La mida del cos callós pot ser un indicador del futur neurodesenvolupament en fetus amb cardiopaties congènites
L'observació mitjançant ecografia transvaginal d'aquesta característica durant la gestació seria una eina senzilla i útil per a desenvolupar estratègies de detecció precoç que permitin millores en el neurodesenvolupament.
S'estima que al voltant del 50 % dels casos de cardiopatia congènita major presentaran, en major o menor mesura, una alteració del neurodesenvolupament, com ara trastorns cognitius, retard en l'adquisició del llenguatge i de fites motores, dèficits d'atenció i alteracions del comportament.
Aquestes alteracions poden aparèixer ja a la primera infància i les seves conseqüències poden ser evidents a l'adolescència i la vida adulta. Fins ara, es considerava que la cirurgia amb què es tractava la cardiopatia d'aquests nadons era la causa d'aquestes alteracions del desenvolupament cerebral, però en els darrers anys s'ha demostrat que molts dels canvis estructurals cerebrals ja són presents a l'etapa prenatal.
Un equip de recerca de BCNatal, format per professionals de l'Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD) i l'IDIBAPS, proporciona evidències que els infants amb defectes cardíacs congènits mostren un cos callós més petit a les 32-36 setmanes de gestació.
Gràcies a aquestes evidències, l'equip investigador creu que mesurar el cos callós mitjançant ecografia transvaginal podria ser una eina senzilla i de gran utilitat, tant per a la pràctica clínica com per a l'assessorament de les famílies, i sobretot per a l'establiment d'estratègies personalitzades i precoces que permetin millorar el neurodesenvolupament dels pacients afectats per cardiopaties congènites.