Eulàlia Baselga, cap del Servei de Dermatologia de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona, ha rebut el premi a l’excel·lència del Col·legi de Metges de Barcelona per la seva tasca docent a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona.
Fa tres dècades que la Dra. Eulàlia Baselga es dedica a la dermatologia pediàtrica, amb un interès especial per les malformacions vasculars. Parlem amb ella de quina ha estat l’evolució del tractament de les malformacions venoses en les darreres dècades.
Com ha avançat el tractament i recerca de les malformacions vasculars en les darreres tres dècades?
L’evolució ha estat brutal. Quan vaig començar, no coneixíem ni tan sols la causa de les lesions vasculars i el que fèiem era eliminar-les, ja sigui mitjançant cirurgia, amb esclerosi, làser… Ara, en canvi, sabem que aquestes lesions són el resultat de mutacions en les cèl·lules endotelials. Són mutacions genètiques en mosaic, que no afecten a totes les cèl·lules sinó només algunes, en funció del moment de l’embriogènesi en què es produeix la mutació. Això és el que fa que aquestes malalties siguin tan complexes i que cada cas sigui diferent, que cada lesió vascular tingui una manifestació diferent, que no n’hi hagi dos d’iguals. Saber que són causades per mutacions genètiques és extremadament important perquè ens ha obert la porta a tractaments molt dirigits.
Quan vas començar a fer recerca en malformacions vasculars?
D’alguna manera, n’he fet sempre de recerca, però potser no tan formalment com ara. Sempre he estat molt curiosa i m’he preguntat per què passaven les coses. La dermatologia és una especialitat molt de patrons, de reconèixer patrons, i quan, al llarg de la meva trajectòria professional, he detectat coincidències en diferents pacients i les he estudiat. També he fet recerca amb nous fàrmacs per poder oferir als pacients que no tenen un tractament la possibilitat de participar en un assaig clínic. Però fa uns deu anys que em van donar el primer FIS, i ja disposava d’un finançament específic, amb el que vaig impulsar aquest vessant d’una manera més formal.
"Tant o més important que curar la malaltia és frenar la seva evolució"
En quines línies esteu treballant?
Recentment, hem creat un laboratori de recerca d’endoteli per impulsar la recerca de les malformacions vasculars gràcies a una beca de la Fundación Ramón Areces que ha rebut la nostra companya Sandra Castillo. És un pas important perquè ara podrem fer aquí l’estudi genètic de les malformacions vasculars que presenten els nostres pacients i, si cal, podrem fer cultius de cèl·lules vives per provar l’eficàcia d’un tractament abans d’administrar-lo. Fins ara, havíem d’enviar les mostres per fer tots aquests estudis a l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras. Ara ho podrem fer aquí.
Ja disposem de models animals i cultius cel·lulars d’algunes malformacions vasculars. Això ens permetrà començar a entendre per què i com es produeixen, i estudiar com podem tractar-les.
A més, gràcies a una beca europea, estem coordinant un projecte en el qual estem estudiant juntament, amb 13 centres europeus més, la història natural d’aquestes malalties. Perquè són malalties minoritàries molt complexes, molt diferents d’un pacient a l’altre. Ara, a més, estem mirant de trobar coincidències en pacients que s’assemblen clínicament en algun aspecte per tal de veure si el tractament que és eficaç en un també ho pot ser en un altre.
Aquests estudis canviaran la història natural de la malaltia? Es curarà?
Des del meu punt de vista, tant o més important que curar la malaltia és frenar la seva evolució. Que els infants no tinguin les manifestacions clíniques de la malaltia perquè aconseguim aturar la seva aparició, que aquests infants puguin tenir una bona qualitat de vida i fer una vida normal. I això és el que estem aconseguint amb els tractaments actuals.
Fins ara no hem pogut curar les malformacions vasculars. Caldria teràpia gènica i, actualment, ho veig lluny, perquè es tracta de malalties molt complexes.