“Hem deixat de témer per la vida del nostre fill gràcies a una intervenció cardíaca”

“En Fede ha sobreviscut sempre amb un somriure.” Així descriu el pare d’aquest pacient de 17 anys el seu fill. En Federico, procedent de Tucumán (Argentina), va sobreviure a una mort sobtada el febrer del 2008, quan tenia 8 anys. Gràcies a la ràpida reacció del seu pare, l’Héctor, i de la seva mare, la Claudia (metgessa anestesista), el nen va ser reanimat després d’estar deu minuts sense pols.

A l’hospital argentí on el van tractar li van diagnosticar una arrítmia, li van implantar un desfibril·lador i li van prescriure un tractament farmacològic amb el qual, durant anys, en Fede es va mantenir estable. El pacient es va haver de recuperar de les seqüeles d’haver estat deu minuts en parada cardíaca, uns problemes que van ser greus físicament i que van afectar el nen cognitivament. Tota la família, inclosos els seus germans, es van implicar en el procés de rehabilitació per revertir la situació d'en Fede, que va millorar de manera progressiva.

Durant aquests anys, el desfibril·lador del pacient s’havia activat alguna vegada, però la situació semblava controlada. Però el novembre del 2017 tot va canviar: “Va semblar que l’arrítmia que s’agreujava i en Fede va començar a rebre xocs constants del desfibril·lador per arritmies incontrolables. Li feia mal el pit i estava esgotat; la seva qualitat de vida havia empitjorat”, explica la Claudia, la seva mare. A l’hospital de referència van considerar que calia una segona opinió i van contactar amb la cardiòloga Georgia Sarquella-Brugada, de la Unitat d’Arrítmies de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.

La precisió del diagnòstic i la simpatectomia, claus en el cas d'en Fede

“En els electrocardiogrames vam detectar que el pacient patia una taquicàrdia ventricular polimòrfica catecolaminèrgica. La seva evolució va ser el que va fer que ens plantegéssim noves opcions terapèutiques”, explica la doctora Sarquella-Brugada. L’hospital argentí i el barceloní van treballar conjuntament durant diverses setmanes i, finalment, es va decidir fer al nostre hospital una intervenció anomenada simpatectomia cardíaca per toracoscòpia realitzada pel Servei de Cirurgia Pediàtrica, encapçalat pel cirurgià Xavier Tarrado.

Aquesta tècnica, també anomenada denervació cardíaca simpàtica, consisteix a “desconnectar” del cor el sistema nerviós simpàtic que transcorre al costat de la columna vertebral. Com que s’atura la innervació, s’evita que l’infant pateixi arrítmies quan el cor respon a la segregació d’adrenalina, tal com li passava a en Fede abans de la intervenció. Aquesta cirurgia cardíaca es realitza per toracoscòpia, una tècnica menys invasiva per als pacients pediàtrics. 

L’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona ha fet 24 simpatectomies cadríaques fins el 2018 i és un centre referent en aquesta cirurgia poc freqüent.

Després de la intervenció, de la qual en Federico es va recuperar de manera ràpida i satisfactòria, se li ha reprogramat el desfibril·lador. El dispositiu, que està connectat a un sistema de control a distància, es monitora periòdicament des de Barcelona, on la doctora fa el seguiment del noi. A més, abans que la família tornés a l’Argentina, es va avaluar el pacient de manera conjunta amb el Servei de Neurologia, que és un referent, juntament amb la Unitat d’Arrítmies, en el tractament multidisciplinari de les malalties cardíaques amb afectació neurològica.

En Federico va tornar a casa dues setmanes després d’haver estat intervingut. El noi ha començat a anar al gimnàs i continua anant als tallers ocupacionals. L’únic que ha de fer ara és activar el sistema de control del desfibril·lador que té implantat per monitorar-lo periòdicament des del nostre hospital. L’Héctor, el pare del noi, explica satisfet: “Hem deixat de témer per la vida del nostre fill gràcies a aquesta intervenció i al control remot que ens han proporcionat des de l'Hospital Sant Joan de Déu".