"Un brot psicòtic va fer esclatar la situació i va ser l'inici de la salvació per a l’Hugo"

L’Hugo sempre va ser un nen d’aparença fràgil. El seu pare, l’Edu, relata que ja de ben petit va trigar a caminar, que tenia dificultats d’aprenentatge i li costava més a l’escola que a altres nens. “Li van estar mirant si tenia TDAH, un dèficit intel·lectual lleu, però més enllà d’això era un infant molt afable, familiar i molt inquiet”, explica.  

Els problemes greus van arribar anys més tard, quan l’Hugo tenia uns 12 anys. En un principi, els seus pares van atribuir el seu canvi de conducta a l’adolescència. “L’adolescència és una etapa de tants canvis que vam pensar que era això. En aquell moment, a més,  -recorda l’Edu- va coincidir que la seva mare i jo ens vam separar, i vam pensar que, tot i que havia estat una separació molt pacífica, a ell l’havia afectat. No sabíem ben bé per què, si era per una cosa o per l’altra,  però coincidint amb el canvi de l’escola a l’institut aquell infant meravellós que teníem a casa va decidir convertir-se en un “malote”. Va començar a anar amb males companyies, a consumir cànnabis...”.  

La situació va anar empitjorant progressivament. “Un dia es va veure implicat en una baralla i va començar a quedar-se a casa, a no voler anar a l’escola, a no sortir-ne per res. Va estar un any sense sortir de casa. Vam consultar un psicòleg pensant que tenia agorafòbia. Estàvem molt desorientats”, recorda ara l’Edu.  

Llavors, el noi vivia amb la seva mare i va ser ella qui un dia el va sorprendre parlant sol i delirant. Va ser la primera vegada de moltes. Ara saben, perquè el noi els ho ha explicat, que tenia al·lucinacions, algunes de molt desagradables en què se li apareixia gent menyspreant-lo o insultant-lo. 

“La seva mare va suportar moltes coses que encara avui no ens ha explicat", recorda l'Edu. "L’Hugo li va agafar la targeta per poder comprar alcohol sense sortir de casa, sé que li va trencar la tele, que sentia veus... La situació va esdevenir tan i tan insostenible que un dia del mes d’agost de fa dos anys va haver de trucar al 061 demanant ajuda. No és gens fàcil per a un pare o una mare fer això, però ella va ser molt valenta i, gràcies a això, avui l’Hugo està bé. Aquella explosió, aquell brot psicòtic, va fer esclatar la situació i va ser l’inici de la solució per a l’Hugo”, assegura.  

L'agost de 2022, l’Hugo era traslladat en una ambulància a l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona i quedava ingressat a l’Àrea de Salut Mental. Llavors tenia 15 anys. Allà li van diagnosticar psicosi i va iniciar el tractament, que va consistir en un tractament farmacològic i sessions de teràpia. “Al principi –recorda el pare- estava molt enfadat amb nosaltres. No entenia que l’haguéssim portat allà perquè estava bé, però de mica en mica ha anat acceptant la situació i al cap d’un mes vam poder tornar a casa".

En sortir de l’Hospital, l’Hugo va ser derivat a un hospital de dia d’un centre proper al seu domicili per poder continuar el tractament en el seu entorn. Els seus pares també van rebre ajuda en el maneig de la malaltia i van assistir als grups que s’organitzen a Sant Joan de Déu per les famílies dels pacients.  

Actualment, el jove ha reprès els estudis i ve a l’Hospital cada 15 dies a fer teràpia. “Ara la convivència amb ell és molt bona. L’Hugo ha reprès els estudis i fa una vida normal. És un jove molt empàtic. Fa uns dies anàvem de nit pel carrer i va oferir la seva ajuda a una dona que va veure sola i desvalguda. Jo crec que és especialment sensible, perquè ell també s’ha sentit vulnerable”, assenyala el pare.