"El nostre repte principal resideix en la complexitat de la traumatologia pediàtrica"

El doctor César Galo García Fontecha ens cita al seu despatx per a l'entrevista, tot i que confessa que també està còmode a la cafeteria de l'Hospital, on es troba amb els col·legues. Entrevistem el doctor uns dies després del seu nomenament oficial com a president de la SEOP, un reconeixement a la trajectòria professional i una oportunitat per a la contribució al desenvolupament i la difusió d'aquesta especialitat quirúrgica, i revisem com ha arribat fins aquí. 

Per què et vas especialitzar en traumatologia i ortopèdia pediàtrica?

Quan em vaig especialitzar en traumatologia em vaig decantar per la cirurgia de columna i, en aquesta disciplina, una de les patologies més interessants són les deformitats a l'edat infantil. Vaig començar amb escoliosi i després vaig anar evolucionant. L'any 2000 vaig participar en la creació i l'organització d'una unitat específica d'ortopèdia pediàtrica a l'Hospital Vall d'Hebron. La cirurgia ortopèdica i traumatologia és una especialitat que té característiques molt diferents en pediatria si la comparem amb el pacient adult. Tot i que, en general, els nens curen abans i millor que l'adult, a la infància i l'adolescència hi ha molta patologia crònica i complexa que requereix ortopèdia diferenciada de l'adult: maluc, peu, mà, patologia congènita, la diversitat de casuístiques és molt àmplia. El nostre repte principal rau en aquesta complexitat de la traumatologia pediàtrica.

És aquesta complexitat el vostre dia a dia a l'Hospital Sant Joan de Déu?

Exacte! Atenem un percentatge alt de patologia crònica complexa que en algunes unitats de l'equip pot ascendir fàcilment fins al 50% dels casos. A més, atenem un gran volum de pacients, una mitjana de 23.000 anuals, i el nostre equip –format per una vintena de persones– té perfils altament especialitzats, no només en traumatologia i ortopèdia pediàtrica sinó també en patologia específica en què tenen un altíssim grau de coneixement. Per exemple, atenem casos de displàsia esquelètica, cirurgia de raquis (columna) amb problema neurològic associat o treballem en cirurgies reconstructives, per exemple. Gràcies a tot això, se'ns ha reconegut amb l'acreditació europea ERN Bond com a centre de referència en malalties minoritàries.

Com a cirurgià heu treballat i investigat amb pacients d'espina bífida, però també en cirurgia de columna i altres patologies. En quina especialitat estàs més centrat actualment?

A la meva carrera professional, la reparació fetal de l'espina bífida ha estat tangencial, però es podria dir que vaig estar al lloc correcte en el moment adequat. Com a especialista en cirurgia de columna, fa anys vaig suggerir una línia de recerca usant model animal centrada en la reparació intraúter de pacients amb espina bífida, amb la finalitat de simplificar tècniques quirúrgiques que s'aplicaven als Estats Units. Aquesta intervenció intraúter va funcionar molt bé i, a l'hospital on era aleshores, vam arribar a operar 24 pacients. Tot i que el nombre de persones intervingudes no ha estat alt, el benefici per a cadascuna ha estat extraordinari.

La traumatologia infantil és una disciplina molt àmplia perquè aborda patologies a totes les àrees de l'aparell locomotor. Tot i que vaig començar dedicant-me a columna, l'ortopèdia pediàtrica s'ocupa de problemes de genoll, peu, maluc, mà, etc. Al llarg de la meva carrera he tingut la sort de poder-me dedicar una mica a pràcticament totes les àrees i, amb aquesta visió transversal i la col·laboració del meu equip, estem aconseguint oferir una atenció adaptada a les necessitats de tots els pacients.

Com ha evolucionat la traumatologia pediàtrica des que vas començar a exercir?

Cada any apliquem tècniques noves i revisades per tractar totes les patologies. No recordo un moment de canvi concret, sinó una evolució permanent de la disciplina. La cirurgia ortopèdica ve ajudada pel desenvolupament tecnològic: es creen noves generacions d'implants, es milloren tècniques, es revisen resultats i es proposen canvis en les maneres d'intervenir. L'augment de la precisió en diagnòstic per la imatge i la planificació prequirúrgica també s'ha notat a l'àmbit intraoperatori, perquè la nostra especialitat té una component tridimensional, i totes les millores en aquest sentit impacten notablement en la cirurgia. L'equip ja té integrades les tècniques més avançades en la pràctica diària: l'escàner intraquirúrgic, la ressonància magnètica al quiròfan, els sistemes de navegació i la realitat augmentada, etcètera.

