Un estudi prova l’eficàcia de fàrmacs anticancerígens en el tractament de la síndrome de tumor hamartoma PTEN

L'equip investigador liderat per la Dra. Mariona Graupera, de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, juntament amb la Dra. Sandra Castillo, de l'Institut de Recerca Sant Joan de Déu, i la Dra. Eulàlia Baselga, cap del Servei de Dermatologia de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona, ha dut a terme un estudi per esbrinar l’origen genètic de les malformacions vasculars en pacients amb la síndrome del tumor hamartoma PTEN (PHTS) i ha identificat un possible tractament.

Què és la síndrome de tumor hamartoma PTEN (PHTS)?

La síndrome de tumor hamartoma PTEN (PHTS, per les seves sigles en anglès) és una malaltia genètica rara causada per mutacions en el gen PTEN. Aquest gen té un paper clau en la regulació del creixement cel·lular, i la seva alteració pot provocar una proliferació descontrolada de les cèl·lules, donant lloc a tumors benignes (hamartomes) i un major risc de càncer. Aquesta patologia afecta aproximadament 1 de cada 200.000 persones.

El diagnòstic de la PHTS es pot realitzar en diferents etapes de la vida. En alguns casos, es detecta en la infància quan es manifesten signes clínics com macrocefàlia o la presència d’hamartomes, mentre que en altres pacients es diagnostica en l’edat adulta arran de l’aparició de neoplàsies. La confirmació definitiva del diagnòstic es realitza mitjançant una prova genètica per detectar la mutació en el gen PTEN.

“El diagnòstic precoç, especialment quan es detecten malformacions vasculars, podria facilitar el seguiment i la vigilància de tumors i càncer. En aquest estudi, tres pacients van ser diagnosticades de PHTS després d’identificar una malformació vascular, fet que ens va permetre fer-los un seguiment exhaustiu durant el qual els hi vam detectar quists asimptomàtics en dues d’elles”, explica la Dra. Eulàlia Baselga, cap del Servei de Dermatologia de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.

Troballa genètica

L’anàlisi detallada de biòpsies i cèl·lules endotelials de pacients ha revelat que aquestes persones substitueixen una de les còpies funcionals del gen PTEN per una còpia no funcional en cèl·lules endotelials, a través d’un procés conegut com a disomia uniparental somàtica.

L'estudi “Somatic uniparental disomy of PTEN in endothelial cells causes vascular malformations in patients with PTEN Hamartoma Tumor Syndrome”, recentment publicat a la revista científica Cancer Discovery de l’American Association for Cancer Research, realitzat en models preclínics de ratolins joves, ha demostrat que els inhibidors de la via PI3K, com la rapamicina i el capivasertib, podrien ser efectius per reduir el sobrecreixement dels vasos sanguinis associat a aquesta síndrome. Alhora els inhibidors capivasertib i alpelisib, recentment aprovats per al tractament de certs tipus de càncer de mama, actuen directament sobre els processos moleculars que desencadenen la malaltia.

“El nostre estudi ha permès identificar un mecanisme genètic clau en les malformacions vasculars associades a la síndrome de tumor hamartoma PTEN. Aquest descobriment no només ens ajuda a entendre millor la malaltia, sinó que també obre noves vies per al diagnòstic i el desenvolupament de teràpies més precises i eficaces per als pacients”, ressalta la Dra. Sandra Castillo, investigadora principal de la línia de recerca de Patobiologia de Tumors i Malformacions Vasculars de l'Institut de Recerca Sant Joan de Déu.

Perspectives de futur

Malgrat els resultats prometedors, l'equip científic adverteix que cal continuar investigant per determinar els efectes terapèutics a llarg termini d’aquests inhibidors. Encara no es coneix amb certesa si aquests tractaments podrien modificar la progressió de la malaltia més enllà de la reducció de les malformacions vasculars. A més, és possible que el tractament hagi de ser crònic, ja que en altres tipus de malformacions vasculars s’ha observat recurrència després de suspendre la medicació.

Els pròxims passos de la recerca se centraran a analitzar possibles resistències als tractaments i explorar estratègies terapèutiques alternatives, com l’ús intermitent dels fàrmacs o la combinació de diferents inhibidors.

Aquest estudi suposa un avenç en la comprensió i el tractament d’una síndrome minoritària amb importants implicacions clíniques, obrint la porta a futures investigacions que puguin millorar la qualitat de vida dels pacients amb PHTS.