Sant Joan de Déu administra un tractament a un menor que havia patit un ictus i aconsegueix que recuperi la mobilitat perduda

Un equip de professionals de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona ha tractat amb èxit un jove de 16 anys que havia patit un ictus i ha aconseguit que recuperés la mobilitat perduda. El jove va arribar al centre amb una paràlisi complerta a la banda dreta del seu cos i va rebre un tractament que consisteix en l’administració, per via intravenosa, d’una medicació que té com a objectiu dissoldre el coàgul i restablir el flux sanguini per tal d’aconseguir que la lesió cerebral tingui el mínim impacte possible.

Als deu minuts d’haver iniciat el tractament, el jove va començar a recuperar la mobilitat de la cama i braç drets. Si no hagués rebut el tractament, probablement hauria quedat incapacitat de forma permanent. En l’actualitat està totalment recuperat i només ha de seguir controls. És el primer cop a Catalunya que s’administra aquest tractament a un menor.   

Un dels obstacles que presenta l’ús del tractament fibrinolític o la trombòlisi endovenosa en els infants, i que explica per què no s’havia utilitzat fins ara tot i que ja fa temps que es ve aplicant en adults, és que es tracta d’una medicació poc estudiada en infants que, a més, s’ha d’administrar en el termini de quatre hores i mitja des que el pacient presenta els primers símptomes. 

“La majoria dels ictus pediàtrics presenten més hores d’evolució quan arriben a l’Hospital i això passa per què, a diferencia dels adults, en els nens i nenes els símptomes d’un ictus poden ser confosos fàcilment amb altres malalties com l’epilèpsia o les migranyes, i el diagnòstic arriba més tard”, explica la neuròloga pediàtrica Verónica González Álvarez. Per evitar aquesta demora, els experts aconsellen a les famílies i al personal mèdic de primària que derivin a l’Hospital els infants de seguida que presentin una paràlisi o alteració sobtada del moviment, la visió o de la parla. 

Abans d’administrar el tractament fibrinolític, una neuropediatra realitza una exploració neurològica del pacient per veure quin grau d’afectació té i avaluar si en el seu cas està indicat, i estableix quina és la dosi que se li ha de donar. També se li fa una neuroimatge d’urgència per confirmar el diagnòstic d’ictus.  

Actualment, els tractaments que permeten tractar l’ictus i evitar les seqüeles són dos. Per una banda, el tractament fibrinolític intravenós, que es el que s’ha administrat al jove de 16 anys, i per una altra, la trombòlisi intraarterial, que consisteix en la introducció d’un catèter a l’artèria per dissoldre el coàgul i que es pot fer servir quan el pacient porta més hores d’evolució (un màxim d’entre 12 i 24 hores).

Malauradament, en la majoria dels casos pediàtrics, quan es diagnostica la malaltia ja s’ha superat aquest marge de temps i els infants ja han patit danys. Per això, el 80 % dels infants presenten seqüeles motores, del llenguatge i/o neurocognitives. També en algun cas, epilèpsia i problemes de conducta relacionats amb el dany cerebral causat. Molts d’ells passen anys fent rehabilitació per mirar de recuperar les capacitats perdudes. I en molts casos, sense arribar a recuperar-les mai.  

El 29 d'octubre és el Dia Mundial de l’Ictus, una patologia que afecta cada any al món a entre 2 i 13 casos per cada 100.000 menors d’entre un mes de vida i 18 anys. A l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona, centre referent en l’atenció d’aquesta malaltia, n’atenem una quinzena de casos anuals.