Kids Corona, recerca sobre la COVID-19

Kids Corona és una iniciativa de recerca nascuda per entendre si els infants tenen certa protecció natural contra la COVID-19 i com aquesta malaltia afecta les dones embarassades. Equips d'investigació de tot el món, professionals de la salut i la ciutadania han unit esforços per trobar respostes a quatre preguntes concretes:

• Com afecta la COVID-19 a les dones embarassades i els nounats?
• Els infants s'infecten per la COVID-19?
• Com es manifesta la malaltia i com va afectar el confinament els infants?
• Els nens i nenes són transmissors de la malaltia?

A continuació, recollim les respostes que s'han obtingut fins a la finalització del projecte:

La COVID-19 en embarassades i nounats

Malgrat la majoria d’embarassos amb COVID-19 desenvolupen una malaltia lleu, hi ha casos de presentacions greus. A més, les dones embarassades són molt vulnerables al "dany col·lateral" de la COVID-19, és a dir, a conseqüències socials, econòmiques i de benestar a llarg termini.

Resultats de la recerca (actualitzat el 6 d'agost de 2020)

Els investigadors d'aquesta línia, realitzada en el marc de BCNatal (consorci Hospital Sant Joan de Déu i Hospital Clínic) i que va comptar també amb casos de l'Hospital de Sant Pau, van poder analitzar 874 casos de dones embarassades.

Els resultats mostren que el 14 % de les gestants tenien anticossos contra el coronavirus, i la majoria van desenvolupar la infecció de manera asimptomàtica o amb símptomes lleus.

Les poques gestants que presentaven símptomes més greus eren les que van contraure la infecció durant el tercer trimestre d'embaràs (71 dones, 52 % asimptomàtiques, 43,5 % amb símptomes lleus i 4,5 % amb pneumònia), en comparació amb les dones embarassades amb infecció durant el primer trimestre (54 dones, 70 % asimptomàtiques i 30 % amb símptomes lleus).

Aquests resultats es van publicar el 6 d'agost de 2020 a la revista científica The Lancet (Crovetto et al. Seroprevalence and presentation of SARS-CoV-2 in pregnancy).

La infecció en infants

Des de l’inici de la pandèmia de la COVID-19, s’ha vist en diferents estudis que la malaltia afecta de manera diferent a població pediàtrica i adulta. 

El nombre d’infants afectats sembla ser molt inferior al d’adults, tot i ser un grup de risc per infeccions respiratòries greus, i quan s’infecten solen patir una forma de malaltia més lleu. Ajuntem esforços per respondre les preguntes clau.

Resultats de la recerca (actualitzat 8 juny 2020)

L'equip d'investigació de la plataforma Kids Corona va visitar 411 domicilis familiars en què es va identificar un progenitor diagnosticat de COVID-19 per PCR.

Els resultats preliminars de les proves serològiques, en les quals es prenia una mostra de sang per mirar si hi havia anticossos contra el coronavirus, proven que un 17,5 % dels 724 infants que havien conviscut amb un pare o mare malalt/a de COVID-19 també va contraure el virus.

Aquest és un percentatge molt semblant a l'observat en els adults que han conviscut amb la persona infectada (18,9 %), de manera que podem concloure que els infants s'infecten de manera similar als adults que entren en contacte amb un cas de COVID-19.

No obstant això, dels infants amb la COVID-19, més de la meitat no van presentar símptomes i la resta van presentar símptomes molt lleus, principalment febre, excepte un infant que va requerir ingrés hospitalari.

Per tant, encara que els nens i nenes s'infecten igual de la COVID-19 que els adults, la malaltia es manifesta de forma molt més lleu en infants que en adults.

La manifestació en infants

Els estudis d’investigació han demostrat que en general els infants tenen menys probabilitats de desenvolupar una forma greu de la COVID-19, tot i que sempre existeixen casos que es compliquen o manifestacions atípiques de la COVID-19.

L’anàlisi en profunditat del col·lectiu pediàtric, comptant amb prou casos i fet de forma estandarditzada, ha estat clau per avaluar les diferències en la presentació de la COVID-19 respecte els adults. Entendre la raó d’aquestes diferències pot ajudar a desenvolupar tractaments i estratègies de prevenció aplicables a tota la població.

A banda de la manifestació de la malaltia per si mateixa, una conseqüència molt rellevant de la crisi de la COVID-19 va ser el confinament domiciliari. Aquesta mesura preventiva que en un principi es va prendre per protegir la salut física dels infants i altres col·lectius vulnerables, ha tingut també efectes en la seva salut mental.

Durant els mesos de confinament van coincidir diversos factors d’estrès que poden facilitar l’aparició d’un problema de salut mental. A més, alguns d’aquests factors han persistit o van reaparèixer al llarg dels mesos posteriors al confinament més restrictiu.

Quin ha estat l’impacte d’aquests factors d’estrès en la salut mental dels infants i els adolescents és una pregunta clau que cal respondre.

Resultats de la recerca (actualitzat 22 de gener 2021)

Els investigadors de l’estudi EmCoVID19 van recollir dades de 1.529 infants i adolescents per avaluar el seu risc de patir una malaltia mental durant el confinament per la COVID-19.

A través de qüestionaris en línia dirigits a cuidadors de joves d’entre 4 i 18 anys, els investigadors van analitzar si van augmentar els problemes emocionals i de conducta en aquest col·lectiu d’infants i joves respecte a l’any anterior. A més, també van avaluar quins eren els possibles grups més vulnerables i quins factors eren els que millor podien predir la presència de més alteracions emocionals i de conducta.

