Visites al laboratori

Indicacions generals

• Hem organitzat i programat l’assistència per evitar l’aglomeració de persones a les sales d’espera, pel que és molt important que acudiu puntuals a la cita. En cas d’arribar amb molta antelació, espereu fora del recinte hospitalari. 
• El pacient ha de venir acompanyat d’un màxim de dues persones.  
• Abans d'anar al taulell de recepció de mostres heu de validar la targeta sanitària en el dispositiu que trobareu a la vostra arribada.

Analítiques de sang

Què és i com es realitza una extracció de sang?

Una extracció o anàlisi de sang és un procediment senzill que consisteix a recollir una petita quantitat de sang mitjançant una punció amb una agulla fina. Aquest procediment el realitza personal especialitzat (en aquest cas en pacient pediàtric) i, un cop han recollit la sang, l'envien al laboratori per analitzar-la. La primera opció sempre és fer la punció al braç. Tot i així, de vegades en nadons es pot fer en altres zones.

Per a què serveix aquest tipus de prova?

L'analítica de sang serveix per conèixer l'estat de salut del pacient. A la sang hi ha informació que a l'equip mèdic li pot servir per establir el diagnòstic, el tractament, o bé per veure com està funcionant alguna teràpia que estigui seguint el pacient. 

És una prova dolorosa?

Els infants poden pensar que treure sang és una cosa difícil i dolorosa. Però actualment les analítiques produeixen poques molèsties. Des del Laboratori de Sant Joan de Déu volem que puguin preparar-se per aquesta prova, amb l'ajuda dels seus pares i mares, per tal que no vinguin preocupats i espantats per la punxada. En aquesta infografia ho expliquem tot.

Com és el procediment per a realitzar la prova?

1. Es col·loca una cinta elàstica al braç, per sobre del colze. Aquesta cinta apreta una mica i serveix per notar millor les venes i poder triar-ne una.
2. Un cop s'ha triat la vena, es neteja la zona amb cotó i alcohol. El nen o la nena notarà fresc al braç per l'efecte d'aquesta neteja prèvia.
3. Es punxa la vena i es treu només la quantitat de sang necessària. L'infant notarà com un pessic o una picada de mosquit. En algunes ocasions cal fer més d'una punxada.
4. Es treu la cinta elàstica del braç i, després, l'agulla.
5. Es tapa amb una tireta o un cotó la zona on s'ha fet la punxada. Serà necessari pressionar la zona durant uns minuts.
6. La sang es posa en un tub i es porta al laboratori per analitzar-la.

Com puc preparar al meu fill o filla per a l'extracció?

La inminència de la prova mèdica pot generar ansietat. Quan els infants es posen nerviosos, els vasos sanguinis es contrauen i pot ser més difícil extreure la sang. Per aquest motiu és important que vinguin el més tranquils possible. Per preparar els infants des de casa, abans d'arribar a l'Hospital, es poden tenir en compte les següents consideracions generals:

• Cal que sàpiguen on van. És recomanable dir la veritat als infants i explicar-los que aniran a l'hospital a fer-se una analítica. Si mostren resistència és important preguntar per quin motiu: podríem assebentar-nos si hi ha quelcom que els faci por.
• Què explicar-los? Es recomana que, de forma clara i senzilla, se'ls expliqui en què consisteix una extracció de sang. Aquesta explicació ha d'adaptar-se a l'edat, característiques i necessitat de cada infant de conèixer el procediment. Cal tenir en compte que no a tots els nens i nenes els tranquilitza conèixer en detall la prova a què se sotmetran de manera que, si no en volen saber els detalls, s'ha de respectar.
• Els pares i mares podran estar amb el pacient durant l'extracció en la majoria de casos. És important explicar-los que podran estar acompanyats sempre que sigui possible i que ells ho vulguin.
• És recomanable que entrin tranquils. Per ajudar-los a arribar en una actitud relaxada és possible distreure'ls amb allò que desitgin abans de fer-se la prova.

Què cal tenir en compte segons la mena de pacient?

