Anèmia fetal

Descripció de la patologia

L'anèmia fetal és una disminució per sota dels nivells normals de la quantitat de glòbuls vermells (o hematies) de la sang fetal.

La causa més comuna d'anèmia fetal és una incompatibilitat entre el tipus de sang de la gestant i el fetus, anomenada isoimmunització. A més, també es pot produir a conseqüència d'algunes infeccions virals, les quals interfereixen amb la medul·la òssia fetal, fent que produeixi menys glòbuls vermells, o en gestacions de bessons monocorials (síndrome de transfusió fetus-fetal, seqüència d'anèmia-policitèmia).

Què és la isoimmunització o eritroblastosi fetal?

La isoimmunització és una condició produïda perquè la gestant desenvolupa anticossos (defenses del cos humà) contra els glòbuls vermells del seu fetus. Això passa perquè la gestant i el fetus tenen grups de sang incompatibles entre ells. Els anticossos creats per l'embarassada creuen la placenta, arriben a la circulació sanguínia fetal i destrueixen els glòbuls vermells del fetus, produint anèmia.

Val a dir que, perquè la gestant produeixi anticossos contra els glòbuls vermells del seu fetus, anteriorment s'ha hagut de produir una exposició a aquests glòbuls, per exemple a través d'una transfusió de sang a la gestant o en un part previ, moment en què s'haurien creat els anticossos.

La causa més freqüent d'isoimmunització a tot el món és la causada per incompatibilitat de factor Rh: la gestant és Rh negatiu i el fetus és Rh positiu. Normalment en el primer embaràs es produeix en algun moment un contacte entre la sang de la gestant i el fetus, quedant l'embarassada sensibilitzada. Per tant, serà en el segon embaràs i següents quan aparegui el problema.

Per tal de prevenir-ho, a totes les gestants Rh negatives se'ls administra una mena de "vacuna", anomenada Gammaglobulina anti D, que prevé la majoria dels casos. Tanmateix, a vegades pot produir-se una isoimmunització a la gestant tot i haver-li administrat la "vacuna".

Quines conseqüències té l'anèmia fetal?

La funció principal dels glòbuls vermells és transportar l'oxigen per la sang a tots els òrgans del cos. L'anèmia pot ser lleu i no tenir conseqüències o manifestar-se únicament en el nadó, però de vegades pot ocórrer de forma greu ja durant la vida fetal.

Si no és tractada, el cor fetal haurà de realitzar un sobreesforç per mantenir l'oxigenació normal dels òrgans i pot conduir a una situació greu de fallida cardíaca amb acumulació de líquid al cos, conegut com a hidrops fetal, i que sense tractament té un risc molt elevat de mort fetal o de seqüeles severes en el neurodesenvolupament per falta d'oxigen al cervell.

Diagnòstic

Tan bon punt se sospita que el fetus pot tenir anèmia, per exemple perquè la gestant és Rh negatiu i podria tenir anticossos irregulars que ataquessin als glòbuls vermells del fetus, s'ha de fer un control especial.

En aquests casos de risc, la presència d'anèmia se sospita de manera molt fiable per ecografia Doppler, determinant la velocitat de la sang en una de les artèries del cervell fetal, l'artèria cerebral mitjana.

El diagnòstic definitiu es realitza mitjançant una analisi de la sang fetal. Cal fer una punció a la vena umbilical, normalment al cordó umbilical, el que s'anomena cordocentesi, amb una agulla fina similar a com es realitza una amniocentesi, per extreure una mínima quantitat de sang fetal.

Tractament

L'anèmia fetal es tracta amb una transfusió intrauterina. Fins fa uns 30 anys, la majoria dels fetus que tenien anèmia severa complicada amb hidrops morien a l'úter de la gestant, però la realització de transfusions dins l'úter ha permès que més del 90% d'aquests fetus sobrevisquin.

La transfusió intrauterina es realitza amb control ecogràfic. El procediment és el mateix que per al diagnòstic, és a dir, una punció a la vena umbilical ja sigui al cordó umbilical (cordocentesi) o en el seu trajecte dins l'abdomen fetal. La majoria de casos necessiten un mínim de 2-3 transfusions al llarg de l'embaràs, amb el consecutiu increment en el risc de complicacions que poden arribar a ser importants.

Les possibles complicacions inclouen trencament de membranes i part prematur, però també sagnat a causa de la punció amb hemorràgia severa i mort del fetus. Requereix una gran experiència, però en mans expertes és una tècnica amb molt bons resultats.

Quins controls hauré de fer en cas de tractament fetal?

L'ingrés hospitalari de la gestant durarà en principi a 1 dia i després caldran controls setmanals amb visita i ecografia, i caldrà mantenir un tipus de vida tranquil·la amb poca activitat física fins al final de l'embaràs. El control ecogràfic permetrà vigilar el desenvolupament correcte del fetus i descartar la presència de signes previs al desenvolupament d'hidrops.

Normalment serà necessari realitzar transfusions cada 3-4 setmanes, en funció del grau d'anèmia i de la quantitat de sang administrada a cada transfusió. L'objectiu és aconseguir que el part es pugui realitzar a la fi de l'embaràs sense necessitat d'induir-lo de manera prematura.

Després del naixement els nostres equips del Servei de Neonatologia pediàtrica de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona faran seguiment del nadó durant el primer mes de vida, moment en què normalment ja desapareixen els anticossos de la mare de la seva sang i pot donar-se l'alta definitiva al nadó. La majoria de casos d'anèmia fetal tractats tindran un pronòstic de vida excel·lent.