Mesurar anticossos en saliva representa una estratègia útil i senzilla per a detectar infeccions per SARS-CoV-2

La saliva és una mostra fàcil d'obtenir i de gran utilitat per mesurar anticossos davant del SARS-CoV-2 en la població infantil, i podria facilitar la vigilància epidemiològica en entorns escolars. L'estudi, fruit d'una col·laboració entre l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona i l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació "la Caixa", va fer un seguiment de més de 1.500 infants que van participar en casals o campaments d’estiu a Barcelona l’any passat. Els resultats s’han publicat a la revista BMC Medicine.

Determinar tant la susceptibilitat de la població infantil a infectar-se per SARS-CoV-2 com la seva capacitat d’infectar altres persones ha estat una de les qüestions més urgents durant aquesta pandèmia. Un dels obstacles per contestar aquesta pregunta és que la majoria d'infeccions en aquesta població són lleus o asimptomàtiques i, per tant, poden passar desapercebudes. Per establir si un individu ha estat exposat al SARS-CoV-2 en el passat, cal buscar anticossos específics del virus a la sang. Mesurar la prevalença d'anticossos al llarg del temps en una cohort infantil pot proporcionar informació epidemiològica valuosa. Tot i així, per fer aquest tipus d'estudis en població pediàtrica calen tècniques sensibles (capaces de detectar nivells baixos d'anticossos) i poc invasives (per poder-les realitzar amb certa freqüència).

En aquest estudi, realitzat a través de la plataforma Kids Corona, l'equip liderat per Iolanda Jordan, de Sant Joan de Déu, i Carlota Dobaño, d’ISGlobal, va emprar saliva, en lloc de sang, per mesurar anticossos davant del virus en uns 1.500 nens i nenes, i unes 400 persones adultes, que el 2020 van participar en campaments d'estiu de diferents centres de Barcelona. Es van analitzar dues mostres de saliva per cada participant, a l'inici i al final de l’estada al casal, i es van mesurar diferents tipus d'anticossos (IgG, IgA i IgM) davant de diversos antígens virals.

Els resultats indiquen que el 3,2 % de les persones participants van desenvolupar anticossos entre les dues preses de mostra, cosa que reflecteix noves infeccions. Es tracta d’una xifra sis vegades més gran que la taxa d'infecció estimada per les proves de PCR realitzades cada setmana. “S'ha vist que alguns menors poden ser positius per a anticossos tot i ser negatius per PCR, i això suggereix que la població infantil és capaç de generar una resposta immunitària que evita que la infecció s’estableixi”, explica Dobaño, primera autora de l'estudi. També pot ser perquè els individus asimptomàtics tenen càrregues virals més baixes, o que eliminen el virus més ràpidament.

Tanmateix, l'anàlisi mostra que el percentatge de noves infeccions va ser més gran a la població adulta (2,94 %) que a la infantil (1,3 %), el que suggereix diferències en la dinàmica d'infecció i transmissió viral. Finalment, contràriament al que s'ha vist en sang, les persones asimptomàtiques tenien nivells més elevats d'anticossos anti-Spike en saliva, la qual cosa fa pensar en un paper protector d'aquests anticossos en mucoses respiratòries. “Això significa que els anticossos anti-Spike en saliva podrien servir per mesurar la immunitat protectora generada després de la vacunació, particularment en el cas de vacunes intranasals”, assenyala Gemma Moncunill, coautora sènior de l'estudi.

“Ja havíem demostrat en altres estudis del Kids Corona que la saliva és una mostra útil per a detectar la presència del virus per PCR. Amb aquest estudi, demostrem que també representa una manera eficaç i molt més amable per mesurar anticossos, per la qual cosa esdevé la mostra ideal en pediatria, en lloc del molest frotis nasofaringi”, comenta Jordan.

“A més, els estudis amb saliva són més fàcils de realitzar i no requereixen personal especialitzat per a la seva col·lecta”, assenyala Juan José García, cap del Servei de Pediatria de l'Hospital Sant Joan de Déu i coordinador dels estudis Kids Corona. Per això, aquesta estratègia podria ser molt útil per mesurar la incidència de casos en entorns escolars i guiar la presa de decisions sobre quines mesures cal adoptar.