Un equip de neurocirurgians opera desperta una jove de 15 anys per extirpar-li el focus de l'epilèpsia

• Aquest tipus de cirurgia es fa en adults però no és gens freqüent en infants i adolescents per la col·laboració que implica per part del pacient.
• La noia patia una epilèpsia molt complexa que va fer necessari que li implantessin uns elèctrodes al cervell per diagnosticar la malaltia i delimitar on estava ubicat la zona d’origen de la crisi.
• La pacient, de 15 anys, patia des del 3 anys crisis epilèptiques i des de la intervenció no n’ha tornat a patir cap.

El 75% de les epilèpsies apareixen en la infància. S’estima que fins a una de cada tres no responen als fàrmacs. Algunes d’aquestes epilèpsies refractàries poden ser tractades quirúrgicament. L’Hospital Sant Joan de Déu és un dels pocs centres de referència que existeixen a Espanya per al tractament quirúrgic d’aquestes epilèpsies refractàries en infants.

En les epilèpsies molt complexes, els neurocirurgians implanten elèctrodes intracranials per monitorar la seva activitat cerebral durant una o dues setmanes amb una finalitat diagnòstica: ubicar i delimitar la zona on s’originen les crisis, els seus límits i la seva relació amb àrees eloqüents per tal de determinar si és possible extirpar-la. Aquest és el procediment que van seguir en el cas d’una noia de 15 anys de Las Palmas de Gran Canaria que patia des dels 3 anys crisis epilèptiques que l’invalidaven en la seva vida quotidiana i que ha estat operada per un equip de l’Hospital Sant Joan de Déu integrat per neuròlegs, neuropediatres, neurocirurgians, neurofisiòlegs, neuroradiòlegs i neuropsicòlegs.  

La implantació dels elèctrodes i monitoratge de l’activitat cerebral de la pacient va permetre descobrir que la zona on s’originaven les crisis estava ubicada a l’hemisferi esquerre  del cervell, incloent la zona que connecta l’occipital amb el temporal, és a dir, la zona que connecta àrees visuals amb àrees del llenguatge i que està implicada en la funció lectora. Els cirurgians van decidir que era viable extirpar la zona d’origen de les crisis però van decidir fer-ho amb la pacient desperta, llegint, per salvaguardar aquesta capacitat funcional. Aquest tipus de procediment es fa en adults però no és gens freqüent en infants i adolescents per la col·laboració que implica per part del pacient.

Neuroestimulació, monitoratge i coordinació de l'equip: claus de l'èxit de la neurocirurgia

La intervenció va durar 6 hores i va requerir una preparació prèvia en la qual es va instruir a la pacient sobre les tasques que hauria de fer a quiròfan durant les 3 hores que estaria desperta. En una primera fase, la nena va ser anestesiada per tal que els cirurgians poguessin preparar-la per a la intervenció: col·locar-li uns fixadors que assegurin la posició del cap i permetessin vincular les imatges que prèviament s’han introduït en un neuronavegador - ressonància magnètica, tomografia, etc - amb les del cervell real, per tal que el cirurgià disposés d’una guia molt precisa durant la intervenció. 

Un cop fet, es va despertar a la pacient i se li va administrar anestèsia local perquè estigués conscient durant l’operació però no sentís dolor. És llavors quan els cirurgians van procedir a extirpar el focus de l’epilèpsia. Per garantir que en cap moment accedien a una zona que pogués posar en perill la comprensió lectora, van col·locar-li prèviament una manta d’elèctrodes al cervell de la pacient. I mentre una neurofisiòloga estimulava la zona a intervenir amb un bolígraf d’elèctrodes, una neuropsicòloga feia tests a la pacient per veure si es produïa o no interferència amb la funció de llenguatge i lectura. Si hi havia interferència, els cirurgians desistien d’actuar en la zona estimulada i buscaven una altra via. 

La nena va ser intervinguda al mes d’octubre passat i des de llavors no ha patit cap crisi epilèptica.