Investigadors de Sant Joan de Déu i de l'IRB Barcelona revelen l'origen de segons càncers pediàtrics

El càncer pediàtric, també conegut com a càncer del desenvolupament, és poc freqüent. A tot el món, es diagnostiquen uns 400.000 nous casos a l'any. La probabilitat que una nena o un nen desenvolupi dos càncers independents durant la seva etapa infantil és extremadament baixa. No obstant això, aquests casos es donen i estudiar l'origen d'aquestes segones neoplàsies no només serveix per explicar aquests casos concrets sinó que també contribueix a entendre millor l'origen del càncer pediàtric en general.

En un estudi publicat avui per l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) i l'Hospital Sant Joan de Déu - Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD) a la revista Cancer Discovery, un equip científic ha assolit importants avenços en la comprensió de l'origen del càncer infantil.

L'equip compta amb la Dra. Mònica Sánchez-Guixé com a primera autora del treball i està liderat per la investigadora ICREA Dra. Núria López-Bigas i el Dr. Abel González-Pérez, tots dos de l'IRB Barcelona, que juntament amb el Dr. Jaume Mora, de l'SJD Pediatric Cancer Center Barcelona han dut a terme una anàlisi exhaustiva de casos clínics amb dos tumors i han identificat tres patrons diferents que expliquen l'aparició del segon càncer.

"El treball no només aclareix l'origen de les patologies tan improbables d'aquests pacients, sinó que millora la comprensió dels càncers pediàtrics en general. En el futur, aquest coneixement podria contribuir a determinar el tractament i seguiment dels pacients joves", reflexiona el Dr. Abel González-Pérez.

La petjada mutacional de la quimioteràpia

L'estudi es va enfocar a explorar l'origen d'aquests segons càncers, utilitzant tècniques avançades de seqüenciació del genoma. Els resultats van revelar que les teràpies contra el càncer, específicament aquelles basades en el platí, introdueixen mutacions (canvis en l'ADN) en el segon tumor i en els teixits sans dels infants. Aquesta petjada mutacional específica ajuda a entendre quan es va formar el segon càncer.

En concret, un dels pacients de l'estudi va desenvolupar una leucèmia (o càncer de la sang) quatre anys després d'haver estat sotmès a quimioteràpia per al tractament d'un primer tumor (sarcoma) en una cama. Els patrons mutacionals que es van trobar, van revelar que la leucèmia es va desenvolupar posteriorment a aquest tractament.

"Tot i que sabem que la quimioteràpia rebuda anys abans està relacionada amb el desenvolupament del segon càncer, no podem determinar si aquest ha estat causat per l'acció mutagènica de la quimio, o per altres causes. Sigui com sigui, aquestes teràpies augmenten el nombre de mutacions en el cos dels infants més enllà del que s'acumularia naturalment amb el temps, la qual cosa ens fa preguntar com podrien afectar la seva salut en el futur", explica la primera autora del treball, la investigadora postdoctoral de l'IRB Barcelona Dra. Mònica Sánchez-Guixé.

Mutacions primerenques o esdeveniments independents

Un altre descobriment clau de l'estudi és que, en el cas d'un pacient, ambdós tumors (tant el primer com el segon, que es va manifestar vuit anys després) es van desenvolupar a partir d'una única mutació, que el nen havia adquirit en una etapa primerenca del seu desenvolupament embrionari, molt abans d'haver rebut qualsevol tractament contra el càncer.

En altres dos casos, els investigadors van trobar que els dos tumors tenien un origen totalment independent. En aquests casos, les dues mutacions que van donar lloc a les dues patologies probablement també van ocórrer durant el desenvolupament embrionari, però com a dos esdeveniments independents que van evolucionar per separat.

La importància de compartir les dades clíniques per impulsar la recerca

El progrés en la recerca mèdica, especialment en àrees tan complexes i crítiques com el càncer, depèn en gran manera de la disponibilitat i l'anàlisi de dades clíniques. Especialment en el cas de malalties rares (el càncer del desenvolupament és una d'elles), la falta de dades és un dels majors obstacles en la seva recerca, ja que limita la capacitat dels científics per identificar patrons, provar hipòtesis i desenvolupar teràpies eficaces.

La decisió de pacients i famílies de compartir aquesta informació tan personal i sensible és un acte de generositat que té el potencial de transformar la recerca i salvar vides. "Aquest estudi no hauria estat possible si els pares dels pacients no haguessin demostrat un compromís total amb la recerca al llarg de tot el seu camí. Primer autoritzant l'ús de les mostres dels seus fills per continuar investigant. Segon, autoritzant l'estudi de les mostres d'autòpsia en els casos de defunció, un acte de donació extraordinari i amb clara vocació per continuar ajudant als següents afectats. Aquest convenciment és el que ha impulsat la creació del Pediatric Cancer Center Barcelona", afegeix el Dr. Jaume Mora, director científic del centre de l'Hospital Sant Joan de Déu i coordinador del programa de Càncer Pediàtric de l'IRSJD.

"Aquest estudi, no només contribueix significativament a la nostra comprensió del càncer pediàtric, sinó que també emfatitza la importància de millorar els tractaments pensant en el futur dels pacients, assegurant no només la seva supervivència, sinó també la seva qualitat de vida a llarg termini" conclou la Dra. Núria López-Bigas, investigadora ICREA de l'IRB Barcelona.

El treball ha rebut finançament per part del European Research Council, el Centro de Investigación Biomédica en Red de Cáncer (CIBERONC), el Ministeri de Ciència i Innovació (MCIN), Cancer Research UK, el National Cancer Institute, l'Associació Espanyola Contra el Càncer, i les donacions de tot el grup de pares i fundacions que donen suport a la recerca del Pediatric Cancer Center Barcelona.