L'Hospital Sant Joan de Déu col·loca per primera vegada a Europa una mà biònica en un pacient pediàtric

Una nena de 13 anys amb amputació congènita ha estat la primera pacient a Espanya -la primera adolescent d'Europa- a qui se li ha col·locat una mà biònica, concretament ha estat al Servei d'ortopèdia i traumatologia de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona. Obrir una llauna de refresc, trucar pel mòbil, inserir una targeta de crèdit al caixer, agafar una moneda, ... han deixat de ser moviments complicats. La mà biònica i-LIMB, desenvolupada per l'empresa escocesa Touch Bionics, és capaç de moure i de doblegar tots els dits de forma molt similar a la mà humana, amb precisió i amb diferents nivells d'adherència. I també amb una estètica molt semblant a la pell humana

Actualment el Servei de cirurgia ortopèdica de l'Hospital Sant Joan de Déu és el centre espanyol que més nens amputats atén, uns 200 entre els 0 i els 20 anys d'edat, dels quals el 78% són d'origen congènit, el 42% dels quals procedeixen de fora de Catalunya i 5% fora d'Espanya. De fet, fa 3 anys la Dra. Marisa Cabrera, del Servei d'ortopèdia i traumatologia de l'Hospital català va posar en marxa la primera Unitat Integral d'atenció al nen amputat al nostre país, en la qual estan al dia de totes les últimes novetats en aquest camp. Ha estat el cas de la mà biònica, presentada en un congrés a Vancouver, Canadà, el setembre de l'any passat i que des de fa uns 15 dies porta implantada una pacient de 13 anys amb amputació congènita de l'avantbraç esquerre.

El principal avantatge d'aquesta mà biònica és que funciona de manera molt similar a la mà humana, permetent moviments gairebé anatòmics i amb una aparença gairebé real. De fet, és la primera mà que realment pot doblar els dits com ho faria una mà humana. La precisió també és molt més gran. 

A més, el dit polze, igual que en una mà real, pot rotar en diferents posicions i fer moviments impensables amb les altres pròtesis. Com per exemple, fer pinça amb l'índex per agafar una clau per obrir una porta, o una targeta de crèdit; fer una pinça lateral o fort, tancant alhora tots els dits inclòs el polze i podent agafar una llauna de refresc o la nansa d'una bossa; una pinça de precisió unint el polze amb l'índex o el cor per agafar objectes petits, com una moneda; i fer el moviment d'assenyalar amb l'índex, molt útil per a teclejar a l'ordinador, el número del mòbil, ...

La mà biònica és capaç de realitzar moviments gairebé idèntics a una mà real, però la seva semblança amb una mà humana no acaba aquí. La part estètica també aporta importants diferències. La mà resulta molt natural a la vista, no és una mà ortopèdica.

És una altra de les principals novetats: l'oferta de millores cosmètiques per al pacient, el qual pot optar per un recobriment en forma de guant consistent en una fina capa de material semitransparent que es modela amb ajuda de l'ordinador i que envolta de forma precisa cada contorn de la mà biònica, aïllant de la pols i la humitat.

Però també pot optar per una coberta o guant que imita la pell humana, amb una flexibilitat i aspecte semblants, i amb un color similar al de la seva pell.

Les persones que estan portant altres models poden adaptar-se i gestionar la mà biònica en un curt termini de temps, com ha estat el cas de la pacient de l'Hospital Sant Joan de Déu. 

Bàsicament, la mà biònica funciona amb un sistema de control intuïtiu que recull els senyals elèctrics que generen els músculs del membre residual del pacient. Aquests senyals, anomenades mioelèctriques, es recullen per dos elèctrodes col·locats en la superfície de la pell -en la part anterior i posterior de l'avantbraç respectivament- i es processen perquè la mà es mogui.

Actualment la mà biònica i-LIMB està en tres mides: petita, mitjana i gran.