"Vam demanar una segona opinió a neurocirurgians pediàtrics i estem molt contents d'haver operat el nostre fill aquí"

"Tot va començar quan va néixer el Luis Carlos i, en una primera exploració, quan el pediatra li va palpar el capet es va adonar que el nostre fill tenia les fontanel·les tancades". Així explica la Patricia el moment en què, per primera vegada, el seu metge de referència els va dir que el seu nadó podia tenir una deformitat al crani. "El doctor ens va avisar que podia ser una craniosinostosi i ens va dir que farien el seguiment del cas i que mesurarien el cap del nadó. Al cap de dues setmanes va veure que les sutures sagitals estaven tancades i li va fer un TAC que va confirmar el diagnòstic".

Els metges van explicar a la Patricia i al seu marit que la solució per al problema del seu fill era la neurocirurgia i que calia actuar aviat. "En aquell moment vam començar a pensar en la possibilitat de sortir del país i demanar una segona opinió, ja que a la República Dominicana hi ha molt bons neurocirurgians, però gairebé no hi ha especialistes en pediatria", explica la mare del Luis Carlos. Des de Santo Domingo, i mitjançant la seva asseguradora, la família es va assessorar per poder viatjar als Estats Units o a Europa, si era necessari, per tal d'operar el nadó.

Va ser aleshores quan van contactar amb l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona per demanar una segona opinió. "Es van posar en contacte amb nosaltres perquè jo havia operat un pacient de l'Amèrica Central per un cas similar", explica José Hinojosa, cap del Servei de Neurocirurgia Pediàtrica. “Al nostre hospital teníem una opinió diferent que a d'altres pel que fa a l'edat i la tècnica utilitzada; nosaltres fem servir diverses tècniques i intentem operar, de manera òptima, quan el nadó té uns quatre mesos”.

Intervenir com més aviat millor, imprescindible en casos de craniosinostosi

El neurocirurgià explica que el diagnòstic que els havien donat al seu país d'origen era correcte. "La craniosinostosi és un tancament precoç de la sutura del crani que produeix una deformitat i un augment de la pressió cerebral. Per això va anar bé que l'hi detectessin de seguida, ja que cal operar com més aviat millor els infants que pateixen aquesta patologia", detalla Hinojosa. La tècnica quirúrgica que s'empra en els casos d'aquests pacients depèn de cada hospital i del tipus de deformitat que presenten.

A l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona, els nadons amb aquest tipus de malformació s'operen, preferiblement, entre els tres i els cinc mesos. El problema s'acostuma a corregir mitjançant endoscòpia, una tècnica poc invasiva i amb resultats excel·lents. En aquest cas, com que es tractava d'una criatura de més de sis mesos, es va optar per una altra tècnica, menys habitual, que suposa una variació respecte a les tècniques que s'apliquen des de fa anys. "Es tracta de la tècnica d'H i Ω (Omega), amb què aconseguim retornar les proporcions normals al crani, resoldre el problema de l'augment de la pressió cerebral i, molt important, reconstruir el crani de manera que no hi hagi defectes després de l'operació", explica el cap de Neurocirurgia de l'Hospital, José Hinojosa. Intervenir aquests pacients aviat permet, a més, un bon resultat des del punt de vista cosmètic.

"Gràcies al suport d'un fantàstic equip d'anestesiologia expert i d'una UCI Pediàtrica de primer nivell, al nostre centre també podem operar aquests pacients quan tenen uns sis mesos d'edat. De fet, és una cirurgia complexa que fem de manera relativament rutinària i amb bons resultats", afirma Hinojosa. Les dades ho avalen: només el 2020 s'han dut a terme més de 50 intervencions de craniosinostosi amb una taxa d'èxit del 99 %, amb un temps relativament ràpid de recuperació i gairebé sense complicacions. El petit Luis Carlos n'és un exemple, ja que el vam donar d'alta només cinc dies després de la cirurgia gràcies a la seva bona evolució.

"Durant uns mesos vam demanar una segona opinió a neurocirurgians pediàtrics i estem molt contents de, finalment, haver operat el nostre fill aquí", afirma la mare del Luis Carlos. "El doctor ens va explicar amb dibuixos com operarien el Luis i ens va transmetre molta calma, perquè quan t'expliquen que han d'operar el capet del teu bebè t'impacta molt. Però tothom ens va donar molta informació i estem molt satisfets", resumeix la Patricia, que afegeix que viatjar per a una intervenció en temps de pandèmia no ha estat fàcil, però que han trobat el suport necessari en l'equip d'Atenció al Pacient Internacional. "L'acollida i el tracte personalitzat han fet que ens sentíssim com a casa des que vam arribar a Barcelona fins que n'hem tornat".