L’aminoàcid L-serina mostra la seva eficàcia per tractar pacients amb mutacions dels gens GRIN

Un assaig clínic dut a terme entre l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu, l'Institut de Neurociències de la Universitat de Barcelona (UBneuro), l’IDIBAPS i la Universitat de Vic · Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), i liderat per la Dra. Àngels Garcia-Cazorla (IRSJD), ha demostrat el potencial de l’aminoàcid L-serina –administrat en forma de suplement oral– per millorar la funció del receptors de glutamat en pacients amb GRINpaties. L’assaig ha comptat amb la participació de 24 infants de diferents hospitals d'Espanya.

Les GRINpaties són els trastorns causats per la presència de mutacions dels gens GRIN i constitueixen una malaltia neuropediàtrica ultraminoritària per la qual encara no existeix cap tractament curatiu. Aquesta malaltia genètica altera el desenvolupament correcte del cervell i causa greus problemes, com ara discapacitat intel·lectual, alteracions de l’activitat motora i de la conducta social, trastorns digestius i epilèpsia.

“Les mutacions en els gens GRIN afecten les subunitats dels receptors de glutamat de tipus NMDA, element clau per l'activitat sinàptica i funció neuronal. Per aquest motiu, els infants portadors de mutacions dels gens GRIN presenten una sèrie de símptomes lligats a un funcionament anòmal del sistema nerviós. Actualment, estem treballant en la classificació de les mutacions dels gens GRIN, per tal de poder dissenyar i aplicar teràpies de precisió en funció de la tipologia de mutació, i així poder compensar l'increment o la disminució de la funció dels receptors NMDA”, comenta Mireia Olivella, investigadora de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, experta en biologia estructural computacional.

“En aquest assaig vam voler avaluar la capacitat de l'aminoàcid L-serina per potenciar els receptors NMDA en aquells pacients diagnosticats genèticament i funcional com a portadors de mutacions que causen una hipofuncionalitat dels receptors NMDA”, comenta Xavier Altafaj, investigador expert en GRINpaties de l'Institut de Neurociències de la Universitat de Barcelona i investigador del grup de recerca de Neurofisiologia de l’IDIBAPS.

Un assaig clínic de fase 2A en 24 pacients amb GRINpaties

La L-serina és el precursor de la D-serina, un co-agonista dels receptors NMDA que, en unir-se al seu receptor pot provocar l’activació del canal, permetent l'entrada de calci i la comunicació neuronal. La L-serina és un nutracèutic que s’utilitza habitualment en pediatria, i que l’equip de recerca va comprovar en estudis anteriors que la seva suplementació en pacients amb GRINpaties portadors de mutacions afectant el gen GRIN2B aportava beneficis en el seu rendiment motor i cognitiu.

“Ara, amb aquest primer assaig de fase 2A, hem volgut comprovar la seguretat i l’eficàcia de la L-serina en 24 pacients amb GRINpaties. Per una banda, volíem avaluar la seva seguretat i tolerància, i per l’altre, els possibles beneficis, en la funció cognitiva, motora i la reducció de convulsions,” indica Natalia Juliá-Palacios, neuropediatra de la Unitat de Malalties Metabòliques, investigadora de l'IRSJD i primera autora de l’article publicat a la revista "Brain".

Els primers resultats de l’assaig revelen que el tractament amb L-serina va millorar els símptomes neurològics, com la hiperactivitat o l’atenció sostinguda, i també la disminució de les crisis epilèptiques. També, s’observa que la resposta al tractament és diferent segons la severitat de l'afectació dels infants, essent més eficaç en aquells infants amb manifestacions clíniques més lleus. Els resultats, fruit d'aquest primer assaig clínic per GRINpaties a nivell mundial, s’han publicat a la revista científica "Brain" i representen el punt de partida per iniciar el desenvolupament de noves estratègies terapèutiques per aquesta malaltia.

“Creiem que aquests resultats ens obren les portes a continuar explorant noves estratègies terapèutiques de modulació del metabolisme neuronal, amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida dels pacients que tenen malalties rares”, conclou la Dra. Àngels García-Cazorla, cap de la Unitat de Malalties Metabòliques de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona, i investigadora de l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu.

Ara els següents passos seran determinar la dosi òptima de la L-serina, així com valorar-ne el seu efecte a llarg termini.

Aquest estudi clínic ha estat possible gràcies a la col·laboració d’equips d’investigació clínics, experimentals i computacionals, i pacients d’hospitals de tot l’Estat; destacant el seu compromís en la cerca de nous tractaments per les malalties minoritàries. L’estudi s’emmarca en l’estratègia UNICAS que impulsa l'Hospital Sant Joan de Déu per donar una resposta integral al repte mèdic i social que suposen les malalties minoritàries.