Inés Villasuso és resident de primer any d'infermeria pediàtrica a l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona i ens explica la seva experiència en els mesos que fa que és al centre.
Després dels primers set mesos de la seva residència com a infermera pediàtrica a l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona, Inés Villasuso fa un balanç molt positiu de l'experiència. En aquesta entrevista ens explica tot el que ha après i com és ser IIR al nostre hospital.
Què et va fer decidir per la infermeria pediàtrica?
Abans de començar la carrera d'infermeria ja tenia clar que volia dedicar-me a la infermeria pediàtrica, ho tenia molt clar.
I per què vas triar l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona per fer la residència?
Sant Joan de Déu va ser la meva primera opció. Com deia, volia dedicar-me a la infermeria pediàtrica i vaig buscar l'assessorament dels meus professors a la universitat i a l'acadèmia on vaig preparar l'IIR. El seu consell va ser que, si no m'importava anar fora de Galícia, vingués a Sant Joan de Déu, que és el centre de referència en pediatria.
Llavors has canviat de lloc de residència. Com es viu a Barcelona?
Jo estic molt contenta perquè tinc una germana bessona que fa 5 anys que viu a Barcelona, així que visc amb ella i estem molt bé. Les sis residents d'infermeria pediàtrica d'aquest any som de fora, i les meves companyes també pensen que és una experiència molt positiva. Sí que és cert que, com el nostre sou el posa l'Estat i viure a Barcelona és més car que en altres ciutats, dona per a menys aquí.
La residència a Sant Joan de Déu és el que esperaves?
Sí, en molts aspectes sí, sobretot en el que puc aprendre en aquest hospital, per la complexitat dels pacients que tractem. Pel que fa a pràctica habitual, jo ja he treballat en en centres a Galícia a temps parcial i a cada centre es fan les coses de manera diferent, però bàsicament és el món hospitalari i hi ha moltes coses comunes. Un aspecte que crec que es pot millorar és que es conegui més la figura de la infermera resident, és una figura nova i encara hi ha molta gent que no sap què podem i què no podem fer.
Com és un dia normal per a una resident d'infermeria?
Cal venir amb ganes i aprens molt. La veritat és que evolucionem molt ràpidament, estem a cada planta uns dos mesos i notes que aprens, i això reconforta molt. El primer dia arribes i no entens res, vas molt perduda, però les últimes setmanes et maneges genial i et sorprèn el molt que has après en tan poc temps, ets una altra persona.
I a més teniu part teòrica en la vostra formació, oi?
Sí, a la residència tenim els cursos de el pla transversal, que són comuns per a MIR, IIR i FIR, de tipus teòric, i apart, cada setmana les IIR preparem sessions clíniques per a les infermeres residents, tant de pediatria com de ginecologia i obstetrícia. Per a aquestes sessions, fem una recerca d'informació i bibliogràfica sobre un tema que ens interessa i ho exposem a la resta de companyes.
La figura de la infermera experta cada vegada és més important, sobretot en un hospital temàtic com Sant Joan de Déu, has pensat ja en especialitzar-te en algun camp concret?
Crec que encara necessito rotar per tots els camps per decidir en quin em vull especialitzar. Han passat tan sols 7 mesos i, sí que vas veient el que t'agrada més, però crec que necessito la visió integral de la residència per poder decidir. El que sí que crec és que l'especialització et fa ser millor en la teva feina.
T'agradaria seguir vinculada a l'Hospital Sant Joan de Déu en acabar la teva residència?
La veritat és que sí, m'agrada molt estar aquí.