Els resultats mostren que, en la població d’infants i joves estudiada, els problemes emocionals i de conducta que podrien augmentar el risc d'un problema de salut mental es van elevar més del doble durant el confinament (del 13 % al 34,7 %), sent els menors de vuit anys i mig els que presenten un major risc de patir-ne. La depressió i l’ansietat van ser els símptomes més prevalents (64,5 %), seguits de la hiperactivitat i el canvi en la conducta (30,8 %). Cal destacar la necessitat de les dades longitudinals per poder afirmar que segurament són persones amb risc de desenvolupar un problema de salut mental, i també que, per les eines utilitzades, només és una aproximació, no un diagnòstic.

L’estudi també desvelava que els factors que millor prediuen la presència de més alteracions emocionals i de conducta són diferents en infants i adolescents. Per una banda, l’estrès i la depressió en els cuidadors són els millors predictors en infants, mentre que en adolescents el millor predictor és el seu estil d’afrontament dels problemes. Això suggereix que millorar l’estat mental del cuidador i ajudar els adolescents a combatre l'estrès enfrontant-se al problema són objectius importants per prevenir les malalties mentals en nens i joves, respectivament. Aquestes estratègies haurien de ser una prioritat per garantir la salut mental dels infants en condicions de gran estrès, com va ser el confinament per la COVID-19.

La transmissió en infants

Per donar resposta a aquesta pregunta, l'Hospital Sant Joan de Déu va dissenyar diversos estudis per avaluar la infectivitat i la transmissió del coronavirus SARS-CoV-2 entre la població infantil en un entorn de convivència semblant al d’una escola.

Un dels estudis més extensos va ser el de casals d'estiu, que va recollir de forma sistemàtica mostres de 1.905 participants a 22 casals d'estiu de l'àrea de Barcelona durant cinc setmanes, a més d'investigar altres grups de convivència d'altres casals on un dels infants o el monitor havia estat diagnosticat de COVID-19. En total, l'estudi va incloure a més de 2.000 participants i és un dels més amplis que s'han realitzat en l'àmbit internacional; per avaluar la infectivitat i la transmissió del SARS-CoV-2 entre la població infantil en un entorn similar a l'escolar, com són els casals d'estiu.

Aquest projecte es va complementar amb altres estudis, com el de col·laboració amb el Futbol Club Barcelona que es va iniciar l'agost de 2020. Es tracta d'una investigació amb més de 150 jugadors i jugadores així com els entrenadors i adults amb els quals conviuen. Aquest estudi ha permès avaluar la transmissió del virus durant diversos mesos dins d'un entorn de convivència semblant a l'escolar, en aquest cas en activitats esportives. 

Resultats de la recerca (actualitzat 26 agost 2020)

L’equip d’investigació de la plataforma Kids Corona va analitzar, de forma sistemàtica, mostres de més de 2.000 participants en casals d’estiu de l’àrea de Barcelona durant cinc setmanes.

Els resultats preliminars de les proves de PCR, en les quals es va prendre una mostra de saliva o nasofaríngia per detectar la presència del coronavirus, van identificar un total de 39 casos índex (de nova aparició): 30 infants i 9 monitors.

Els 30 casos pediàtrics van tenir contacte amb 253 nens i nenes durant els casals (pertanyents als seus grups estables de convivència), 12 dels quals (4,7%) van ser contagiats (positius secundaris), fet que representa un número reproductiu empíric local (R) del 0,3. Aquesta taxa és gairebé sis vegades més baixa que la que presentava la població general (1,7 a 2) en el moment de fer-se l'estudi en les àrees on estaven ubicats els casals d'estiu.

La major part dels casos índex pediàtrics detectats (22) no van transmetre cap infecció en els casals. Cinc casos índex ho van transmetre a un contacte, dos a dos contactes i un a tres contactes. Pel que fa a les edats dels infants analitzats, cal dir que, en el present estudi, els més petits (menors de 12 anys) van mostrar la mateixa capacitat de transmissió de la malaltia que els més grans (de 13 a 17 anys).

Les activitats es van desenvolupar en un entorn similar al d'una escola, implementant mesures bàsiques de contenció de risc: rentat de mans freqüent, grups "bombolla" reduïts, ús de mascareta i activitats principalment a l'aire lliure.

L’estudi demostra que la distribució dels infants en grups “bombolla” és eficaç per a contenir la transmissió de la infecció, per facilitar la traçabilitat dels contactes i per permetre la quarantena selectiva. A més, el fet de rentar-se les mans de forma protocol·litzada cinc o més vegades al dia s'ha associat a una disminució en la transmissió de la malaltia.

També s’ha trobat una alta correlació entre la incidència de la infecció en la població general i el nombre de casos índex detectats als centres de la mateixa zona, el que demostra que els participants en activitats d'estiu no van ser grans transmissors de la malaltia i que el cribratge proactiu en àrees d'alta incidència pot ser molt efectiu.

Tot i que cal tenir en compte algunes limitacions de l’estudi, com el temps reduït del mateix (cinc setmanes) o el fet que les activitats dels casals d'estiu es van fer a l'aire lliure i amb grups petits, de manera que els resultats no són directament extrapolables a altres condicions, les dades obtingudes van donar pistes per obrir les escoles d'una forma segura i controlada, aplicant mesures com les que es van implementar als casals d'estiu: grups “bombolla”, utilització de mascareta i rentat de mans freqüent.