Sant Joan de Déu criopreserva teixit ovàric de més de 130 nenes i adolescents tractades d'un càncer

Més de 130 nenes i adolescents diagnosticades a l’Hospital Sant Joan de Déu d’un tumor del desenvolupament en què el tractament podia comprometre la seva fertilitat futura han estat intervingudes per extreure’ls una mostra de teixit ovàric que els permeti, un cop arribin a l’edat adulta, ser mares.  

L’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona és el centre que més casos de càncer infantil atén en l'estat espanyol, amb 400 nous pacients cada any. Des de l’any 2000, disposa d’un programa que és referent a Espanya en criopreservació de teixit ovàric d’aquelles nenes, joves i dones adultes que, a causa d’una malaltia o al tractament que han de rebre (en molts casos un càncer tot i que poden ser altres patologies), poden veure compromesa la seva fertilitat futura.  

Aquestes dues circumstàncies fan que, en les darreres dècades, Sant Joan de Déu hagi esdevingut un dels centres que més mostres de teixit ovàric ha congelat. Entre els anys 2000 i 2023, ha extret 303 mostres de teixit ovàric i els ha enviat, per al seu procés de preparació i criopreservació, al Banc de Sang i Teixits de Catalunya. Un 43 % d’aquests teixits, més de 130, pertanyen a pacients diagnosticades d’un tumor del desenvolupament o càncer durant la infància o adolescència. 

Fins ara, els professionals del programa de preservació de la fertilitat de l’Hospital Sant Joan de Déu han tornat a reimplantar el seu teixit a 21 dones que han manifestat el seu desig de tenir un fill. Set d’elles ja ho han aconseguit: tres de manera espontània i quatre més mitjançant una fecundació in vitro. Una d'aquestes dones va acollir-se al programa de preservació de la fertilitat després de diagnosticar-li un càncer infantil o tumor del desenvolupament, un osteosarcoma.

Criopreservació de teixit ovàric en casos de càncer infantil

“Quan a una dona se li diagnostica un tumor que pot comprometre la seva fertilitat, la primera opció és extreure-li òvuls i congelar-los. En les nenes, però, la vitrificació d’ovòcits no és possible perquè encara no han arribat a la pubertat. En aquests casos, l’única opció possible és extreure i preservar teixit ovàric, i això és el que fem. La pacient més petita tenia 22 mesos quan li vam fer”, explica Cristina Salvador, que, juntament amb Santiago González, coordinen el programa de preservació de la fertilitat de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.

Quan la pacient és adolescent i ja té la menstruació, els professionals poden optar per la vitrificació d’ovòcits sempre que sigui possible. “El temps de què disposem, però, és clau. Per poder extreure els òvuls, s’ha de fer a la pacient una estimulació ovàrica i això requereix un marge de temps de dues setmanes que, de vegades, no tenim perquè els oncòlegs han d’iniciar el tractament de manera immediata. Per això, de vegades, en aquests casos també hem de continuar optant per la preservació del teixit ovàric i descartar la congelació d’òvuls”, afegeix Salvador.

L’extracció del teixit ovàric es du a terme a quiròfan, en una intervenció mitjançant laparoscòpia. El procés d'extracció del teixit ovàric es fa de manera coordinada amb el Banc de Sang i Teixits en el mínim temps possible. En arribar al banc, el teixit és sotmès a una congelació controlada especial amb l'objectiu de preservar al màxim les seves cèl·lules fins a arribar a una temperatura de -196 °C. El teixit criopreservat es guarda en tancs de nitrogen líquid fins que arribi el moment del trasplantament. Llavors es descongela de forma controlada per portar-lo, en les millors condicions, a la cirurgia, que es fa també mitjançant laparoscòpia. 

Taxa d’embaràs del 33 %

“La criopreservació de teixit ovàric i el seu posterior trasplantament és una tècnica que està donant molt bons resultats. Té una taxa d’embaràs del 33 %. En l’actualitat no sabem del cert quina vida pot tenir el teixit reimplantat i, per això, solem fer una fecundació in vitro quan han passat quatre mesos del trasplantament i ja observem senyals d’activitat del teixit. També hem tingut casos en què la dona ha quedat embarassada de manera espontània”, assenyala Salvador.  

L’Hospital Sant Joan de Déu ha estat pioner en la posada en marxa del programa de trasplantament de teixit ovàric per a la preservació de la fertilitat. Criopreserva teixit ovàric des de l’any 2000. El 2012, per primer cop a Espanya, va fer possible que una dona sense ovaris pogués ser mare. A aquesta pacient se li van extirpar els ovaris afectats per tumors benignes. Els professionals del programa de preservació de la fertilitat li van extreure i conservar una petita mostra del teixit ovàric sa l’any 2003, i li van reimplantar l’any 2011. Després d’un cicle de fecundació in vitro, va quedar embarassada i va donar a llum un nen el juliol de 2012.