Portal del Pacient
Som experts en el diagnòstic d'aquest grup de trastorns del neurodesenvolupament. Abordem casos complexos, en què es donen altres malalties psiquiàtriques o orgàniques.
Descripció
El Trastorn de l'Espectre de l'Autisme (TEA) és un trastorn del desenvolupament que implica dificultats en les àrees de la comunicació social recíproca, la conducta repetitiva i/o interessos restringits. Els infants amb TEA poden tenir una intel·ligència molt variable, que va des de nens amb discapacitat intel·lectual a nens amb altes capacitats.
Segons dades de 2018 als Estats Units, 1 de cada 59 nens o nenes tenen TEA, sent 4 vegades més comú que s'expressi en nens que en nenes. A Europa les últimes dades de prevalença es situen entre 1-2% de la població.
Tot i la major consciència social aconseguida al voltant del TEA, durant els darrers anys a la nostra societat persisteixen molts mites que cal anar trencant, com que els infants amb autisme no es relacionen o que rebutgen el contacte físic.
Els nens amb TEA que no es diagnostiquen i no es tracten adequadament sovint entren en una espiral d'aïllament, desmotivació, baixa autoestima i trastorns afectius secundaris.
L'autisme és un espectre molt ampli que es manifesta de forma molt diferent en cada infant tenint en compte el sexe, la capacitat cognitiva i el context, entre altres variables. Les següents característiques són exemples de situacions que ens poden fer sospitar d'un TEA, tot i que no tenen per què presentar-se en tots els nens amb un diagnòstic.
Nenes
- Llenguatge verbal ric i sofisticat.
- Llenguatge no verbal preservat (contacte visual, ús de gestos, etc.).
- Comorbiditat amb ansietat.
- Rigidesa cognitiva i molt dominants en el joc.
- Solen tenir un grup reduït d'amigues.
- Pobre picardia.
- Alts nivells de perfeccionisme.
- Dificultats per reconèixer i exterioritzar sentiments.
- En l'adolescència, alta comorbiditat amb trastorns afectius i alimentaris.
- Interessos restringits molt més adaptatius (joc simbòlic de professores, lectura o animals).
Nens
- Dificultats de relació social.
- Retard del llenguatge o problemes de comunicació.
- Literalitat en el llenguatge.
- Dificultats en la comunicació no verbal: rigidesa facial, pobre contacte ocular, poc ús de gestos.
- Rigidesa i dificultats davant els canvis.
- Conductes repetitives.
- Interessos molt específics o peculiars.
- Problemes de conducta.
- Dificultats per autoregular les emocions.
- Ansietat i baix estat d'ànim.
- Dificultats de comprensió social.
- Alt sentit de la justícia.
Diagnòstic
En la fase de diagnòstic de TEA intervenen diverses especialitats:
- Neurologia
- Psicologia clínica
- Psiquiatria
- Logopèdia
Tractament
La durada del tractament és variable en funció de l'expressió i evolució de la simptomatologia de cada cas, tot i que en general és necessari un seguiment / acompanyament al llarg de les diferents etapes vitals.
Amb tots els pacients es realitza un seguiment que anirà en funció de l'evolució de cada cas.
Avaluació
El TEA és una forma de ser i de processar la informació diferent a la resta de la població. Per tant, no podem parlar d'una recuperació.
S'entén que el tractament es basa en donar les estratègies adequades perquè pugui valer-se per si mateix i que les seves dificultats interfereixin de forma mínima en el seu dia a dia.
Quin ha de ser el paper de l'escola després del diagnòstic?
L'escola té un paper important en l'evolució d'un alumne amb TEA. Per això, els professionals de la Unitat de Trastorns de l'Aprenentatge Escolar de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona sempre es posen en contacte amb el professorat per intercanviar impressions i oferir l'ajuda necessària en qualsevol moment de l'escolaritat de l’infant o adolescent.