Informació general i exercicis específics per als pacients del servei de Rehabilitació i Medicina Física de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona que habitualment reben tractament al domicili
L'alteració causada pel coronavirus en la vida quotidiana dels nens i nenes que han de realitzar exercicis de rehabilitació no ha de suposar una interrupció de les rutines. En aquesta informació, validada pel Servei de Rehabilitació i Medicina Física de l'Hospital Sant Joan de Déu, les famílies i cuidadors hi trobareu pautes generals a seguir i consells per continuar practicant els exercicis a casa.
Tots els pacients que estan sent tractats en el Servei de Rehabilitació, han de seguir amb la rutina a casa?
Els pacients que estaven sent tractats en el Servei de Rehabilitació, segueixen el tractament a través del Portal del pacient amb el seu terapeuta habitual. Els exercicis estan pensats per a aquells nens que rebien atenció de fisioteràpia al seu domicili i que, a causa de la situació de confinament, no poden rebre la visita del terapeuta a casa. També s'orienten als pacients hospitalitzats que, per la seva situació de inmusupressió, s'han de mantenir aïllats i evitar qualsevol contacte físic. En aquests casos també poden continuar amb el tractament mitjançant els vídeos següents:
Mobilització de les extremitats inferiors per a pacients amb poca mobilitat.
Exercicis de tonificació per a pacients oncològics.
Exercicis d'estirament per a pacients oncològics.
Exercicis per als pacients oncològics més petits.
Exercicis per a pacientes amb malalties neuromusculars.
Mobilització de les extremitats superiors per a pacients amb poca mobilitat.
En quins pacients és més important continuar fent els exercicis habituals?
En el cas de tots els pacients enumerats anteriorment és important. En els infants que tenen malalties neuromusculars o els pacients amb mobilitat reduïda, per evitar l'empitjorament de la seva situació basal i les complicacions musculo-esquelètiques o respiratòries secundàries derivades la immobilitat. A més dels vídeos indicats anteriorment, els cuidadors de pacients pediàtrics amb alguna malaltia neuromuscular poden consultar aquesta guia pràctica orientada a les famílies.
En els pacients en tractament oncològic per evitar el descondicionament que, tant durant els tractaments com quan cal estar fent repòs al llit, causen un deteriorament muscular amb la conseqüent disminució del nivell funcional.
Els pacients que han de fer fisioteràpia respiratòria, també han de seguir amb la rutina duran aquest període?
Sí. Aquests infants i adolescents han de mantenir la pràctica dels exercicis durant l'ingrés hospitalari i continuar amb la pauta al domicili. Els exercicis s'han d'iniciar sempre sota indicació i supervisió del fisioterapeuta o professional sanitari. En el cas dels infants, han de realitzar-los preferiblement acompanyats d'un adult. Per als adolescents, les pautes permeten seguir-los amb autonomia. En els vídeos següents, que estan ordenats segons els objectius a treballar, es troben les pautes bàsiques segons les necessitats de cada pacient.
1. Exercicis per ajudar a tossir si hi ha dificultat
Exercicis d'assistència a la tos.
2. Exercicis per controlar la ventilació
Respiracions abdomino-diafragmàtiques per a adolescents.
Respiracions abdomino-diafragmàtiques per a infants.
3. Tècniques d'exercicis amb incentivador volumètric
Incentivador volumètric per a adolescents.
Incentivador volumètric per a infants.
4. Tècniques per disminuir la hiperinsuflació la hiperinsuflación
Exercicis de pressió per a adolescents.
Exercicis de pressió per a infants.
Exercicis de llavis frunzits en infants.
Exercicis respiratoris a través del joc.
5. Tècniques per treballar l'expansió de la caixa toràcica
Exercicis d'expansió de la caixa toràcica per a adolescents.
Exercicis d'expansió de la caixa toràcica per a infants.
El pacient a qui s'ha aplicat la toxina butolínica
Després de la infiltració amb toxina butolínica és important que els infants facin exercicis de rehabilitació, que en aquests moments de confinament es faran al domicili. Uns dels exercicis són actius, ja que els pot fer el propi pacient, per a estirar la musculatura infiltrada. Els altres són exercicis passius, on el pare, la mare o la persona que tingui cura de l'infant, fa l’estirament de forma passiva al pacient.
Estirament dels músculs isquiotibials activament.
Estirament passiu tríceps sural.
Estirament actiu tríceps sural.
Estirament iliopsoes actiu.
Estirament quàdriceps actiu.
Estirament passiu dels isquiotibials.
Estirament lumbar.
Estirament lumbar amb una cama.
Estirament raquis. Exercici gat-cavall.
Estirament raquis. Postura de Mahoma.
Quins inconvenients té no mantenir la rutina d'exercicis?
El descondicionament físic, la pèrdua de flexibilitat i la retracció articular. En definitiva, l'empitjorament general de la condició física, tenint en compte que parlem de pacients amb algun tipus de discapacitat o limitació funcional.
Si el nen o nena té algun grau de discapacitat o dificultats de mobilitat, com s'ha de fer?
Alguns exercicis estan pensats perquè l'infant col·labori i altres estan orientats a infants amb gran discapacitat, casos en què el cuidador o cuidadora seran qui els executi, utilitzant els vídeos a mode de tutorials.
Si l'infant recorda la rutina, pot continuar practicant sol? És recomanable acompanyar-lo o supervisar-lo?
Sempre és preferible que un adult supervisi i motivi els nens en la realització de la pauta. Sols perden adherència.
Alguns pacients poden "descansar" durant aquestes setmanes?
En principi els exercicis que es mostren en els vídeos enllaçats anteriorment són de continuïtat perquè el perfil de pacient necessita algun tipus de suport de fisioteràpia.
Puc motivar-lo d'alguna manera perquè continuï amb les activitats?
Es poden plantejar els exercicis com un joc per als més petits, utilitzar música que és un bon element per acompanyar l'activitat o, en els adolescents, plantejar el fet d'exercitar-se com un repte.