Trastorns de la conducta alimentària i coronavirus

Si tens un trastorn de la conducta alimentària (TCA) o estàs molt a prop d'algú que en té, és possible que tinguis preocupacions específiques o preguntes pràctiques relacionades amb la malaltia o el tractament durant el confinament pel coronavirus SARS-CoV-2 (COVID-19). És normal que aquesta situació et generi estrès i ansietat.

La Unitat de TCA de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona i l’Associació contra l’Anorèxia i la Bulímia (ACAB) volem donar resposta a les principals qüestions que poden sorgir i algunes recomanacions en aquest context excepcional.

Tinc més risc de contraure el coronavirus per tenir un TCA?

En general, els símptomes físics derivats de la patologia alimentària no suposen un major risc per a complicacions derivades del coronavirus. Si la persona amb TCA presenta una altra patologia de base ha de consultar amb el seu especialista per valorar si és població de risc per contraure la malaltia COVID-19.

El meu sistema immunitari està ressentit per tenir un TCA?

Les persones amb TCA no tenen per què tenir un sistema immunitari menys competent. Aquelles persones amb un índex de massa corporal molt baix i que presenten símptomes de desnutrició poden tenir un sistema immunitari debilitat. Si et preocupa aquest tema, pots consultar amb el teu pediatra o metge de família per rebre un consell personalizat.

Haig de portar un control del pes a casa mentre duri el confinamient?

Només en els casos en què la ingesta o conducta compensatòria sigui evident i resulti necessari objectivar la pèrdua de pes per actuar en consequència, per exemple, augmentant la intensitat del tractament que s'està portant a terme (sigui per via telefònica o presencial). En cas d'estar indicat, la família ha de fer el control del pes amb la freqüència que indiqui el professional referent durant el període que duri el confinament per COVID-19.

Haig de reduir la dieta perquè no faig exercici físic?

Es recomana no fer canvis en les pautes alimentàries durant la situació de confinament i intentar que tot el nucli familiar segueixi la mateixa pauta d'alimentació. La restricció alimentària pot ser un factor de risc de recaiduda de la malaltia.

Puc fer exercici físic mentre duri el confinament?

A menys que estigui contraindicat pel teu terapeuta de referència, és recomanable realitzar algun tipus d'exercici físic, sempre acompanyat d'un familiar. Recomanem utilitzar recursos digitals per, en família, realitzar exercici físic suau, ioga o fins i tot tècniques de relaxació guiada durant el confinament a casa per coronavirus.

Com distingeixo els símptomes psicològics relacionats amb el TCA dels derivats de la situació d'aïllament?

La situació d'aïllament pot produir símptomes d'ansietat, preocupació, baix estat d'ànim o irritabilitat. La situació d'aïllament pot fer que les persones amb TCA més vulnerables, que ja tinguin aquests símptomes psicològics prèviament, els vegin agreujats.

Què puc fer per reduir l'ansietat que em genera aquesta situació d'aïllament?

Es recomana estructurar el dia amb rutines al voltant dels àpats, l'estudi i els moments de lleure. És important reduir l'avorriment i promoure la comunicació entre els membres de la família. També és important la relació social amb els iguals a través de les xarxes socials i altres eines digitals.

És normal que senti ansietat per la informació que m'arriba dels mitjans de comunicació?

La situació excepcional que estem vivint fa que estiguem exposats durant tot el dia a un excés d'informació sobre el COVID-19 i el coronavirus SARS-CoV-2, que pot en alguns casos fer-nos sentir ansietat, més inquiets o preocupats per la situació. Es recomana dosificar el temps d'exposició a mitjans de comunicació, així com evitar informacions que no siguin facilitades pels mitjans oficials.

D'altra banda, es recomana fer un ús saludable de les xarxes socials, evitant visitar perfils que no ens facin sentir bé o basin només la seva informació en l'alimentació o en la imatge corporal en aquests dies de quarantena.

El confinament pot tenir alguna conseqüència positiva en relació als símptomes del TCA?

Aquesta situació excepcional de confinament pot ajudar les persones que ja tinguin una adequada motivació pel canvi. Durant aquest període tota la família comparteix el dia sencer i això afavoreix la supervisió de les ingestes (quantitats, evitar o reduir afartaments) i el control de las mesures compensatòries (vòmits autoinduïts o exercici físic excessiu).

Com puc gestionar les situacions de conflictivitat familiar?

És important poder gestionar de forma adaptativa les situacions d'estrès familiar generades pel període de confinament. Reconèixer els propis límits i passar el relleu a un altre membre de la família abans no perdre el control.

Així mateix, convé respectar els espais d'intimitat de les persones que conviuen a casa. Es recomana trencar l'aïllament amb activitats de tipus social telemàtiques. També pots utilitzar tècniques per reduir l'ansietat com relaxació, ioga, meditació, exercici físic.

Com m'atendran a l'Hospital Sant Joan de Déu durant aquesta situació excepcional d'aïllament?

L'equip de la Unitat de TCA ha estructurat un pla de contingència per mantenir la qualitat de l'atenció a tots els seus pacients durant tot el període que estiguin en vigor les mesures de seguretat per COVID-19. S'han habilitat canals de comunicació telemàtica (Portal del pacient, videoconferència i atenció telefònica) per atendre els pacients en seguiment ambulatori.

Al mateix temps, compartir més temps en família davant aquesta situació excepcional, pot donar lloc a més moments que afavoreixin el suport i acompanyament emocional per part de tots els membres del nucli familiar, convertint-se en un ancoratge de suport mutu que ajudi a suportar el tractament.

Puc comptar amb l'atenció individual en persona de l'equip de la Unitat de TCA?

Els pacients que es trobin en una situació de major gravetat rebran una atenció individual per part d'una persona de l'equip de la Unitat de TCA. Serà una atenció ambulatòria intensiva amb l'objectiu d'atendre de forma prioritària les seves necessitats terapèutiques i minimitzar el risc de contagi del coronavirus.

En els casos en què es requereixi estabilitzar la patologia alimentària a nivell orgànic disposem igualment de la possibilitat d'acudir al Servei d'Urgències, tant de pediatria com de psiquiatria, que valorarà en cada cas el pla a seguir, que podria contemplar l'ingrés en 24 hores.

Què puc fer com a cuidador enfront d'aquesta situació?

S'han de seguir sempre les recomanacions pautades pel centre de tractament. D'altra banda, és important recordar que com a cuidador o cuidadora també estàs vivint una situació estressant que pot fer que per moments et sentis menys pacient, inquiet o irritable davant la persona afectada.

Ara més que mai l'autocura és important. No oblidis que per poder tenir cura d'algú el més important és tenir cura d'un mateix. Si necessites ajuda, pots contactar amb l'Associació contra l'Anorèxia i la Bulímia (ACAB) on podran acompanyar-te durant aquest difícil moment a través d'un servei d'atenció telemàtic.

El COVID-19 és una infecció lleu en la població pediàtrica en la majoria dels casos, d'acord a les dades recollides durant les darreres setmanes.

Informació i recursos sobre el coronavirus

• STOP COVID-19, aplicació mòbil per al seguiment i vigilància dels teus símptomes.
• Informació sanitària sobre el COVID-19 i consells per a pacients, famílies i visitants de l'Hospital Sant Joan de Déu.
• Generalitat de Catalunya sobre el coronavirus.

Altres recursos d'interès sobre TCA

• Compte de Instagram STOPTCA de l'Hospital Sant Joan de Déu.
• Guia per a famílies de persones afectades per un TCA.