderats des dels hospitals de dia i les Unitats de TCA (UTCA) que s’han desplegat a tot el territori, i els greus i severs des dels punts d’hospitalització especialitzada.
Pel que fa a l’atenció als casos d’alta complexitat de TCA, el pla de xoc amplia i reordena l’oferta d’hospitalització existent fins ara, amb la creació de dues noves unitats d’hospitalització d’alta especialització: la d’infants i joves situada a l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona, i una altra per a població adulta. Aquestes dues unitats per a casos d’alta complexitat suposen un nou nivell d’atenció al TCA fins ara inexistent.
Enllaços d'interès
Tipus de trastorns de la conducta alimentària, causes, senyals d'alarma, tractament...
A través del present Informe esperem acompanyar pares i educadors en la comprensió del comportament de l’adolescent des d’un prisma neurocientífic, psicològic, biològic i social facilitant la vivència de l’adolescència com una etapa d’oportunitats.