"Tenim un equip capaç de cuidar als pacients amb cardiopaties congènites des del seu naixement fins a l'edat adulta"

Fa sis anys que Stefano Congiu es va incorporar a l'equip de l'Àrea del Cor de Sant Joan de Déu, després d'haver treballat com a cirurgià cardíac pediàtric al Leeds General Infirmary a Anglaterra durant 10 anys. Allí també va exercir labors acadèmiques formant i instruint a futurs mèdics i cirurgians en el mateix hospital i en la Universitat de Leeds.

El pas per l'hospital anglès li va permetre adquirir gran experiència en l'àmbit quirúrgic de les cardiopaties congènites, realitzant més de 3.000 cirurgies durant aquesta etapa. No obstant això, tornar a Barcelona va ser, segons comenta, com “tornar a casa”, perquè va realitzar el seu entrenament com a cirurgià cardíac d'adults a l'Hospital Clínic, i posteriorment es va unir a l'Hospital Sant Joan de Déu per a adquirir coneixements i habilitats en la patologia cardíaca pediàtrica.

Què diferencia la teva experiència a l'hospital de Leeds de l'actual a Sant Joan de Déu?

A Leeds realitzàvem moltes cirurgies en termes de volum. Aquí, en canvi, el volum és menor, però com som un centre de referència de diverses patologies quirúrgiques complexes, realitzem cirurgies que es fan en molt pocs hospitals en el món, amb excel·lents resultats, equiparables als millors centres en l'àmbit internacional.

Quines noves intervencions fan?

Som centre de referència per al tractament de pacients amb cor esquerre hipoplàstic, per exemple. La intervenció inicial necessària per a permetre que aquests pacients sobrevisquin és coneguda com a cirurgia de Norwood, un procediment complex que estem realitzant amb molt bons resultats. A més, iniciat el programa quirúrgic per a tractar pacients amb malaltia d'Ebstein.

En aquesta malaltia els pacients presenten una important alteració estructural de la vàlvula tricúspide i el ventricle dret que causa canvis greus en l'estructura i funció del cor. La tendència general era no operar a aquests pacients perquè els resultats no eren satisfactoris. No obstant això, amb el temps s'ha desenvolupat una tècnica quirúrgica que permet tractar-los. Aquesta cirurgia és coneguda com el procediment de con, una cirurgia que estem realitzant a l'Hospital Sant Joan de Déu amb molt bons resultats.

L'Hospital s'ha aliat recentment amb l'Hospital Clínic, per a oferir continuïtat assistencial als nens que neixen amb alguna cardiopatia, quina valoració fas d'aquest acord?

Aquesta unió, que es materialitza en el Centre de Cardiopaties Congènites de Barcelona, ens permet tenir un equip consolidat capaç d'oferir l'adequada cura als pacients amb cardiopaties congènites des del seu naixement fins a la seva edat adulta. A més, ens permet aplicar en població pediàtrica unes certes tècniques quirúrgiques consolidades en la cirurgia cardíaca d'adult, com la cirurgia robòtica, una excel·lent opció disponible per a alguns pacients.

En l'actualitat està disponible per a un nombre limitat de casos per la grandària dels pacients i nosaltres realitzem aquesta intervenció, en termes generals, en pacients adolescents. No obstant això, en aquells pacients que no són candidats a cirurgia per robot, realitzem intervencions mínimament invasives, cuidant també l'aspecte estètic.

Destacaries algun aspecte més?

Un dels programes en els quals més hem avançat és el de reparació valvular. La política del nostre centre és intentar reparar i evitar reemplaçar les vàlvules sempre que és possible. En l'àmbit mundial, existeix gran experiència en reparació valvular mitral, amb tècniques ben establertes, no obstant això, la vàlvula aòrtica és més complexa. La cirurgia de Ross es considera la tècnica habitual per a substituir la vàlvula aòrtica en població pediàtrica, però és una intervenció complexa i no exempta de riscos i complicacions, en utilitzar la vàlvula pulmonar en posició aòrtica i crear la necessitat de reemplaçar la vàlvula pulmonar.

En resposta a aquesta necessitat, s'han ideat altres mètodes per a reemplaçar la vàlvula aòrtica en població pediàtrica, una d'ella, la cirurgia de Ozaki. És una cirurgia nova en la qual s'utilitza el pericardi del pacient per a crear vels valvulars amb les mesures que l'anatomia del pacient requereix. Ja hem operat cinc casos amb excel·lents resultats.

A més de procurar la supervivència dels pacients, els cirurgians cardíacs s'enfronten al repte d'evitar, en la mesura del possible, les seqüeles associades a la cardiopatia, com ho fan?

Tots els aspectes són importants, abans, durant i després de la intervenció quirúrgica. No obstant això, últimament hem treballat molt en el monitoratge cerebral dels nostres pacients, especialment en etapa neonatal. Utilitzem sensors que mesuren els nivells d'oxigen en els hemisferis cerebrals. De fet, estem treballant en un important estudi liderat per la Dra. Marta Camprubí en el qual estem registrant de manera contínua i simultània l'activitat elèctrica del cervell a través d'un electroencefalograma, a més de l'oxigenació, amb intenció de canviar qualsevol aspecte que pugui millorar la protecció cerebral durant la intervenció quirúrgica.

Per exemple, durant unes certes cirurgies, en casos molt puntuals, ens veiem obligats a modificar el flux de sang a determinades regions del cos. El monitoratge continu d'aquestes regions ens permet vigilar l'estat d'aquest teixit durant aquesta etapa de la cirurgia.

Afortunadament, tenim un equip multidisciplinari capaç de realitzar aquestes labors i generar nous protocols per a protegir el benestar dels nostres pacients. Comptem amb la col·laboració de la Dra. Jana Climent, de l'equip de neurofisiologia, qui ens ha ajudat a optimitzar el monitoratge continu d'unes certes estructures que podrien córrer risc durant algunes intervencions.

Per exemple, monitorem l'activitat del nervi laringi recurrent que controla les cordes vocals, o el nervi frènic, que controla la mobilitat dels diafragmes. D'aquesta manera, disminuïm les lesions inadvertides sobre aquestes estructures durant cirurgies complexes.

Una operació de cor pot comportar danys en les cordes vocals?

Sí, prop de les estructures vasculars en el mediastí, una zona del tòrax, transcorren diversos nervis, entre aquests el laringi recurrent. Existeixen dos nervis, un per a cada corda vocal. No obstant això, l'esquerre és el que més sovint es pot veure afectat durant la cirurgia de l'arc aòrtic, per exemple. Per aquesta raó, hem posat molt d'interès a crear una estratègia que ens permeti neuromonitorizar aquestes estructures durant la cirurgia per a evitar lesionar-les.