• Lactants: en aquesta etapa els infants són sensibles a estimuls sensorials (sonors, tàctils, etc). És recomanable que els pares o cuidadors estiguin a prop en el moment de fer l'extracció, ja que els pot tranquilitzar. Si hi ha algun objecte o joguina que relaxi a l'infant, porteu-lo per distreure'l durant la punxada.
• Pacients de fins a 12 anys. Si és la primera vegada i desitgen conèixer el procediment, cal explicar-los-hi de manera senzilla, clara i adaptada a la seva edat, característiques i necessitat de conèixer. Si no és la primera vegada, escoltem què necessiten i què podria fer més fàcil el procediment.
• Adolescents. Es pot donar que sigui la primera vegada que els fan una extracció de sang o que ja coneguin el procediment. És important escoltar què necessiten i volen saber, i explicar el que necessitin per estar més tranquils.
• Pacients amb afectació cognitiva. Són sensibles a estímuls sensorials i desconeguts. Els ajuda estar acompanyats de persones que ja coneixen i distreure's amb quelcom que els relaxi, com ara la música o les carícies. Els cuidadors saben què els pot fer estar tranquils durant el procediment: comuniqueu-ho al personal i porteu els objectes o joguines que puguin facilitar la prova.
• Si creieu que l'extracció pot ser un moment molt difícil per a l'infant o adolescent, contacteu amb l'equip Child Life, que ajuda els pacients que tenen grans dificultats per afrontar procediments mèdics.
• En alguns casos concrets poden utilitzar-se analgèsics (com la sacarosa en els nadons o un esprai de fred crio-anestèsic) per disminuir l'ansietat i el dolor.

Durant quantes hores és necessari el dejuni? 

En la majoria de casos és necessari fer la prova sense haver ingerit aliments durant unes hores per tal de poder interpretar correctament els resultats. Pel que fa al dejuni, les franges d'edat determinen el nombre d'hores que s'ha d'estar sense ingerir aliments. Les pautes generals són les següents:

• 8 hores, dejú habitual. Generalment els infants de més de 3 anys es fan les extraccions en condicions de dejú de 8 hores. Això vol dir que, per a fer la prova, cal que hagin passat 8 hores des de l'últim cop que es va menjar. Els infants poden beure aigua per pal·liar la set fins al moment de l'extracció.
• Entre 1 i 3 anys: dejú de 3 hores. Poden prendre algun líquid (llet o suc de fruita natural) quan entre la ingesta i la prova transcorri un mínim de 3 hores.
• Dejú en lactants: 3 hores. En el cas dels lactants, el moment ideal per fer l'extracció és just abans que mengin, quan els nadons han estat unes 3 hores sense prendre cap aliment.
• No és necessari dejú: hi ha algunes proves que no requereixen estar hores sense ingerir aliments com ara les proves de genètica, alguns estudis d'al·lèrgia o controls preoperatoris, entre d'altres.
• Anàlisi de fàrmacs. Si es tracta d'una anàlisi dels nivells d'un determinat fàrmac, cal tenir en compte que el pacient no el prengui abans de l'extracció, ja que aquesta anàlisi es fa per saber els valors predosi.

Què cal tenir en compte durant la prova? 

• És important que els infants estiguin quiets durant la prova. És d'utilitat saber quines coses relaxen o distreuen el pacient per tal de fer més fàcil l'extracció.
• Immobilització. Consisteix a mantenir el menor subjectat per evitar moviments bruscos durant la prova. Si bé no cal immobilitzar tots els pacients, en cas que sigui necessari fer-ho, és important entendre que és una pràctica que es fa per garantir l'èxit de la prova i la seguretat del menor.
• Fa mal? Sovint els nens i nenes fan aquesta pregunta. Cal ser sincers, dir-los que notaran la punxada però que el dolor no és intens i dura pocs segons.
• És important reconèixer la valentia dels infants. Si ho fem, de ben segur que aquesta valoració per part dels pares i els professionals serà ben rebuda. A les cabines d'extracció de l'hospital disposen de certificats de valentia i dibuixos per pintar. Demaneu-los al personal si us sembla bona idea.