Investigadors de Sant Joan de Déu apliquen per primera vegada teràpia gènica a un menor de quatre anys amb una malaltia neuromuscular

Investigadors de la Unitat de Malalties Neuromusculars de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona han aplicat una teràpia gènica pel tractament de la distròfia de Duchenne, per primera vegada en un nen menor de quatre anys, en el marc d'un assaig clínic internacional, actiu i obert per a aquesta mena de pacients, en el qual estan implicats sis centres de diferents països.

L'equip de la Unitat de Recerca Clínica de Sant Joan de Déu, liderat per Andrés Nascimento, ha estat el primer en el món a incloure un pacient menor de quatre anys i fer la infusió d'aquest tractament de teràpia gènica. La previsió és que, gràcies al fet de ser hospital de referència i el primer centre a activar l'estudi, es podrà oferir l'oportunitat d'accedir a aquest tractament a un major nombre de nens menors de quatre anys.

La distròfia de Duchenne és una patologia genètica infreqüent, dins del grup de les conegudes com a malalties minoritàries, que està lligada al cromosoma X i produeix feblesa progressiva. Els nens es diagnostiquen en els primers anys de vida i els seus músculs es van deteriorant progressivament. Al voltant dels tres o quatre anys és quan es posa en evidència aquesta feblesa, arribant a perdre la capacitat de caminar sobre els 12 o 14 anys. Avui dia, no existeix cap tractament que ofereixi una curació o una millora dels símptomes de la malaltia, amb el que és molt difícil combatre-la. Les úniques teràpies que existeixen intenten retardar la progressió, però encara no són capaces d'aconseguir estabilitzar el quadre clínic.

La teràpia gènica i, a més, aplicada al més aviat possible, és l'opció terapèutica més prometedora per a frenar aquesta distròfia d'origen genètic. Fins ara només s'havien tractat pacients majors de quatre anys, amb resultats positius que han permès l'aprovació, per part de l'agència nord-americana del medicament, d'aquest tractament per als pacients de quatre o cinc anys. Cal destacar que la malaltia és de caràcter progressiu, per la qual cosa, com més temps passa, es perd més teixit muscular que és substituït per greix i fibrosi. Per aquest motiu és important oferir el tractament abans que el mal muscular sigui irreversible.

"El nostre equip ha inclòs ja al primer nen de tot el món en aquest nou assaig, denominat Envol, a l'espera que la resta de centres se sumin, i ja estem estudiant a altres famílies per a poder continuar tractant a aquests nens amb teràpia gènica", explica Andrés Nascimento, cap de la Unitat de Malalties Neuromusculars de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona i membre del grup d'Investigació Aplicada en Malalties Neuromusculars de l'Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD).

Nascimento afegeix que "el tractament es va administrar fa diverses setmanes, el pacient s'ha mantingut estable, sense efectes secundaris i a l'espera de poder confirmar els resultats positius en la seva evolució. Tenim bones expectatives, ja que els canvis que pot generar aquesta teràpia gènica es produeixen sobre un teixit muscular més preservat".

L'aparició de la primera teràpia gènica per a Duchenne

L'aparició de la teràpia gènica és un avanç important per als pacients pediàtrics de Duchenne. Un dels reptes d'aquesta teràpia era la grandària del gen de la distrofina, que és molt gran i no pot ser introduït a través dels vectors virals (adenovirus modificats) que s'encarreguen de transportar el gen nou a les cèl·lules perquè s'incorpori en elles.

Fa uns anys, es va observar un col·lectiu de pacients que havien arribat a edats adultes avançades amb dolor muscular, augment d'enzims musculars, unes certes dificultats de mobilitat i alteracions motores, però conservaven la capacitat de caminar. Aquests individus tenien alteracions en el gen de la distrofina que donaven lloc a versions més petites però funcionals de la proteïna, conegudes com a macrodistròfies. Aquesta observació va suggerir que la presència de microdistrofina, encara que en menor quantitat o grandària, podria proporcionar una certa protecció contra els símptomes greus de la distròfia muscular de Duchenne. Basant-se en aquestes troballes, els científics van començar a explorar la possibilitat d'utilitzar la microdistrofina com una opció terapèutica per als pacients amb distròfia muscular de Duchenne.

