Un estudi permet identificar quins joves que han intentat suïcidar-se corren més risc de tornar a fer-ho
Segons les dades d'un estudi realitzat per Francisco Villar, de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona, s'ha d'extremar l'atenció en aquests casos.
El suïcidi és una de les principals causes de mort en la població juvenil
L’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona atén cada any una mitjana de 250 joves que presenten un alt risc de suïcidi, ja sigui perquè tenen idees de mort o suïcidi, perquè han pensat un pla per treure’s la vida o han fet alguna temptativa autolítica.
Francisco Villar, psicòleg clínic i responsable de la Unitat de Conducta Suïcida del Servei de Salut Mental de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona, ha estudiat més de 800 casos de menors que han presentat una conducta suïcida i que han estat atesos en els darrers anys al centre, per determinar com es pot avançar en el tractament d’aquests joves per tal d’evitar que reincideixin. Aquests estudis formen part de la tesi doctoral que el psicòleg Francisco Villar ha presentat recentment a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Villar, que exerceix en el Servei de Psiquiatria i Psicologia, ha classificat aquests joves en tres grups. El grup més nombrós, que representa el 60 % del total, està format per joves que presenten problemes vitals i conductuals de llarg recorregut (desadaptació, fracàs escolar, problemes familiars, etc.); el segon grup, format per un 30 % dels casos, són adolescents que pateixen trastorns de salut mental greus i el restant 10 % són joves que, sense presentar problemes mentals ni haver donat senyals de riesc en la seva trajectòria vital, intenten suïcidar-se com a resposta a un esdeveniment vital estressant. Del total de pacients atesos, un 9 % dels casos intenta suïcidar-se novament en un termini de temps de 6 mesos després de l’alta hospitalària.
Factors de riesc en els intents de suïcidi en joves
És especialment necessari extremar l’atenció als joves amb intents de suïcidi que presenten trets desadaptatius de personalitat, antecedents de salut mental a la família i antecedents d’autolesions.
Villar també ha pogut identificar alguns dels factors de risc que permeten reconèixer aquells joves que han intentat suïcidar-se i que tenen més risc de repetir la temptativa en els 6 mesos següents. Aquests resultats resulten especialment útils per als professionals de salut mental que atenen aquests joves ja que evidencien que és especialment necessari extremar les mesures de seguretat i l’atenció, en el seguiment posterior a l’intent de suicidi, en els joves que presenten el següent perfil:
- Trets desadaptatius de personalitat, nois amb problemes de gestió de les emocions i de les relacions, tant amb altres com amb ells mateixos.
- Antecedents de problemes de salut mental a la família.
- Antecedents o presència d'autolesions.
Els resultats d'aquesta investigació mostren que, contràriament a la creença actual, la depressió no es revela com un factor predictor de reintents de suïcidi i sembla estar més relacionada amb la ideació de mort que amb les temptatives. És per això que en l'adolescència, la promoció de tractaments orientats a l'adquisició d'habilitats (gestió emocional, habilitats socials, resolució de conflictes, etc.) podria incidir més en la prevenció de la conducta suïcida que els orientats al tractament de la depressió .