"Les vacunes afavoreixen una microbiota rica i diversa"

El grup de recerca que lidera Carmen Muñoz-Almagro estudia els microorganismes que produeixen una alta càrrega de malalties infeccioses en els infants. En els últims anys, Muñoz-Almagro i el seu equip han dedicat gran part dels seus esforços a l'estudi de virus i bacteris que colonitzen la nasofaringe humana i tenen un comportament dual: en alguns pacients no produeixen malaltia o a penes tenen símptomes i, en canvi, en uns altres, causen malalties molt greus com la sèpsia o la meningitis. És el cas del bacteri pneumococ, en el qual el seu grup de recerca porta treballant en els últims 20 anys i ha publicat més de 110 articles sobre el tema.

Per què heu centrat la vostra recerca en el pneumococ?

Perquè, a escala mundial, és una de les principals causes de mort per malalties infeccioses pediàtriques. Encara que disposem de vacunes molt eficaces contra pneumococ, aquest bacteri és capaç de desenvolupar estratègies que, amb el temps, poden limitar l'acció de la vacuna. El nostre grup vigila aquestes estratègies per a adaptar les vacunes i que aquestes continuïn protegint els pacients.

Fa anys que intentem descobrir per què el pneumococ pot desencadenar una malaltia greu en uns pacients mentre que, en la majoria, no produeix a penes malaltia. Des de la dècada dels noranta, realitzem la caracterització molecular de pneumococs que produeixen malaltia greu en el nostre territori.

En 2008, publiquem un estudi que revelava que el pneumococ era capaç de canviar la diana de la vacuna i eludir la seva acció. Aquest treball va tenir molt d'impacte perquè va generar informació molt útil perquè les companyies desenvolupessin noves vacunes més eficaces, i perquè les autoritats poguessin prendre decisions i estratègies de prevenció contra aquesta malaltia. Des de llavors, continuem reportant periòdicament les adaptacions i canvis rellevants d'aspectes clínics, epidemiològics i microbiològics relacionats amb aquest bacteri.

La vostra labor de recerca va més enllà de la caracterització molecular dels bacteris.

Sí. En el nostre afany per conèixer com actua el pneumococ i altres bacteris que causen malalties infeccioses greus en nens i nenes, estudiem també l'entorn: els factors ambientals que poden influir, el grau d'immunitat del nen i, recentment, el "microambient".

És així com, l'any 2016, ens endinsem en el món de la microbiota gràcies a les tècniques de seqüenciació massiva, que ens permeten identificar tots els bacteris que colonitzen el cos humà. Volíem conèixer si els bacteris que conviuen amb pneumococ en la nasofaringe podrien estar relacionades amb el canvi de comportament que aquest té.

Aquest abordatge l'hem realitzat amb altres patògens que també tenen un comportament dual com és, per exemple, el virus del refredat comú; el rinovirus, que en la majoria dels pacients només produeix símptomes lleus, però en alguns pot produir malaltia greu; el virus de la COVID-19, que en els infants es comporta de forma més benèvola que en els adults; i el bacteri Bordetella pertussis, que causa la tos ferina.

I què heu descobert?

Que existeixen perfils de microbiota nasofaríngia associats a salut o, per contra, a malaltia respiratòria. Així, en les nenes i nens sans, la seva microbiota és rica i diversa en múltiples espècies bacterianes, mentre que els que tenen malaltia greu presenten una microbiota empobrida en bacteris saludables amb un predomini de bacteris patògens molt concrets. És com si alguns bacteris es fessin forts i arrasessin amb les altres.

Què es pot fer per a tenir una microbiota saludable?

Hem identificat patrons comuns i pautes d'estil de vida que afavoreixen una microbiota saludable. La lactància materna durant el primer any de vida és un aliment fonamental per a desenvolupar una microbiota rica i diversa associada a salut. Hem vist també que els antibiòtics, especialment els d'ampli espectre, són perjudicials per a la nostra microbiota. Per això, és important que el seu ús només es faci sota prescripció mèdica. Altres estudis fets en adults reporten la importància d'una dieta equilibrada.

Les vacunes afavoreixen una microbiota saludable?

Sens dubte. És un dels resultats dels nostres estudis que ens sembla més rellevant. Les vacunes són ecològiques perquè van dirigides només contra el microorganisme nociu, però són respectuoses amb la resta de la microbiota. Per tant, afavoreixen una microbiota rica i diversa que és la que trobem associada a salut.

Quines són les perspectives de futur en aquest camp?

L'estudi en profunditat dels microorganismes és un camp apassionant en el qual queda molt per descobrir. La recerca de la microbiota es troba en una etapa molt incipient. Estem com si veiéssim una pel·lícula en blanc i negre o de cinema mut.

Les tècniques de seqüenciació massiva ens han permès descobrir nombrosos bacteris dels quals a penes coneixíem res. Observem que algunes comunitats bacterianes estan associades a estats de salut o a malaltia, però encara no sabem per què.

Una altra limitació és que unes comunitats bacterianes ens poden protegir d'una malaltia, però poden augmentar el nostre risc de tenir una altra patologia.

També volem conèixer la implicació de la microbiota en malalties no infeccioses, com pot ser el càncer o les malalties metabòliques. Per exemple, hi ha estudis realitzats en adults que relacionen el tipus de microbiota intestinal amb la millor o pitjor resposta al tractament amb immunoteràpia en pacients amb melanoma. Nosaltres acabem d'iniciar un estudi per a analitzar la relació de la microbiota nasofaríngia i intestinal amb la resposta a la immunoteràpia en pacients pediàtrics amb neuroblastoma.