“Compartir tota la informació sobre la COVID-19 era un dels punts fonamentals del Kids Corona”

Han passat gairebé quatre anys d'ençà que vam començar a sentir a parlar de la COVID-19. Des dels començaments de la pandèmia, mitjançant la plataforma Kids Corona, l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona va fer recerca per esbrinar quina era l'afectació del coronavirus sobre els infants i les dones embarassades. Aquesta tasca investigadora ha permès conèixer millor el virus SARS-CoV-2 i com desenvolupar tractaments més eficients.

El Dr. Juan José García, cap de l’Àrea de Pediatria de l’Hospital Sant Joan de Déu, també explica com aquesta plataforma ha ofert dades sobre la malaltia a equips de recerca de tot el món.

Com va sorgir la idea de posar en marxa una plataforma com Kids Corona?

Vam veure que els nens pràcticament no tenien afectació per la COVID-19, quan ja era una malaltia que començava a ser un problema seriós en adults. Amb el SARS-CoV-2 succeïa l’inrevés de l’habitual en altres malalties respiratòries, que afecta més els infants i esdevenen la font de contagi per a altres sectors de la població. La pregunta a partir de la qual vam encetar el Kids Corona va ser «poden els nens estar protegits naturalment contra aquesta infecció?». A partir d’aquí vam començar a construir totes les preguntes a les quals volíem donar resposta.

Quines van ser aquestes preguntes i a quines conclusions us van portar?

La primera pregunta que ens vam fer va ser si els nens s’infectaven per la COVID-19. Després també ens vam qüestionar si podrien transmetre la malaltia i com es manifestava la malaltia i per què acostumaven a presentar símptomes més lleus. Tot això ho fèiem perquè a partir d’aquí potser trobàvem respostes amb les quals els adults podien beneficiar-se per fer front millor al SARS-CoV-2.

Vam fer una sèrie d’estudis per donar resposta a les preguntes i després crear una plataforma on la societat i els investigadors poguessin tenir dades i mostres a les quals poder accedir si volien fer altres estudis. Aquesta plataforma va ser Kids Corona, que ha estat un espai on consultar informació fiable i, de fet, vam rebre unes 75.000 visites. Vam obrir també un procés de participació on van concorre 5.000 persones per a analitzar els seus símptomes.

A partir d’aquí, també vam recollir més de 1.500 mostres de pacients amb la malaltia i algunes d’aquestes —gairebé un 25 %— han servit a investigadors d’altres centres per a treballar en els seus projectes de recerca. Aquests professionals també han pogut accedir a la resta de dades dels nostres estudis. Compartir tota la informació sobre la COVID-19 era un dels punts fonamentals de Kids Corona.

Què destacaria de tot l’equip humà que ha treballat a Kids Corona?

Tota la tasca que hem fet amb Kids Corona ha estat possible gràcies a l'esforç col·laboratiu de molts investigadors, clínics i personal de suport de diferents serveis i àrees de l'Hospital Sant Joan de Déu i de la Fundació. Van decidir unir esforços en un projecte molt ambiciós amb l'objectiu d'intentar donar respostes a la societat en un moment de gran incertesa, en què la nostra institució pensava que tenia l'obligació moral de contribuir en la generació de coneixement.

Heu col·laborat amb altres institucions, fins i tot més enllà del mateix àmbit sanitari?

Vam poder posar en marxa aquesta investigació gràcies a les donacions d’institucions com la Stavros Niarchos Foundation (SNF), el Banco de Santander i altres donants privats, als quals estem molt agraïts.

Entrant més en detall, com vau fer la recerca per veure la incidència dels contagis en els nens i nenes?

Per donar resposta a la qüestió de si els nens es contagiaven de COVID-19, vam organitzar equips durant el confinament que anaven als domicilis dels malalts de coronavirus i vam veure que els nens també s’infectaven en un percentatge similar al dels adults. Però, també vam comprovar que la majoria d’infants la passaven de manera asimptomàtica o molt lleu.

El segon punt va ser veure si podíem transmetre la malaltia. En malalties com la grip, els nens actuen disseminant la malaltia, contagiant-se a l’escola i després transmetent-la a tota la família. Vam dissenyar un estudi a casals d’estiu que van obrir el 2020, perquè eren les infraestructures on anaven els nens. Aquests centres van reprendre les seves activitats amb moltes mesures de seguretat —grups bombolla, molta higiene de mans i ús de mascareta, activitats a l’aire lliure... Tenint presents tots aquests elements, vam mirar si els infants que es contagiaven ho transmetien al seu grup i a familiars.

Amb la recerca als casals, vam poder comprovar que els nens també eren capaços de transmetre la malaltia, tot i que el percentatge d’infants que contagiaven la malaltia era inferior al dels adults. Per exemple en aquells moments teníem taxes de transmissió (índex R) a 2 i als infants se situava en el 0,3. També vam comprovar que en els casals d’estiu on les mesures eren més estrictes, la transmissió era molt més baixa que en aquells que aplicaven protocols més laxes.

I aquestes conclusions es poden extrapolar a altres àmbits on conviuen infants i adults, com a les famílies?

En l’àmbit intrafamiliar vam arribar a conclusions similars. A les llars, poques vegades el nen era el principal transmissor, aquí la taxa de transmissió dels infants era de 0,46 i en el cas dels adults era de 2,6.

