"Si vols formar-te o investigar, a Sant Joan de Déu no tens límits"

L’Aina Seguí va entrar per primera vegada en contacte amb l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona durant unes pràctiques que va fer el darrer any de la seva carrera. “Van ser només dues setmanes, però en vaig tenir prou per saber que aquest era el meu lloc. Recordo perfectament que el primer dia, quan vaig tornar a casa, i li vaig dir a la mare: faré pediatria i la faré a Sant Joan de Déu”.

Per què?

Per diferents motius. Jo volia fer la residència en un hospital gran on pogués rotar per les diferents especialitats, i Sant Joan de Déu em va agradar molt perquè, a més de ser gran, és un hospital monogràfic pediàtric que dona una atenció integral i holística als infants i les seves famílies. Aquí els especialistes no treballen per separat, treballen en conjunt per oferir al pacient el millor tractament possible, i això és molt bo per a les famílies i també per als professionals, per què ens enriqueix molt. 

Durant la carrera de medicina, vas fer pràctiques en diferents centres. Què vas trobar diferent a Sant Joan de Déu?

Aquest hospital és prou gran per atendre casos complexos però alhora, i pel mateix motiu, pel volum d’activitat que rep, també atén molts casos de pediatria general. I trobo que aquesta combinació és molt interessant i atractiva per als residents de pediatria, perquè ens permet sortir amb una formació molt completa, sabent d’aspectes més específics, però també molt ben formats com a pediatres generals. 

Crec que això no ho poden oferir molts altres hospitals: els comarcals, potser perquè no reben tants casos de complexitat, i alguns centres grans sí que reben casos complexos, però, en canvi, no veuen gaires de pediatria general. I després, un altre element diferencial d’aquest hospital és l’ambient.

Com definiries l’ambient?

L'ambient a l’Hospital és molt familiar i cooperatiu. Tot i que és un hospital gran, no et sents perdut. Tothom es coneix i es dona suport. Es crea una atmosfera laboral molt positiva que s’encomana. Estic convençuda que, si em poso malalta i no puc fer una guàrdia, algun dels meus companys s’oferirà a ajudar-me i em cobrirà. 

I la formació? 

En un centre gran i tan especialitzat com aquest pots fer tota la formació que vulguis. Els residents de quart any ens agrupem en comissions i una d’aquestes comissions es dedica, precisament, a organitzar sessions formatives sobre temes que, de vegades, proposen els serveis i, de vegades, ens interessen als residents. Si vols aprendre o investigar sobre un tema concret, tens experts al teu costat que estan molt disposats a ajudar-te. Jo diria que, si vols formar-te o investigar no tens límits, però ningú t’obligarà o et perseguirà perquè ho facis. Depèn de tu.

Has participat en una olimpíada genètica, un taller ideat per a millorar els vostres coneixements en genètica i dismorfologia mitjançant diferents jocs. 

Sí. Va ser un taller molt didàctic i original. Els residents rotem per molts serveis de l’Hospital, però no necessàriament pel de genètica, perquè és optatiu. Cada setmana, a banda de dues sessions de docència, fem un taller pràctic sobre una especialitat de l’Hospital i un dels que hem fet aquest any és el de Genètica. 

N’hem fet d’altres, com tallers de simulació, o un taller amb l’equip d’Atenció Pal·liativa i Pacient Crònic Complex per saber com funcionen els diferents dispositius... Però el de Genètica ens acosta a una realitat molt desconeguda i que, particularment, em feia una mica de por perquè la trobava difícil i molt específica. I ho han fet d’una manera molt lúdica i divertida. El taller va durar dues tardes, però ens va passar volant. 

Què t'ha aportat el taller?

M’ha ajudat a entendre els conceptes bàsics de genètica i de l’assessorament genètic. Per exemple, sovint parlem de proves genètiques en general, però sense saber molt bé quines diferències hi ha entre unes i altres. I m’ha donat eines, tant clíniques com tecnològiques, que ben segur faré servir en la meva pràctica clínica diària. Ara, sense ser-ne una experta i amb el que vaig aprendre, per exemple de dismorfologia, em sento més capaç de fer una primera orientació o sospita diagnòstica.

Faràs una part de la teva residència a Austràlia, oi?

Sí. Al servei d’infectologia pediàtrica del Monash Children Hospital de Melbourne. Tenen una unitat d’infectologia que, per les particularitats del seu entorn, tracta malalties que aquí no veiem tant. 

I, en acabar, què voldries fer?

M’agradaria dedicar-me a l’oncologia pediàtrica i, si puc, fer-ho aquí a Sant Joan de Déu, al Pediatric Cancer Center Barcelona.