"Treballem per trobar tractaments dirigits als pacients amb tumors rabdoides malignes"

Durant les primeres setmanes de gestació, unes cèl·lules de l'embrió que encara no han completat el procés de diferenciació que dona lloc a la formació de teixits i òrgans experimenten una pèrdua de la proteïna codificada pel gen SMARCB1. Aquest és el punt de partida i l'inici dels tumors radboides, un càncer infantil molt poc freqüent i agressiu que es manifesta en alguns infants de molt curta edat.

Des de fa tres anys, el grup de recerca d'Epigenètica del Càncer Pediàtric de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona – IRSJD intenta descobrir quines són les repercussions d'aquesta mutació i com donen lloc al tumor, amb la fi última de trobar en el futur un tractament que permeti elevar la taxa de supervivència dels nens i nenes amb aquest càncer infantil.

Aquest grup pretén entendre quan, i com es forma i sobreviu la primera cèl·lula tumoral. És un enfocament singular respecte al d'altres equips de recerca, que se centren a estudiar com afecten les mutacions a les funcions de les cèl·lules quan el tumor ja s'ha desenvolupat. Per a impulsar aquesta línia de recerca, la responsable del grup, Alexandra Avgustinova, ha rebut una ajuda d'excel·lència del Consell Europeu de Recerca (ERC)  per un import d'1,5 milions d'euros.

Com intervé el gen SMARCB1 en l'aparició del tumor rabdoide?

La pèrdua del gen SMARCB1 desencadena un tumor rabdoide només si es produeix en un moment concret del desenvolupament embrionari. Si es manifesta en un altre moment de la gestació o durant l'edat adulta, no té el mateix efecte tumorigen. És a dir, només ho fa en un entorn molt específic. Si aconseguim saber quan, com i per què es dona en aquest entorn, potser podem modificar-lo amb una teràpia molt dirigida. Encara no sabem exactament com, però estem treballant per a descobrir-ho.

Els primers treballs del grup d'epigenètica del càncer pediàtric estan centrats en els tumors rabdoides. Per què?

Per diverses raons. Perquè aquesta línia de recerca la vam poder iniciar gràcies a la donació que va realitzar la família d'una pacient afectada d'aquesta malaltia.

Però també perquè els tumors rabdoides tenen algunes característiques que ho fan singular. Tenen una taxa de mutacions molt baixa, la qual cosa ens permet veure de manera clara quina és la responsable del tumor: la pèrdua de SMARCB1, i la reprogramació epigenòmica associada a aquesta perduda.

Són, a més, uns tumors molt poc freqüents i agressius, amb una taxa de supervivència del 20 % al cap de cinc anys, que afecten nens i nenes molt petits i dels quals gairebé no se sap res. Hi ha un gran camp per a descobrir en aquesta malaltia.

Si són molt poc habituals, un dels grans reptes serà aconseguir una mostra representativa per a la recerca...

Sí. És una de les grans dificultats que ens trobem. Jo sempre agraeixo a les famílies que ens permeten utilitzar mostres del tumor del seu fill perquè això és el que ens permet entendre millor el càncer infantil. Gràcies a aquestes mostres, podem realitzar una caracterització molecular dels tumors i hem pogut desenvolupar fins al moment vuit models PDX de tumors rabdoides, és a dir, s'ha assolit replicar el tumor de pacients en animals, i sis cultius cel·lulars. És una xifra important per a una malaltia tan minoritària com aquesta.

I ara, quins són els següents passos?

Actualment, estem intentant revertir la mutació, la pèrdua de SMARCB1. Creiem que, si aquesta és l'única mutació que causa el tumor, i nosaltres la fem revertir, podrem frenar el procés.

Hem vist en cultius cel·lulars que, quan revertim la mutació i el gen SMARCB1 s'expressa de nou, les cèl·lules tumorals ja no proliferen més. Ara volem veure si succeeix el mateix als models animals. Ens acaben de concedir una beca FERO de 80.000 euros per dur a terme aquesta recerca. Si la nostra hipòtesi es compleix, en el futur potser podem dissenyar teràpies personalitzades dirigides, precisament, per a revertir la mutació i evitar el desenvolupament del tumor.   

Els resultats d'aquestes recerques podran ser extensibles a altres tumors pediàtrics?

És difícil perquè cada càncer és diferent. El que sí que podem estendre a la recerca d'altres tumors és el marc conceptual d'allò que estem fent, la manera de modelar, la manera de pensar. De fet, ja estem explorant estudis similars en l'osteosarcoma i el sarcoma d'Edwing.