L'equip d'ortopèdia i traumatologia intantil de l'Hospital Sant Joan de Déu prescriu cada any aquest tractament a una dotzena de pacients provinents de tota Espanya
Néixer sense un o ambdós dits polzes de les mans és més greu i té repercussions més importants del que pot semblar. “Aquest dit és clau per a moltes activitats de la nostra vida diària. Tenir-lo ens diferencia dels primats. Ens permet fer la pinça fina, un moviment imprescindible per poder escriure, per exemple”, explica la traumatòloga Marisa Cabrera.
S’estima que un de cada 100.000 infants neixen al món amb una hipoplàsia d’un o dels dos polzes, és a dir, amb un polze insuficientment format. En alguns casos, aquesta mancança es presenta de manera aïllada i, en d’altres, està associada a una síndrome o malaltia.
A l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona, l'equip del Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia rep pacients d’arreu de l’Estat. La cirurgia coneguda com a "pulgarització" està indicada en una dotzena dels infants que rep cada any.
“Neurològicament, el dit índex no ha estat pensat per fer el que fa el dit polze. Per això, hem d’intervenir de seguida, per què el que volem és "enganyar" el cervell. I, per aconseguir-ho, el que hem de fer és operar l'infant quan té al voltant d’un any de vida per convertir el seu dit índex en el polze. És una intervenció complexa perquè el que fem és desplaçar el dit i totes les estructures que té associades. Algunes d’elles, com els paquets vasculars nerviosos, són molt petites”, explica Cabrera. Després de la intervenció, l’infant segueix una teràpia dirigida per entrenar el nou dit polze en les seves funcions.
Actualment, el Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia, i la Unitat de Neuromodulació de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona estan duent a terme un estudi per a determinar quins canvis o transformacions experimenta el cervell de l’infant al qual es pulgaritza el dit índex.
Així mateix, els investigadors volen determinar si la neuromodulació o estimulació elèctrica de determinades àrees del cervell pot ajudar en la teràpia dirigida a entrenar el dit en les noves funcions.
David, pare del Lluís (3 anys)
"El meu fill va néixer amb el polze de la mà dreta molt petit perquè li faltava la falange. De seguida ens van derivar a Sant Joan de Déu i quan tenia un any ho van operar. Ara pot fer qualsevol activitat de la vida diària sense cap limitació."