Traumatòlegs de l’Hospital Sant Joan de Déu reconstrueixen la pelvis a una nena amb un fragment de peroné de la mateixa pacient
Un equip del Servei de cirurgia ortopèdica i traumatologia de l’Hospital Sant Joan de Déu format pels doctors Jorge Knorr, Francisco Soldado, Ferran Torner i Pedro Doménech ha reconstruït la pelvis d’una nena afectada per un tumor amb un segment de peroné de la mateixa pacient.
Un equip del Servei de cirurgia ortopèdica i traumatologia de l’Hospital Sant Joan de Déu format pels doctors Jorge Knorr, Francisco Soldado, Ferran Torner i Pedro Doménech ha reconstruït la pelvis d’una nena afectada per un tumor amb un segment de peroné de la mateixa pacient. La intervenció ha permès als cirurgians extirpar totalment el tumor, incrementant d’aquesta manera les probabilitats de curació i reduint el risc de metàstasi. La pacient és una nena d’11 anys a qui es va diagnosticar un sarcoma d’Ewing, un dels tumors ossis més freqüents en la població adolescent, localitzat a la pelvis.
Tradicionalment, en aquests casos els metges descarten l’extirpació del tumor perquè a la zona de la pelvis existeixen molts nervis, artèries principals i vísceres; i perquè la seva extirpació comporta una severa alteració de la marxa. En aquest context, fins ara optaven per administrar als pacients radioteràpia. En aquest cas, però, els cirurgians es van decidir a extirpar el tumor i reconstruir la pelvis amb un altre os del mateix pacient després de planificar minuciosament la intervenció gràcies a un model de la zona afectada en 3D que els va permetre delimitar bé l’extensió del tumor i plantejar l’estratègia de reconstrucció.
La intervenció, que va durar sis hores, va tenir diverses fases. En una primera, els cirurgians van extreure a la pacient un segment del peroné de la cama contrària a la zona de la pelvis afectada pel tumor per trasplantar-lo posteriorment. Tot seguit van extirpar el fragment de la pelvis afectat pel tumor, van fixar i garantir l’estabilitat de l’os amb una barra de titani i van col·locar el segment del peroné doblegat per la meitat –fent palanca–, per després connectar-lo mitjançant microcirurgia als vasos sanguinis de la pelvis perquè creixi –un fet especialment important tenint en compte que el pacient és un infant i està en procés de desenvolupament– i s’adapti a les càrregues que suporta la pelvis. D’aquesta manera ofereixen una solució per a tota la vida a la pacient.