"Vull que les residents sentin que estan en continu aprenentatge per superar els seus límits"

El primer contacte de la Lydia García amb l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona va ser l’any 2001, quan va començar com a infermera de quiròfan, la que creia que era la seva vocació. Després d’especialitzar-se en quiròfan i anestesiologia, va entrar en contacte amb l’assistència a embarassades i el part, i la seva feina com a llevadora i el seu interès per la formació especialitzada han centrat la seva carrera des d’aleshores. Després de ser responsable de la formació teòrica de les llevadores al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya durant deu anys, enguany ha assumit la coordinació de la formació infermera de l’Hospital.

Com definiries la formació que reben les residents d’infermeria a l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona?

Crec que és una formació 360°, amb la que poden tenir la visió completa del que significa ser infermera pediàtrica o infermera llevadora. Sant Joan de Déu és un hospital de tercer nivell, d’alta complexitat on, com hospital de referència, tenim totes les especialitats. I tenim un model que ens defineix a l’hora de treballar i que se centra en la família, no només en la persona que ve a l’Hospital, sinó també en qui l’acompanya. En el cas dels infants, venen amb mares, pares, germans, avis, tutors… hi ha molta diversitat de famílies i totes estan contemplades. A les dones embarassades normalment les acompanya la seva parella, i el nadó que ha de néixer. Entenem que aquest és un nucli familiar que es crearà i, per tant, sempre ho tenim en compte i intentem que les dones sempre estiguin acompanyades de la persona de la seva elecció.

Com transmeteu aquesta visió durant la formació de les residents?

Durant la residència les persones aprenen treballant de costat amb la resta de professionals, que ens preocupem molt de com cuidem les persones, que atenem sempre de forma transparent davant dels acompanyants, ningú ens molesta i això augmenta la seva confiança en el que fem. Les nostres residents ens veuen fent aquesta feina i ens veuen comunicant-nos així amb els nostres usuaris.

A més, totes les residents, pediàtriques i llevadores, tenen una tutora que l’acompanya durant els dos anys de residència i a cada servei i unitat, tenim els col·laboradors docents, que seran els seus referents també.

Quins trets diferencials té la formació per a infermeres pediàtriques respecte a altres centres?

Justament aquesta especialització que comentàvem abans. A Sant Joan de Déu tractem la malaltia concreta, ja que la salut de l’infant es porta a atenció primària. Nosaltres tractem la patologia complexa, i moltes vegades són infants amb diverses patologies que requereixen diversos àmbits d’atenció, i això ens fa diferents. Sent un hospital pediàtric monogràfic, tenim totes les especialitats en un mateix centre i sent centre de referència per algunes especialitats, professionals especialitzats que només trobaràs a Sant Joan de Déu. Això fa que les residents puguin assolir una visió molt àmplia del que és la pediatria que en altres centres on no tenen aquesta subespecialització no poden veure.

Què destacaries de la residència per a llevadores a Sant Joan de Déu?

Pel que fa a estudi, el primer any de residència de llevadora se centra en la fisiologia del part i el segon en la patologia. A l’Hospital atenem embaràs de baix risc i d’alt risc amb patologia, que ens pot arribar d’altres centres també. En el cas de l’embaràs de baix risc, les llevadores tenen autonomia en el maneig d’aquestes dones, els seus embarassos i els seus parts. La llevadora fa les visites a urgències, les últimes visites de la gestació abans del part, és la referent de la dona a la sala de parts i també durant l’hospitalització i l’alta.

Així doncs, les residents tenen la visió del part fisiològic normal de baix risc, on la missió de la llevadora és acompanyar la dona embarassada en tot el procés, sense intervenir si no és necessari. El part respectat és la base de la nostra atenció. I en cas que sorgeixin desviacions del procés normal de part, la llevadora cal que les conegui per detectar-les i derivar-les a l’especialista en obstetrícia. I cal també conèixer-les per acompanyar les dones, perquè en tots els treballs de part de gestants de risc hi haurà una llevadora present.

A quins reptes creus que han de fer front les IIR en els seus dos anys de formació a Sant Joan de Déu?

Ser un hospital gran té moltes oportunitats de formació, però és cert que pot ser desconcertant. Es rota per molts llocs amb una plantilla gran d’infermeria i pot ser una mica intimidant per les residents i que tinguin la sensació que no podran abastar tot el coneixement a què tindran accés, que mai podran veure tot el que es fa a l’Hospital. I això és veritat, es necessiten molts anys per conèixer tot el que es fa aquí. Però l’important és que l’objectiu quan fas una especialitat és adquirir unes competències fonamentals que et fan ser una infermera pediàtrica o una llevadora, i això ho tindran, amb uns coneixements molt sòlids que els permetran treballar en qualsevol centre sanitari, i especialitzar-se si ho desitgen.

Quin paper tenen la recerca i la innovació en la formació IIR?

La innovació és quelcom molt transversal a l’Hospital i molt present en tot moment, des de la formació amb simulació als tractaments de cures pels infants, passant pels nostres espais, protocols, etc. I això les residents ho viuran en tot moment. Pel que fa a la recerca, les IIR han de fer un projecte de final de residència, que fomentem que pugui arribar a fer-se realitat i no es quedi només en un projecte. A més, a la Fundació Sant Joan de Déu tenim una referent de l’Hospital experta, que les acompanyarà en tot moment en els treballs de recerca i en la producció científica. També encoratgem les residents a anar a congressos, a presentar comunicacions i pòsters. Per l’Hospital és important generar coneixement i, ser un centre monogràfic ens dona accés a un gran nombre de casos i mostres i a fer aliances amb altres centres. Tota persona que tingui interès en la recerca té un lloc segur a les moltes línies de recerca que té l’Hospital Sant Joan de Déu.

Com a nova coordinadora de la Formació i Docència de la Direcció Infermera, quines són les teves prioritats respecte a les infermeres internes residents?

Per mi és fonamental que l’aprenentatge a l’Hospital sigui una pràctica reflexiva, d’avaluar què hem fet, en què hem fallat i com aprenem d’aquesta experiència per fer-ho millor. Arribar a fer una residència és difícil, és una carrera en què hi ha milers de persones que competeixen per veure qui té la millor nota. Jo vull que, en arribar a l’Hospital, aquest concepte quedi enrere. Entenc que cada persona té un procés d’aprenentatge diferent i el que m’interessa és individualitzar l’aprenentatge de les nostres residents, segons les competències i habilitats de cadascuna. Al final, després de dos anys de residència, totes les IIR hauran d’assolir unes competències per obtenir el títol, però el camí fins a arribar a aquell moment serà diferent per a cada persona. Vull que les residents sentin que estan en continu aprenentatge per superar els seus límits i que això és meravellós.

Quin ambient de treball trobaran les noves residents a l’Hospital? És un tret diferencial del nostre centre?

Crec que el pilar que tenim al nostre hospital són els nostres professionals, som els que ens creiem el nostre model d’atenció al pacient, els que treballem al costat de les famílies. Ens creiem de veritat el treball en equip i això genera un ambient molt bonic. Hi ha molta gent que s’enganxa quan veu l’energia que genera l’Hospital. Tots entenem que l’infant i la seva família han de ser el focus i tothom treballa amb aquest objectiu. De fet, molts dels nostres residents es queden a treballar amb nosaltres.