Actualment fem correccions de deformitats i altres problemes que eren impensables fa alguns anys. En l'especialitat de columna, amb navegació mitjançant realitat virtual i guies 3D estem duent a terme intervencions molt noves. Un altre exemple són les deformitats complexes d'extremitat inferior, que causen discapacitats importants i que estem tractant amb sistemes de fixació circular i corregint problemes que podien ser incapacitants. Fins i tot cirurgies que abans s'acabaven en amputació han evolucionat fins a aconseguir reconstruir l'extremitat.

Destaca el teu vessant investigador, havent portat a terme 12 projectes de recerca i la direcció de quatre tesis doctorals.

La investigació és la base per millorar aquesta i qualsevol especialitat. Quan vaig arribar a Sant Joan de Déu, el novembre del 2018, un dels meus objectius era impulsar l'activitat investigadora perquè ja venia de treballar en aquest camp. Actualment tenim gairebé 40 projectes en actiu i diverses beques competitives. Investigar és fonamental per entendre per què unes tècniques van millor que d'altres i és la base per poder innovar i millorar constantment. Al nostre equip ens agrada innovar i gràcies a la incorporació de nous perfils de bioenginyeria i altres especialitats hem potenciat encara més aquesta àrea. El repte ara és donar resposta a una gran i complexa demanda assistencial, que comporta molta càrrega de treball, paral·lelament a l'evolució de la investigació i en combinació amb la docència.

Quins reptes té el Servei d'Ortopèdia i Traumatologia?

El principal és sempre donar resposta a un gran volum de pacients i fer-ho tan bé com sigui possible. Ja estem consolidats com a centre de referència i ara treballem per organitzar millor les consultes, reforçar els equips de quiròfan, reduir la llista d'espera i canalitzar les idees que tenim per a noves línies de recerca. La complexitat també comporta cirurgies cada cop més llargues i sovint requereixen reintervencions, per la qual cosa alguns pacients passen molt de temps aquí. Cal cercar els recursos econòmics i de personal per continuar avançant amb un seguiment sostingut.

Després de formar part com a membre de la Societat Espanyola d'Ortopèdia Pediàtrica (SEOP) has estat nomenat president. Com reps aquest reconeixement?

Per a mi la presidència representa, a més de treball, un compromís amb la societat científica que té una repercussió important en allò que fem. Les societats estan orientades a millorar l'assistència i impulsar la recerca i la formació, motiu pel qual presidir-ne una és una gran responsabilitat.

Un dels meus objectius principals és que l'ortopèdia i la traumatologia pediàtrica tinguin el reconeixement com una àrea diferenciada de la cirurgia ortopèdica i traumatologia general i que qui es dediqui a aquesta branca de la medicina tingui una capacitació adequada per dur a terme una feina de qualitat. A molts hospitals, la nostra és una branca de la traumatologia general quan, en realitat, els infants no tenen res a veure amb els adults. Aspirem a una acreditació específica per a la nostra disciplina, que els residents puguin estar més temps a l'àrea infantil ia una formació reglada en traumatologia i ortopèdia en nens i adolescents, com ja passa a França o Portugal. La diferència entre la patologia pediàtrica i la de l'adult és tan important que actualment ja hi ha especialitats com la psiquiatria infantil que s'han diferenciat i separat de la dels adults.

Després del meu nomenament ja hem tingut les primeres reunions amb presidents d'altres societats, com l'europea d'ortopèdia pediàtrica o la llatinoamericana. Els nostres objectius acaben sent comuns en la millora de la formació i aconseguir reconeixement. Hi ha molta feina a fer i un llarg camí per recórrer.

Com afrontes aquest volum de reptes en el dia a dia?

La meva feina és un continuum de tasques pendents perquè els càrrecs de cap de servei i president de la SEOP comporten estar immers en una espiral inacabable de projectes. Ens enfrontem al volum de reptes perquè dediquem gran part del temps a projectes interessants i il·lusionants, especialment si poden suposar una millora de la nostra qualitat assistencial. Una altra clau per mantenir l'energia és tenir un bon equip i saber donar valor a la feina dels altres.

És una tasca apassionant, però de la mateixa manera és molt intensa. Per això, fora de la feina també cal buscar espais de respir per no acabar esgotat. Personalment, un dels meus reptes és intentar no treballar a casa (no sempre ho aconsegueixo) i disposar d'alguns espais propis per recuperar l'energia. Personalment, ho aconsegueixo gaudint de la muntanya, de fer esport i anar en bicicleta, estar amb la meva família (ara tinc una néta preciosa) i altres projectes personals. Veus aquesta gravadora? L'he comprat per documentar la biografia del meu pare, que és gran, i ha tingut una vida apassionant.