Sant Joan de Déu fa tests d’hipòxia isobàrica a pacients amb malalties cardiorespiratòries greus que han de viatjar en avió
El centre disposa d'una cabina on se simula l’ambient hipobàric que es produeix durant un vol amb l’objectiu d’exposar-hi el pacient, d’una manera controlada abans del viatge, i prescriure-li un tractament preventiu si és necessari.
Les persones amb malalties cardiorespiratòries greus tenen més risc de presentar una insuficiència respiratòria quan viatgen en avió per culpa de la baixada de pressió atmosfèrica. Tot i les mesures de pressurització que incorporen els avions, a mesura que l'aparell agafa alçada, la quantitat d'oxigen a l'aire baixa dràsticament fins a un 15 % (a nivell de mar és d'un 21 %).
Per a la majoria de la població, aquest canvi no suposa cap risc per a la salut, però sí per als pacients afectats de determinades patologies, com és el cas dels infants amb pneumopaties greus o cardiopaties molt complexes. Una baixada de pressió els pot desestabilitzar i causar una insuficiència respiratòria que pot donar lloc a una situació d’emergència mèdica.
Per reduir o evitar aquest risc, l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona, el centre que atén més infants amb malalties complexes i minoritàries d’Espanya, disposa des de fa uns mesos d’una cabina que permet exposar aquests infants, abans del viatge i d’una manera controlada, a la simulació d'un ’ambient hipobàric que es produeix durant el vol.
D’aquesta forma, i mitjançant el que s’anomena un test d’hipòxia isobàrica (THI), els professionals del Servei de Pneumologia poden determinar si un pacient té risc de patir una insuficiència respiratòria durant el viatge i, si és així, prescriure-li les mesures preventives necessàries per evitar-ho.
“Cada vegada rebem més pacients de fora de Catalunya i és important poder garantir que aquests infants poden viatjar de tornada a casa en les millors condicions. D’igual manera, tenim molts altres pacients catalans que viatgen de vacances en avió amb les seves famílies. Per això, en alguns pacients amb pneumopaties molt greus i cardiopaties molt complexes, considerem necessari fer-los una valoració prèvia per optimitzar el tractament habitual, considerar si hi ha alguna contraindicació i valorar si necessitaran potencialment oxigenoteràpia durant el vol”, explica Isabel Gascón, la professional responsable dels tests.
Cabina d'hipòxia isobàrica a Sant Joan de Déu
Es tracta d’una cabina de plàstic transparent i segellada, que disposa de dues vies per a l’entrada de nitrogen i oxigen. Un cop el pacient entra a la cabina, acompanyat d’un dels progenitors en el cas dels nadons o infants molt petits, i s’acomoda, les professionals obren la font de nitrogen fins que la concentració o proporció d'oxigen descendeix fins al 15 %. Al llarg de la prova, que dura uns 20 minuts, monitoren la freqüència respiratòria, la freqüència cardíaca i la saturació d'oxigen del nen o nena (i del progenitor, si l’acompanya).
Si el pacient presenta una saturació d'oxigen per sota de 90% durant 1-2 minuts, els professionals li administren oxigen -la dosi suplementària que necessita per mantenir la saturació per sobre del 94 %- mitjançant unes ulleres nasals.
En acabar el test d’hipòxia isobàrica, l'equip lliura a la família un informe mèdic que pot presentar a la companyia aèria en el cas que necessiti oxigenoteràpia durant el vol, per tal de tenir la previsió d’aquest recurs autoritzada i a punt el dia del viatge.
Fins ara, una desena de pacients han fet un test d’hipòxia isobàrica a l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.