Una prova ecogràfica al final de l’embaràs permet evitar complicacions neonatals greus en nadons amb risc

Incloure en l’ecografia de rutina del tercer trimestre de l'embaràs un estudi mitjançant Doppler per determinar el flux dels vasos del cervell del fetus i de la placenta permet detectar quins nadons tenen risc de presentar complicacions durant el postpart i poden requerir un ingrés a l’UCI. En aquests casos de risc, induir el part al terme de la gestació podria reduir fins a la meitat la taxa d’ingrés a l’UCI neonatal. Així ho demostra un estudi internacional multicèntric, denominat RATIO37, publicat a la revista The Lancet.

L’estudi ha estat concebut i dirigit per Eduard Gratacós, director de BCNatal de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona i de l'Hospital Clínic, i Francesc Figueras, cap del Servei de Medicina Fetal de l’Hospital Clínic de Barcelona, i ha comptat amb el suport de la Fundació “la Caixa” i la Fundació CEREBRA. La primera firmant de l’estudi és Marta Rial Crestelo, del grup de Medicina Fetal i Perinatal (IDIBAPS i CIBERER).

Menys d’un 1 % dels nadons en gestacions de baix risc presenten, en les últimes dues o tres setmanes d’embaràs, o en néixer, alguna complicació que requereix el seu ingrés a l’UCI. Una causa molt freqüent és una insuficiència placentària que pot provocar una manca d’oxigen en el nadó quan apareixen les contraccions de l’úter a finals de l’embaràs i durant el part.

La insuficiència placentària passa moltes vegades desapercebuda als controls ecogràfics de rutina. Fins ara, es prenia com a indicador el baix pes del fetus, que en molts casos és una conseqüència de la insuficiència. Aquest mètode, però, no permet detectar tots els casos. Alguns nadons amb pes normal també presenten insuficiència placentària, tot i que aquesta no ha causat un creixement fetal reduït perquè ha aparegut tard.

L’estudi RATIO37 tenia com a objectiu millorar la identificació dels nadons en risc de mort fetal o complicació que requerís ingrés a UCI, avaluant el funcionament placentari al tercer trimestre mitjançant una prova ecogràfica amb Doppler, anomenada rati cerebroplacentari o RCP, que mesura la circulació de la sang pel cordó umbilical i el cervell i permet detectar la insuficiència placentària. Fins ara, aquesta prova només es feia en casos molt indicats. Fa més de deu anys que existeix un debat en el món científic sobre si és idoni o no mesurar la RCP en totes les gestants.

A l’estudi hi han participat, durant sis anys, més d'11.500 embarassades de baix risc de diversos centres internacionals. A totes elles se’ls va mesurar la RCP durant la setmana 36 de gestació. La mostra es va dividir aleatòriament en dos grups. En un grup de gestants es va intervenir quan els resultats de la RCP indicaven risc i se’ls va induir el part en arribar la gestació a termini. L’altre grup de gestants va seguir l’embaràs segons els protocols vigents.

Els autors de l’estudi van comparar les complicacions neonatals (problemes neurològics, intestinals, cardíacs, renals o respiratoris amb estada a l’UCI superior a deu dies) que es van produir en els dos grups. Els resultats van demostrar que va haver-hi complicacions neonatals greus en un 0,38 % dels embarassos en els quals s’havia intervingut arran dels resultats de la RCP i en un 0,73 % dels embarassos que es van seguir segons els protocols vigents.

Selecció de casos candidats a una inducció al part

Aquesta diferència, aparentment petita, permet reduir 3,5 casos de complicacions greus per cada 1.000 embarassos classificats com de “baix risc”. Si aquestes xifres s’extrapolen al total de parts a Espanya el 2022 (330.000), es podrien evitar 1.150 complicacions neonatals greus. "Els resultats són molt rellevants, aporten unes dades que seran fonamentals en un debat científic de més de deu anys i representen un avenç en el desenvolupament de millors formes de refinar la detecció d’embarassos de risc i prevenir complicacions neonatals greus. Al llarg dels pròxims anys aquests resultats generaran debats en societats i congressos. S’haurà de valorar de quina manera s’apliquen en cada entorn, però sens dubte motivaran canvis en les recomanacions de moltes de les guies professionals de control de l’embaràs arreu del món", explica Eduard Gratacós, director de BCNatal.

Un benefici addicional de l’estudi és que permet avançar en l’objectiu de ser molt estrictes en la selecció de casos candidats a una inducció al part. Algunes societats científiques i professionals internacionals donen suport a l’opció d’inducció del part al terme de la gestació en embarassades nul·lípares (que no han tingut parts previs), perquè s’ha demostrat que redueix complicacions neonatals severes i no empitjora la taxa de cesàries.

No obstant això, comportaria provocar el part en la meitat de les embarassades. Aquest estudi demostra que es pot identificar de manera molt més selectiva, concretament un 5 %, les gestacions que realment es beneficien d’una mesura com la inducció del part i això representa un avenç cap a una medicina maternofetal personalitzada i de mínima intervenció.

L’estudi s’ha dut a terme en sis països diferents i ha comptat amb els següents col·laboradors de diversos centres i líders internacionals: Universitat de Palacky, Olomouc, República Txeca (Marek Lubusky); Institut per la Cura de la Dona i el Nen, Praga, República Txeca (Ladislav Krofta); Hospital Universitari de Hradec, Kralove, República Txeca (Marian Kacerovsky); Hospital de Santa Sofia, Varsòvia, Polònia (Anna Kajdy); Centre Mèdic Soursaky, Tel-Aviv, Israel (Eyal Zohav); Hospital Universitari de Santiago de Xile (Mauro Parra Cordero); Hospital del Mar, Barcelona (Elena Ferriols Pérez) i Hospital d’Especialitats del Nen i la Dona, Querétaro, Mèxic (Rogelio Cruz).