L'Hospital Sant Joan de Déu consolida la tècnica d'autotrasplantament dental gràcies a la impressió 3D

L'equip d'Odontologia i Ortodòncia de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona ha realitzat, des de 2008 fins l'actualitat, nou autotrasplantaments amb aquesta tècnica que ja s'ha aplicat a cinc pacients en el que portem d'any. La consolidació de la mateixa servirà per tractar algunes patologies dentals minoritàries i també per a casos que requereixen la substitució de dents que estan malmeses o en mal estat.

El primer autotrasplantament es va realitzar a una pacient de 16 anys que havia començat a tractar-se d'una malposició (ectòpia) amb ortodòncia. Es va detectar que tenia un queixal de llet que no li havia caigut i per això la dent permanent, un premolar mandibular, no havia pogut sortir. L'equip d'Odontologia va decidir extreure el queixal de llet per veure si el premolar sortia de forma espontània.

Sis mesos després, en veure que la pacient no evolucionava de la forma esperada, es va dur a terme una cirurgia ambulatòria per a la tracció ortodòntica de la peça. L'objectiu era permetre que el queixal sortís després d'aquesta intervenció en què s'intenta facilitar el que s'anomena "camí d'erupció". Novament aquesta vegada l'evolució no va ser favorable. És en aquest punt quan es va plantejar la possibilitat d'exodonciar (extreure) la dent bloquejada i realitzar un autoimplant de la mateixa a posteriori.

Una de les dificultats d'aquest tipus d'intervenció és aconseguir que l'espai d'encaix del queixal sigui exacte i que el jaç receptor sigui l'adequat. Un altre és reduir el temps de manipulació de la dent a trasplantar durant la cirurgia per evitar el deteriorament (necrosi) que es produeix durant els minuts posteriors a l'extracció de la peça. En el passat, aquestes comprovacions es feien amb la mateixa dent, una manipulació que podia malmetre l'arrel d'aquest durant la cirurgia i empitjorar el pronòstic.

De la simulació en 3D a la sala d'operacions

Per evitar aquests danys a l'arrel de la dent es va optar per la utilització de tecnologia 3D, que va permetre planificar la cirurgia, estudiar la part de la mandíbula on es realitzaria l'autoimplant i crear una rèplica de resina del queixal que es va fer servir com a guia al quiròfan.

Gràcies a la peça simulada en resina amb tècniques de 3D es va poder comprovar l'encaix de la rèplica a l'espai que s'havia creat (l'alvèol prequirúrgic) on s'allotjaria la dent trasplantada. A més, es van poder fer proves amb aquesta peça durant la cirurgia i reduir els riscos de lesionar la dent de la pacient durant la intervenció.

La dent natural extreta es va conservar submergida en sèrum fisiològic durant la cirurgia i únicament es va manipular al final, un cop fetes les proves amb la rèplica, per col·locar-lo dins l'alvèol dentari. D'aquesta forma es va evitar afegir manipulacions al procés que lapodrien haver danyat. Després de la intervenció, el premolar autotrasplantat es va estabilitzar amb l'ajuda de l'ortodòncia que utilitzava la pacient.

L'aplicació de la planificació 3D en els casos d'ectòpia dental severa (casos estranys o poc freqüents) permet reduir el temps de la cirurgia i altres costos afegits del tractament. La impressió 3D amb què es treballa a la sala d'operacions té un cost mínim per impressió de rèplica. Aquesta tecnologia ha permès reduir el temps de la intervenció i ha evitat haver de col·locar-li a la pacient un implant de titani osteointegrat i la posterior funda.