A partir d'aquí, es van posar en marxa totes les proves preclíniques i Sarepta, el laboratori que ha dissenyat aquesta teràpia gènica, va promoure les fases 1 i 2, que van mostrar dades de seguretat i eficàcia, permetent el desenvolupament i finalment l'assaig de la fase 3 (Embark) per a pacients entre quatre i vuit anys. En l'assaig clínic, aquesta microdistrofina s'associa a un adenovirus modificat (vector) amb capacitat per a incorporar aquest nou material genètic a les cèl·lules musculars. Els primers nens tractats d'aquesta franja d'edat van tolerar bé el tractament i van millorar la seva funció motora de manera significativa.

La teràpia gènica guanya eficàcia amb la seva aplicació precoç

A la fase 3 de l'estudi Embarkm van participar aquest mateix grup d'especialistes, que van aconseguir incloure 12 pacients d'entre quatre i vuit anys. Aquestes dades seran avaluades per l'Agència Europea de Medicaments (EMA) en espera de la seva aprovació. Fa poques setmanes, s'ha iniciat l'assaig clínic Envol en menors de quatre anys. L'assaig espera poder incloure en una primera etapa a deu pacients d'entre tres i menys de quatre anys, segons els resultats de seguretat d'aquest grup. Posteriorment, es permetrà participar a pacients menors, de tres a dos anys, i fins a nens de mesos –que, de fet, avui encara no han nascut–, i cerca determinar la seguretat i l'impacte del tractament precoç.

En aquest assaig internacional, participen sis centres, del Regne Unit, Itàlia, Holanda, França, Bèlgica i Espanya. L'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona ha inclòs el primer pacient, i pel volum de pacients i les famílies que ja estan a l'espera, confia a poder incloure almenys uns quatre pacients, sent de nou, igual que en l'assaig Embark, el centre que major nombre de pacients aporta.

"La nostra voluntat és sempre poder oferir totes les opcions de tractament als nostres pacients, però no tots són candidats. Existeixen uns criteris clínics i genètics molt específics que s'han de reunir. Un dels majors factors limitants per a poder rebre el tractament és que els pacients no han de tenir anticossos contra el vector (adenovirus modificat) que transporta al microgen de la distrofina", apunta Andrés Nascimento.

Una unitat pionera en malaltia neuromuscular

La Unitat de Malalties Neuromusculars de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona està formada per un equip multidisciplinari amb experiència en el diagnòstic, tractament i recerca de les diferents patologies incloses en el grup de les malalties neuromusculars (ENM).

És pionera en el tractament de pacients amb malaltia de Duchenne i atròfia muscular espinal, entre altres malalties. Atén 800 pacients amb ENM cada any. Col·labora amb entitats i centres de tot el món, i desenvolupa un ambiciós programa de recerca i docència orientat a l'assistència del pacient i la seva família. Treballa de manera coordinada amb l'equip de la Unitat de Recerca Clínica des de fa més de 15 anys.

Entre les acreditacions de la Unitat, destaca la seva pertinença a la Xarxa Europea de Malalties Neuromusculars Minoritàries EURO NMD (European Reference Network for Neuromuscular Diseases), a més del CSUR del Ministerio de Sanidad com a unitat de referència dins del Servei de Neurologia. En l'àmbit de Catalunya, forma part de la xarxa d'unitats clíniques expertes (XUEC) d'atenció a les malalties neuromusculars.

Sant Joan de Déu i el seu compromís amb els assajos clínics pediàtrics

L'Hospital Sant Joan de Déu és un dels referents a Espanya pel que fa a recerca clínica pediàtrica. Actualment, el centre dona suport a 235 assajos en 21 àrees terapèutiques diferents. Entre elles destaca la Neurologia, on s'estan duent a terme importants recerques per al desenvolupament de nous tractaments i utilitzant per a això teràpies avançades com la teràpia gènica i la cel·lular. Una part significativa d'aquests assajos, gairebé el 70%, està centrat a buscar noves alternatives per a malalties minoritàries, com la distròfia muscular de Duchenne, moltes de les quals avui dia no disposen de cap tractament curatiu.

L'alta especialització del centre i els seus professionals, així com la possibilitat d'oferir noves teràpies en fase de recerca, es tradueix en el fet que un elevat nombre de famílies es traslladen a l'Hospital no sols ja des d'Espanya, sinó des de tothom, per a poder prendre part en aquests assajos clínics.