“El nostre gran repte és curar persones amb cardiopaties i garantir-los una bona qualitat de vida en l’edat adulta”

L’Àrea del Cor de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona és un referent nacional i internacional en el tractament de malalties cardíaques. A consultes, atén 10.000 pacients cada any i fa una mitjana de 250 intervencions quirúrgiques anuals, 160 de les quals són extracorpòries, cosa que la converteix en la unitat que més cors infantils opera de tot Espanya. Però, a més a més, es preocupa per anar més enllà de l’acte quirúrgic i duu a terme línies de recerca específiques, com les dues que s’han impulsat el 2018 dirigides per Joan Sánchez de Toledo amb objectius molt diversos.

Les malalties cardíaques infantils són diferents de les dels adults?

Sí, totalment. En els infants, es basen en malformacions congènites i en cardiopaties adquirides i, en els adults, parlem de malalties que tenen molta relació amb l’envelliment. Per tant, en aquest darrer cas tot el tractament se centra en fer prevenció i en tractar les conseqüències de l’evolució de l’envelliment, cosa que no té res a veure amb el que passa en el cas dels infants.

Què pot provocar que una criatura tingui un cor sa i de sobte adquireixi un problema cardíac?

Es poden produir infeccions víriques, processos immunològics o efectes secundaris de tractaments tan agressius com la quimioteràpia que fan que l’infant adquireixi cardiopaties que l’afectaran tota la vida.

Quin objectiu cal assolir amb aquests pacients en un futur proper?

En aquest moment la mortalitat infantil amb pacients que pateixen una cardiopatia congènita pot arribar a ser inferior a l’1% en centres altament especialitzats com el nostre. Som molt bons en el que fem, però ara l’objectiu és que aquests infants arribin a l’edat adulta i que ho facin en bones condicions i amb una bona qualitat de vida. Tota la feina que estem fent ara des de l’Hospital en l’àmbit de la recerca va en aquesta direcció.

El que s’investiga en els adults és aplicable als infants?

Com que la recerca en cardiologia està molt relacionada amb els avenços tecnològics en la imatge, sí que ens en podem aprofitar, especialment per millorar el diagnòstic pediàtric. Però és cert que aquest tipus de desenvolupament sempre està pensat per a les malalties de l’adult i, quan necessitem desenvolupar tecnologia específica per a l’infant, en quedem totalment exclosos, perquè el nombre d’infants amb problemes cardíacs és molt inferior en comparació amb els casos en la població adulta. Un exemple clar és que quan fem cateterismes moltes vegades fem servir catèters d’adult perquè a la indústria mai no li sortiria rendible desenvolupar catèters més petits, de manera que no li interessa fer-ne.

Per això són tan importants les donacions...

Efectivament. La filantropia també és vital per a l’avenç de la cardiologia pediàtrica i no només a Espanya, sinó també als Estats Units o a qualsevol altre país desenvolupat.

I això que el nombre d’infants amb afeccions de cor és alt si es compara amb altres malalties pediàtriques...

La incidència a Espanya és d’entre un 0,8 i un 1% dels naixements. Es tracta de prop de 4.000 infants amb problemes cardíacs cada any –400 dels quals a Catalunya–, i dels quals un 40% necessitarà algun tipus de cirurgia. Però, tot i així, el nombre no és prou alt per a la gran indústria.

En relació amb la recerca sobre l’impacte de la cardiopatia congènita en el neurodesenvolupament, de quina hipòtesi partim?

Veiem que molts dels pacients als quals hem operat del cor amb èxit comencen a presentar problemes derivats de moltíssimes coses: lesions residuals derivades de la cirurgia, problemes renals... Però un dels més importants són els problemes de danys cerebrals, que poden ser més o menys aguts o evidents, però que al final provoquen dèficits al llarg de la vida. Em refereixo al fet que un 30% dels pacients operats presenten problemes en el neurodesenvolupament que influeixen directament en la seva vida diària: per exemple, pateixen un retard conductual que els genera problemes a l’escola.

I què més sabem?

Quan analitzem les ressonàncies dels pacients que neixen amb cardiopaties, veiem que gairebé un 30% ja presenta algun tipus de lesió a la substància blanca cerebral que s’assembla a la dels prematurs. Per tant, passa alguna cosa al flux cerebral que afecta i altera d’alguna manera el desenvolupament normal del cervell. I el que ens preocupa és que, en un pacient que ja és vulnerable de per si, se li estan fent intervencions molt invasives, com pot ser la del cor, amb tot el que això comporta.

Així doncs, quin és l’objectiu d’aquesta línia de recerca?

Primer, intentar diagnosticar i incorporar tècniques noves d’imatge i de monitoratge que ens permetin analitzar bé el funcionament cerebral durant les etapes crítiques d’aquests pacients: durant la vida fetal i quan neixen. I, molt especialment, ens interessa analitzar el comportament del cervell durant el moment crític de la operació quirúrgica i el postoperatori.