També vam estudiar els contagis en la pràctica d’activitats esportives durant més d’un any. Aquesta part del projecte la vam fer juntament amb les categories formatives del FC Barcelona. El que vam veure és que l’esport no augmentava el risc de contagi, i els que es produïen eren molt assimilables el que passava a altres àmbits de la societat. També vam veure que les disciplines que es practicaven en interiors tenien més tendència a transmetre la malaltia que aquelles que es practicaven a l’aire lliure.

En els primers mesos de pandèmia, quins símptomes presentaven els menors d’edat?

Un últim punt que quedava per treballar era perquè els nens patien la malaltia de forma tan lleu. Una de les nostres primeres hipòtesis de treball era que potser els infants desenvolupaven  una resposta immunitària que conferia una major protecció davant la malaltia. Això ho vam poder comprovar. També van certificar que les reaccions immunològiques més exagerades habitualment es donen en els adults —a més són les que causen la simptomatologia greu— i no tant en els infants.

Els investigadors del Kids Corona van veure que l’interferó tipus 1, una proteïna que es produeix arran d’una infecció vírica, té una participació fonamental en què els nens desenvolupin una afecció lleu. En canvi, aquesta resposta de l’interferó tipus 1 en els adults no és tan intensa, i aquesta circumstància pot propiciar que es presenti una malaltia amb una simptomatologia més greu.

I en quina proporció s’han donat casos greus de COVID-19 en nenes i nens?

El percentatge d’infants que desenvolupaven símptomes greus era molt baix, de l’ordre d’un cas per cada 3.000 o 5.000 infeccions. Quan ens trobàvem un pacient d’aquest perfil, presentava el que s’anomena síndrome inflamatòria multisistèmica pediàtrica (MISC). És una forma molt rara de presentació de la COVID-19 que es dona al cap de dos a quatre setmanes després de l’aparició del coronavirus i que s’assembla a la malaltia de Kawasaki.  És a dir, comparteixen una fisiopatologia similar, com per exemple, la implicació de l’interferó alfa, una de les citoquines que té un paper fonamental en ambdues malalties.

L’afectació de la COVID-19 en les dones embarassades també ha estat un dels pilars de treball de Kids Corona, quines són les principals conclusions sobre l’afectació de la malaltia en les gestants?

Les gestants també van ser un dels grups que podria ser especialment vulnerable, perquè poden tenir unes defenses més baixes que la resta de la població. El que vam veure després de fer un seguiment a un miler de dones embarassades és que, si agafaven la malaltia el primer trimestre de l’embaràs, presentaven símptomes lleus. En canvi, si es contagiaven més endavant, tot i que majoritàriament continuaven presentant formes lleus de la COVID-19, sí que un 5 % podia patir manifestacions més greus del SARS-CoV-2. El que també vam poder comprovar que el fet de patir-la no incrementava el risc de pèrdua de la gestació ni d’altres complicacions que ens preocupaven.

La tasca que heu fet a Kids Corona com pot ajudar a desenvolupar tractaments contra la COVID-19 que ajudin tota la població?

En el moment que hem identificat certs patrons de resposta immunitària exagerada implicats en els quadres greus de la malaltia, tenim la possibilitat d’aconseguir que els tractaments siguin més eficaços per evitar els quadres més greus.

També heu fet una tasca important sobre els efectes que van tenir els confinaments en la salut mental, què heu pogut esbrinar?

Els tancaments van produir trastorns emocionals en els infants i adolescents, com problemes amb la conducta alimentària, ansietat, augment del risc de suïcidi... El confinament ha pogut ser un desencadenant o un element coincident, però és un tema que ens ha preocupat i ara, després de tres anys, ja estem veient com revertir-ho.

Ara amb la tornada a la normalitat, aquestes seqüeles en salut mental relacionades amb la COVID-19 s’han de continuar vigilant i s’estan posant recursos. En molts casos ja hi havia una base. Molts problemes es van manifestar amb el desconfinament, pot ser molts no són només conseqüència de la COVID-19, però ben segur que la malaltia els va accelerar.

La COVID-19 va aparèixer fa quatre anys i hem vist diverses variants, quina afectació específica han tingut en els infants i les embarassades?

Les primeres variants eren més greus, però menys contagioses. A mesura que ha anat avançant la pandèmia, eren variants més lleus i més contagioses. Aquesta és l’evolució habitual dels agents infecciosos, als virus no els interessa acabar amb l’hoste perquè és la manera que tenen de reproduir-se. Per tant, és normal que surtin variants que siguin més eficients en la transmissió i que no matin a la persona que les pateix perquè la malaltia es pugui transmetre. En l’àmbit pediàtric, al començament pràcticament no veiem malaltia, ara la veiem, però és lleu.

En el seu moment es va parlar molt de l’afectació del SARS-CoV-2 en espais molt vinculats al món infantil com escoles i casals d’estiu, què vau poder aclarir amb la vostra recerca?

Com més tancat sigui un espai i més gent hi hagi, existeix una major possibilitat de contagi. Cada vegada els professionals de la medicina intentem que es fomentin les activitats a l’aire lliure —esports o activitat física cada dia—, que és un factor que redueix molt el risc de contagi. No cal anar cada dia a la muntanya, no tothom ho pot fer, però val anar a un parc urbà. Aquesta importància dels espais oberts és una qüestió que les administracions han de tenir en compte. Bàsicament, es tracta d’un factor més per anar a una pediatria i a una medicina més globals o, el que es diu avui dia una salut planetària, perquè tot ens repercuteix, al cap i a la fi.