Sant Joan de Déu impulsa un programa de formació en cooperació per a residents

"Quan vaig acabar el MIR de pediatria, l'any 1991, me'n vaig anar a l'Àfrica perquè volia exercir allà. Aleshores era una cosa rara, no regulada, i em vaig sentir molt sola”. D'aquesta manera relata la directora del programa de cooperació per a residents, Vicky Fumadó, com era fa anys treballar i exercir com a pediatre especialista en malalties infeccioses a països en vies de desenvolupament.

L'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona ha impulsat un programa pioner que ofereix formació en cooperació als residents de pediatria i infermeria que volen fer una rotació externa a Sierra Leone. El programa, estructurat en cinc sessions formatives, va començar al febrer amb una conferència inaugural del doctor Pedro Luis Alonso, catedràtic de Salut Global a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona i exdirector del Programa Mundial de Malària de la Organització Mundial de la Salut (OMS), que va recalcar la importància d'iniciatives d'aquest tipus per combatre les desigualtats a la salut global infantil.

Fumadó, que encapçala juntament amb la direcció docent del centre aquestes sessions formatives i coordina les estades, explica el perquè d'aquest programa: “Detectàvem que els nostres residents tenien la inquietud de cooperar i alguns ho feien pel seu compte, com a rotacions externes voluntàries. Aprofitant que, per la nostra història, poden fàcilment rotar a Sierra Leone, es va decidir fer una prova l'any 2022 en què cinc persones, R4 de pediatria, hi van viatjar per cooperar”.

Formació específica basada en sessions pràctiques

La rotació dura dos mesos i hi poden participar residents de ginecologia, pediatria i cirurgia, així com residents d'infermeria, que es preveu incorporar també de manera progressiva. L'equip docent considera essencial oferir una formació prèvia específica per a aquesta rotació. Per això, abans de viatjar, els residents es preparen a les sessions que s'han programat en què se'ls orienta sobre el que es trobaran quan arribin al seu destí.

Les xerrades serveixen per explicar totes les necessitats logístiques i burocràtiques de l'estada (visat, vacunació, vols, documentació), quines situacions habituals trobareu des del punt de vista clínic i amb quins recursos poden comptar. “Són sessions eminentment pràctiques, d'anàlisi de casos, en què s'explica com es van tractar, possibles complicacions i com atendre els pacients amb els recursos disponibles allà i també les limitacions”, explica Vicky Fumadó, que afegeix: “més que el volum de pacients, el que suposa un repte enorme per als nostres residents és atendre'ls amb les eines de què disposen.”

Tutorització telemàtica i suport local

El programa està ideat de manera que els residents tinguin un acompanyament en el procés d'aprenentatge i el seguiment dels casos. La mateixa directora del programa va viatjar amb la promoció anterior a Sierra Leone, on els va ajudar a familiaritzar-se els primers dies amb els professionals que treballen in situ.

Els residents no viatgen sols, ho fan en equips i, a banda de la tutorització telemàtica, disposen de contacte amb especialistes de l'Hospital en diverses àrees (dermatologia, cardiologia, traumatologia, etc) per consultar casos concrets. També els esperen professionals de referència a l'hospital de Sierra Leone que els ajuden a resoldre dubtes de caràcter tècnic, clínic administratiu o social.

Durant la seva estada, els residents aprenen sobre patologies com ara la malària, la tuberculosi o diversos tipus de lesions dermatològiques, fet que aquí es coneix com a “malalties importades”. A més, treballen en un centre referent al tractament de la malnutrició i exerceixen la medicina amb recursos senzills per al diagnòstic.

L'aportació del primer grup que va viatjar a Sierra Leone, segons explica la directora del programa, va ser de gran importància: “Els nostres residents contribueixen a la formació dels equips autòctons, han ajudat a reorganitzar la unitat neonatal (en què la mortalitat és molt elevada), han posat en marxa un “bag d'emergències” i han ensenyat a fer servir un equip de suport respiratori que l'hospital Saint John of God tenia, però havia caigut en desús. La seva aportació a la reducció de la morbimortalitat és importantíssima i, l'aprenentatge, enorme".