Investigadors identifiquen 12 variacions de l’ADN que són comunes en les persones amb TDAH

En un estudi a nivell europeu en el que ha participat l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD), s’han pogut identificar 12 fragments genòmics específics que es troben presents en l’ADN de les persones que pateixen un trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH). Aquesta troballa reforça la idea de que el TDAH és un trastorn amb una base biològica sòlida i demostrada, desestimant així altres teories sobre el seu origen.

L'estudi ha analitzat el genoma de més de 50.000 individus, entre pacients i grup control, de diferents països d’Europa, els Estats Units, el Canadà i la Xina. Així, és el més gran a escala genòmica que s’ha fet fins ara sobre el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat, i posa el seu focus en el paper que tenen les variants genètiques freqüents en la població general en el desenvolupament del TDAH.

Segons Bru Cormand, investigador de l'IRSJD, de l'Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona (IBUB) i del Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Rares (CIBERER), un punt fort de l’estudi també és que constata que el TDAH, no només comparteix trets clínics sinó també genètics, amb trastorns com la obesitat, la depressió o l’addició al tabac.

El trastorn de dèficit d'atenció amb hiperactivitat afecta prop del 3,4% de nens i adolescents a tot el món. És un dels trastorns psiquiàtrics més comuns en la primera infància i adolescència, i les seves conseqüències es poden allargar fins a l'edat adulta. Els símptomes principals són la hiperactivitat, la impulsivitat i el dèficit d'atenció, que es manifesten amb més intensitat que en infants de la mateixa edat sense aquest trastorn. Actualment, la intervenció combina el tractament psicològic, el farmacològic i la intervenció psicopedagògica.

Més informació a l'IRSJD

Identificats 12 fragments de l'ADN relacionats amb la susceptibilitat del trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat