La Cap d'estudis de l'Hospital Sant Joan de Déu fins el 2021, Iolanda Jordan, explica l'evolució del MIR al centre. Entre els reptes de futur: mantenir l'excel·lència clínica, promoure l'autocura del metge resident i potenciar l'activitat investigadora
La Cap d'estudis de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona (entre 2018 i 2021) va realitzar la residència l'any 1994. Iolanda Jordan confessa que, des de llavors, tant les necessitats com els mètodes educatius han canviat i l'especialització de la residència en Pediatria, Cirurgia i Ginecologia s'ha multiplicat. Un procés de canvi constant que la Direcció de Docència del centre manté per a la formació dels MIR.
Quan va començar la “metamorfosi” del MIR a Sant Joan de Déu?
L'any 2015 es va iniciar un procés de reordenació a nivell administratiu i de consolidació dels itineraris formatius dels nostres residents que va durar un parell d'anys. Des de llavors, les diferents direccions han treballat en plans per a l'atenció docent i la qualitat de vida dels nostres metges i metgesses en aquesta etapa de la seva formació.
T'atreia la idea d'estar en contacte constant amb els residents?
És una tasca que sempre m'ha motivat, ja que al llarg de la meva carrera en el dia a dia hi he treballat de forma molt propera, particularment a les guàrdies. Mantenir la proximitat amb els metges interns residents ha estat un element clau per a conèixer de manera directa les seves necessitats.
Com descriuries la formació del MIR i el treball al nostre hospital?
El programa actual permet adquirir moltes competències en àrees generals i especialitzades. Quan jo vaig realitzar la residència en aquest hospital, el model era diferent: la formació estava més dirigida a la pediatria general. Actualment, en centres de referència com el nostre, s'ha virat a un enfocament més especialitzat que conviu amb l'atenció global al pacient pediàtric.
A més, l'aprenentatge del resident es basava sobretot en la instrucció assistencial i actualment ha guanyat molt de pes la docència dirigida a competències i a la recerca. Avui dia, no s'entén una especialitat sense formació específica i complementària, a part de la vivencial.
Per què s'ha triat aquest model docent a l'Hospital Sant Joan de Déu?
A les enquestes de fa uns anys es va detectar la necessitat d'augmentar el temps d'aprenentatge mitjançant la formació específica, no sols la que s'adquireix treballant amb els pacients i les seves famílies. Els nostres MIR volien més temps i atenció docent, però ens vam adonar que el format de l'ensenyament havia d'evolucionar.
Després d'una anàlisi profunda concloem que havíem d'optar per una formació més pràctica i atractiva, adaptada a l'alumnat del segle XXI. Per això vam posar en marxa un pla amb la complicitat dels caps de servei, els tutors i els col·laboradors docents, així com dels propis residents.
Aquesta complicitat va funcionar?
Creiem que sí. Vam fer un balanç dels canvis que anàvem implantant i es va decidir incloure als MIR mitjançant la creació d'un Consell de Residents que ens fa arribar les seves propostes i participa en les decisions. En aquest consell hi ha residents de Pediatria, Ginecologia i Obstetrícia, Cirurgia, Infermeria (IIR) i altres especialitats. Per a donar resposta a les seves demandes es va crear el programa "Resident 360º".
Sona a pla d'acció.
És exactament això, un pla d'acció perquè les i els residents aprenguin treballant amb nosaltres, per a facilitar-los el dia a dia, en la mesura que sigui possible, mitjançant millores formatives i laborals: innovem en els nostres mètodes docents i cuidem dels residents que atenen els nostres pacients.
Sobre la base d'aquest programa s'ha intensificat la formació pràctica amb més sessions de simulació, s'han reforçat les sessions online, per exemple en els cursos del pla transversal, i s'han ofert eines per a la cura no només dels infants i les seves famílies. En aquesta última línia, hem treballat en estratègies d'autocura i autoconeixement dels nostres MIR. Els metges interns residents són un col·lectiu que pateix un desgast físic i mental innegable, que en el nostre centre intentem prevenir mitjançant aquesta i altres iniciatives.
Hem innovat en la nostra línia docent, per exemple, organitzant un "room scape" sobre atenció a casos de sèpsies, una sessió formativa ludificada sobre genètica, simulant unes olimpíades, o l'avaluació dels nostres metges interns residents durant l'atenció real al pacient mitjançant la metodologia Mini-CEX. Respecte a l'autoconeixement que esmentava anteriorment, hem impartit un curs de comunicació basat en el model Bridge, una eina aplicable a la interacció amb els pacients i amb els professionals de l'Hospital.
Són molts canvis. Queda marge per a innovar?
Per descomptat. Entre els nostres reptes de futur es troben la integració de totes les àrees i especialitats dels residents mitjançant activitats formatives i de creació i treball en equip. El nostre objectiu és mantenir i augmentar l'excel·lència clínica i científica, alhora que treballem per tenir cura dels residents. Tenim les mateixes ganes de continuar evolucionant i aprenent que els nostres MIR.