"La cirurgia no acaba quan surto de la sala d'operacions"

Cap al final de la carrera de Medicina, el doctor José Hinojosa ja tenia clares dues coses: que volia ser cirurgià i que l'apassionava des de sempre el sistema nerviós central. Així doncs, dedicar-se a la neurocirurgia li va sorgir gairebé de manera natural. El 2018 va arribar a l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona com a cap del Servei de Neurocirurgia, després d'haver passat per diversos hospitals, com el Ramón y Cajal, el 12 de Octubre i el Niño Jesús, tots a Madrid. Una trajectòria de més de vint anys dedicada, com li agrada indicar, a atendre els petits pacients i, alhora, les seves famílies.

Quin repte et vas plantejar en arribar a l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona?

Vaig venir a Sant Joan de Déu atret per la institució i pel projecte assistencial que té el centre. És important comptar amb una estructura institucional que suporti la gestió de pacients molt complicats, amb unitats de referència i d'altíssim nivell en diferents especialitats i integrades per grans professionals. A més, pel fet de poder disposar d'un suport tecnològic que és fonamental en la nostra disciplina, que evoluciona molt ràpidament i en què cada vegada és més complicat mantenir-se al dia. I tot això l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona ho té.

Explica'ns una mica més l'equip de neurocirurgia que dirigeixes.

Actualment l'equip està format per set cirurgians. Per a mi, el millor és que no només són grans professionals, sinó també grans persones que faciliten molt la meva tasca. L'equip és especialista en totes les àrees de la neurocirurgia infantil, podem gestionar tota la patologia neuroquirúrgica pediàtrica, cosa que inclou diverses subespecialitats. De fet, en algunes àrees som referents a escala mundial: la neurooncologia; la cirurgia funcional, en què incloem la cirurgia de l'epilèpsia i l'estimulació cerebral profunda; les malformacions congènites, entre les quals la medul·la ancorada, i la cirurgia craniofacial.

El 2019 vau aconseguir, per primera vegada a Espanya, operar un infant d'un hamartoma mitjançant la tècnica de l'ablació termal per làser. Què ha suposat aquesta fita per a l'equip?

Òbviament una gran satisfacció, perquè suposa disminuir moltíssim el risc de seqüeles per als pacients. L'ablació termal per làser és una tècnica quirúrgica poc invasiva i molt eficaç, que és útil sobretot per a petits tumors i per fer ablacions de focus, que és l'origen d'algunes epilèpsies refractàries, aquelles que no responen a la medicació. Requereix, això sí, una gran planificació, perquè hi estan involucrats moltíssims professionals de diferents especialitats i, sens dubte, comporta l'esforç de tota una institució que aposta per tenir tot el necessari, tant tecnològic com humà, per poder dur a terme una tècnica d'aquesta complexitat.

Com d'important és la tecnologia en la neurocirurgia?

És vital. Gràcies a la tecnologia, avui podem tractar pacients que abans descartàvem pels riscos que patissin seqüeles o per la dificultat tècnica que suposava. És cert que en una intervenció com l'ablació termal per làser, el robot substitueix gran part de la perícia del cirurgià o cirurgiana, però on és imprescindible la destresa és en la programació prèvia a la intervenció: on posarem la fibra mil·limètrica, per quin camí la farem arribar fins al focus, quines estructures sanes podem travessar sense produir una lesió... i això només ho pot fer un cirurgià. Sens dubte, com més "biblioteca quirúrgica" tingui el professional en el seu coneixement, més bon ús podrà fer de tots els avenços tecnològics.

I parlant de la importància de la tecnologia, què ha suposat comptar amb un aparell de ressonància magnètica intraoperatòria gràcies, precisament, a la donació de l'Asociación Benéfica Anita?

Per a mi, com a cap d'equip, suposa una gran responsabilitat. En primer lloc, des del punt de vista de la seguretat del pacient i de l'equip humà. Es tracta d'una eina insubstituïble pel seu rendiment i eficàcia, però la utilització d'una ressonància magnètica intraoperatòria exigeix el compliment de protocols de seguretat molt estrictes. El segon punt de responsabilitat és ser conscients que hem de rendibilitzar molt bé el gran esforç econòmic que han fet els donants de la ressonància magnètica i del nou bloc quirúrgic, i la nostra institució. Hem d'estar al màxim nivell com a equip.

La ressonància magnètica suposa un abans i un després a "l'arsenal terapèutic" de la neurocirurgia. Ens permet dur a terme cirurgies observant el comportament del cervell en temps real; millorar l'extirpació de tumors i, per tant, augmentar la supervivència dels nostres pacients, disminuir l'aparició de seqüeles i confirmar l'eficàcia de la nostra tècnica en els casos de cirurgia de l'epilèpsia o d'estimulació cerebral. També és molt útil per desenvolupar projectes de recerca en camps tan apassionants com l'oncologia, la neuromodulació cerebral o les xarxes neuronals.

Com veus el futur de la neurocirurgia a Sant Joan de Déu?

Veig una consolidació de la feina feta fins ara, donant al pacient les majors garanties d'eficàcia, eficiència i seguretat. El futur de les sales d'operacions i de la neurocirurgia en particular vindrà de bracet amb la intel·ligència artificial: avui, la realitat augmentada i les seves derivades ja són una eina de desenvolupament de la nostra especialitat. El meu somni com a cirurgià és aconseguir la igualtat en l'accés als sistemes de salut. Que algun dia tothom tingui les mateixes oportunitats de tractament i cura, sense que hi influeixi el lloc de naixement.

Avui dia, què són per a tu els teus pacients?

Quan comences —molt jove— la professió, cada pacient és un "cas clínic". Amb el pas dels anys aquests pacients s'incorporen al llibre de la teva vida. Ells i les seves famílies, amb les seves històries personals, esdevenen una part de tu. Encara mantinc contacte amb pacients que vaig operar fa 25 anys: aquelles criatures —avui homes i dones— i les seves famílies continuen molt presents i és increïble continuar rebent els seus missatges per Nadal o el dia del meu aniversari. Alguns encara m'escriuen el dia del seu segon aniversari: els seus pares els van explicar que la seva nova vida va començar el dia en què els vaig operar.

A cada ressonància magnètica d'un pacient oncològic jo no veig només un tumor... veig tota una família. Abans de cada intervenció penso com els meus actes els afectaran durant la resta de les seves vides i com els hauré d'ajudar si sorgeixen complicacions. La cirurgia no acaba quan surto de la sala d'operacions.