L’Hospital Sant Joan de Déu fa servir una impressió en 3D d’un tumor per planificar una intervenció extremadament complexa a un infant de 5 anys

Un equip de cirurgians de l’Hospital Sant Joan de Déu ha planificat detalladament una intervenció de gran complexitat dirigida a extirpar un tumor gràcies a la seva reproducció mitjançant les tecnologies d’impressió 3D de la Fundació CIM, centre tecnològic punter de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC).  

El tumor reproduït és un neuroblastoma, un dels càncers més freqüents en la població infantil i que suposa el 10% dels càncers diagnosticats a infants. Es tracta d’un tumor extremadament agressiu que es forma en el teixit nerviós i que es diagnostica principalment als infants durant els primers cinc anys de vida. El seu tractament implica l’extirpació quirúrgica del tumor, combinat de quimioteràpia i/o radioteràpia. 

La seva extirpació quirúrgica, però planteja moltes dificultats perquè, degut a la seva localització, el neuroblastoma envolta vasos sanguinis, artèries, i els cirurgians han de procedir amb una extremada precisió per extreure les cèl·lules tumorals sense danyar les artèries i posar en perill la vida del pacient. En aquest context, la possibilitat de poder assajar la intervenció amb antel·lació és clau. Permet als cirurgians estudiar quina és la manera més efectiva d’abordar el tumor assajant-la reiteradament abans de la intervenció. A més, permet reduir el temps de l’operació, evitar complicacions i estudiar la via per extirpar el major percentatge de tumoració possible. 

Per poder planificar les extirpacions dels tumors més complexes, que de vegades resulten inoperables, un equip de cirurgians de l’Hospital Sant Joan de Déu ha optat per començar a fer reproduccions en 3D. En col·laboració amb la Fundació CIM de la Universitat Politècnica de Catalunya • BarcelonaTech (UPC), han realitzat una còpia en 3D del neuroblastoma que presentava un nen de 5 anys. Per fer-la, els tècnics de la Fundació CIM han creuat les dades d’una tomografia computeritzada i una ressonància magnètica realitzades a l’infant. 

Malgrat que ja fa anys que es fan servir impressions en 3D en el camp de la cirurgia maxil•lofacial, per a la reproducció d’ossos, l’aplicació per a teixits tous és una novetat. La dificultat que planteja el seu ús en el cas que es presenta avui és doble: 

Cal un treball conjunt entre tècnics radiòlegs i de fabricació per revisar les digitalitzacions de la zona afectada i decidir quins són els contorns reals dels teixits. 

La impressió s’ha hagut de fer amb dos materials diferents i el més semblants possibles als teixits tous sobre els que els cirurgians han d’intervenir. 

La còpia del tumor ha estat feta mitjançant una tecnologia que permet la impressió en dos tipus de materials. En aquest cas, s’ha fet servir una resina per reproduir els vasos sanguinis i òrgans de la zona afectada, i una altra de translúcida i de consistència tova semblant a la de la tumoració per a què els cirurgians puguin provar d’extreure-la sense danyar els vasos i òrgans. Complementàriament, també s’ha fabricat un prototip amb els òrgans sense el tumor, a fi de poder visualitzar el resultat ambicionat en fer la intervenció.