Estabilitzat un retinoblastoma amb quimioteràpia intraarterial que no tenia opcions de tractament al país d'origen

En Kensi va arribar amb la seva família a Barcelona el maig de 2021. Des que tenia molt poques setmanes de vida, la seva família es va adonar que no hi veia bé, no jugava ni seguia amb la mirada els jocs que li proposaven. A Indonèsia, el seu país d'origen, els van suggerir que esperessin fins que tingués 4 mesos per veure què li passava.

Però la família d'en Kensi no volia esperar i, quan van detectar que al nen se li veia una petita brillantor blanca a tots dos ulls quan se li feia una fotografia amb flaix, van sospitar que alguna cosa no anava bé i van buscar una segona opinió d'un especialista en oftalmologia. El diagnòstic va arribar quan el nen tenia tres mesos: es tractava d'un retinoblastoma bilateral. L'equip mèdic els va aconsellar enuclear l'ull esquerre del pacient per l'estat avançat en què es trobava el tumor: calia evitar que s'escampés i operar com més aviat millor. Després de l'enucleació, li van fer quatre sessions de quimioteràpia intensiva per tractar l'ull dret, que el nen conservava tot i que també estava afetat.

I en aquell moment la família va decidir explorar altres opcions per tractar el seu fill: des d'hospitals a l'Índia i a Singapur fins als Estats Units. En la recerca de les millors possibilitats, un oftalmòleg pediàtric els va aconsellar que es posessin en contacte amb el doctor Guillermo Chantada, que els va parlar del programa del PCCB Charity Fund. Ràpidament la família va recopilar i enviar tota la informació clínica relativa al cas del seu fill i, al cap d'unes setmanes, el Comitè de Valoració va aprovar el cas i l'aleshores bebè i els seus pares van volar a Barcelona.

Quimioteràpia intraarterial i atenció multidisciplinària

Al cap de pocs dies de l'arribada a l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona, el Kensi va començar el tractament. Un equip liderat pel doctor Jaume Català li va fer diversos cicles de quimioteràpia intraarterial, que consisteix a fer arribar el medicament directament a l'artèria principal que subministra sang al tumor. A més, la dosi de fàrmac s'ajusta a l'edat i al pes de l'infant, la qual cosa permet minimitzar els efectes secundaris del fàrmac.

Aquest tractament era especialment útil en el cas d'en Kensi, que havia rebut quimioteràpia intensiva per via venosa al seu país d'origen, un tractament que no era prou efectiu i que estava dificultant el creixement i l'augment de pes del nen. Un equip multidisciplinari, a part del de l'Àrea d'Oncologia i del Servei d'Oftalmologia, va fer un seguiment al petit per, si calia, oferir pautes nutricionals per tal de pal·liar el retard en el creixement.

Al cap d'unes setmanes de les primeres sessions, el Kensi va progressar favorablement i es va estabilitzar el tumor, amb la qual cosa el petit va recuperar part de la vista. Tot i això, en kensi va tenir una recaiguda i va ser necessari mantenir el tractament durant uns mesos més. Posteirorment es va consolidar la resposta amb tractament làser sobre els tumors retinians, que ha permès conservar l'ull i una visió normal.

La família del petit, que ha passat gran part dels seus dos primers anys de vida a l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona, es mostra satisfeta tant per l'evolució del nen com per l'atenció rebuda: “Vam arribar a témer per la vida del nostre fill i, en només unes setmanes, la nostra vida va fer un tomb. A més, en aquest hospital tot està fet pensant en la comoditat dels infants: els tractaments s'adapten a ells, els equips els eviten al màxim el patiment i el malestar. Ens hem sentit com a casa des que vam arribar”, conclou el pare del Kensi.