En segon lloc, volem veure com podem actuar durant el procés de la intervenció per saber si podem canviar les tendències. Es tracta d’evitar que el cervell pateixi mentre s’opera el cor.

Com ho estem fent?

Realment és molt difícil aplicar nous tractaments en un pacient en la fase actual, que és molt inicial, de manera que hem creat el primer model animal “pediàtric” de circulació extracorpòria i estem simulant a l’estabulari tot el que passa a la sala d’operacions. D’aquesta manera podem provar noves tecnologies, nous medicaments, noves variacions en la manera d’intervenir que ens permetin modificar la conducta real en el pacient.

L’altra línia en què estàs centrat és el desenvolupament de models computacionals i de noves tècniques d’imatge per a l’estudi del funcionalisme cardíac. En què consisteix?

Estem analitzant el funcionalisme del cor i com tota malaltia que no és purament cardíaca l’impacta negativament. Un exemple seria el pacient amb càncer a qui es fa quimioteràpia i després, amb el pas del temps, veiem que el cor pateix. Però ho detectem quan la lesió ja s’hi ha instaurat, quan ja és tard. El que ens interessa és ser capaços de detectar tots aquests canvis de manera molt precoç.

Com s’aconsegueix aquesta detecció primerenca?

Amb l’aplicació de tècniques d’imatge avançada per anticipar-nos a una fallada cardíaca. I això no s’aplica només a infants amb càncer, sinó també a pacients amb bronquiolitis o sèpsia que pateixen molt del cor.

Com ha evolucionat la cardiologia pediàtrica al llarg dels anys?

Aquesta especialitat està en evolució constant. El que fem és diagnosticar la salut cardiovascular amb proves d’imatge. Fa uns anys teníem ecògrafs molt senzills i ara, en canvi, disposem d’ecògrafs molt potents que, de manera no invasiva, ens permeten identificar lesions i estudiar la funcionalitat amb més detall. A l’Hospital també comptem amb nous equips de ressonància magnètica que ens permeten fer diagnòstics molt precisos. Actualment treballem amb la Universitat Politècnica de Catalunya i amb l’equip d’Innovació de l’Hospital per fer impressions en 3D del cor. Això ens facilita enormement la feina. En aquests moments, podem presentar al cirurgià un cas amb un model en volum que abans havia de valorar sobre una imatge plana. Una altra de les grans innovacions que s’han anat assolint al llarg dels anys és la telemedicina.

Ens podries parlar una mica més de la telemedicina i de les seves possibilitats?

Poder compartir la teva experiència amb un equip de professionals de l’altra punta del món és molt valuós en molts sentits. Gràcies a la telemedicina, des de Barcelona puc entrar a l’UCI d’un hospital del Brasil, valorar-ne les anàlisis i fer-los una recomanació terapèutica. La translació del coneixement des d’un lloc fix a l’altre extrem del món és el futur.

A l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona la telemedicina ens permet assessorar professionals de zones remotes, aconsellar-los i indicar-los què han de fer gràcies a la informació que nosaltres tenim. La tecnologia ens ofereix possibilitats infinites, fins i tot ens permet predir el futur. És el que es coneix com a anàlisis predictives. Recopilem totes les dades que tenim a les bases de dades, les introduïm en un programa i aquest fa l’anàlisi predictiva amb què el metge obté una informació molt valuosa per prendre la millor decisió.

En l’àmbit de la prevenció de les malalties cardiovasculars, què podem fer?

Cada vegada veiem més infants amb problemes d’obesitat i, encara que ara no tenen cap problema cardiovascular, sí que en tindran amb tota probabilitat d’aquí a 15 anys. Estem intentant saber amb exactitud quin serà l’impacte en l’edat adulta d’aquests canvis que afecten una criatura en l’edat pediàtrica. Estem fent estudis de funció cardíaca avançada en infants obesos per demostrar que sí que tenen un problema i que se’ls aguditzarà al llarg dels anys.

Treballem de manera conjunta i transversal amb altres especialitats, com la neonatologia. Un altre grup de pacients rellevants són els oncològics, ja que estan sotmesos durant un període llarg de temps a medicacions que tenen un impacte en la salut cardiovascular i, evidentment, han d’estar molt controlats per la nostra unitat.

Cap a on creus que hauria d’avançar la cardiologia a Sant Joan de Déu Barcelona?

Crec que anem pel bon camí per poder arribar a tenir aviat un Heart Center, igual com passa a altres centres internacionals, on el pacient amb una malaltia cardíaca estigui situat al centre de tot el procés i tots els professionals de diverses especialitats, així com investigadors, estiguin centrats en ell amb un enfocament global.