Portal del Pacient
Presentació
L’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona va celebrar el seu 150 aniversari l'any 2017. Va ser fundat el 14 de desembre del 1867 al carrer Muntaner de Barcelona per part de l’Orde Hospitalari Sant Joan de Déu, sent llavors el primer hospital infantil d’Espanya.
Atenia principalment a nens amb tuberculosi i altres malformacions congènites de l’aparell locomotor.
El 1881, l’Hospital es va traslladar a uns terrenys entre l’actual avinguda Diagonal i el carrer Déu i Mata. Allà hi va estar durant gairebé un segle, fins que el 1973 es va inaugurar l’actual hospital a Esplugues de Llobregat.
Les principals fites del nostre Hospital han estat:
- La seva fundació, el 1867.
- El pas de centre de beneficència a centre concertat amb l'administració, 1973.
- El pas a hospital universitari, el 1975.
- La incorporació a la Xarxa Hospitalària d'Utilització Pública, el 1985.
- El reconeixement com a hospital terciari, el 1992.
- L’inici de la integració amb l'Hospital Clínic, el 1993.
L'any 2005 es va posar en marxa el programa estratègic Paidhos 2004 - 2008 i el 2013 va esdevenir un hospital de referència a nivell internacional.
Actualment, l’Hospital Sant Joan de Déu és un dels principals referents dins i fora de Catalunya en Pediatria, Obstetrícia i Ginecologia, i en àrees d’alta especialització com les Neurociències, la Neonatologia, l’Oncologia o la Cardiocirurgia.
Atén cada any més de 120.000 urgències, 25.000 ingressos i 200.000 visites, combinant la darrera tecnologia amb una assistència personalitzada basada en els seus valors d’hospitalitat i solidaritat.
Primer hospital infantil de Espanya
L’Hospital Sant Joan de Déu va ser fundat el 14 de desembre del 1867 al carrer Muntaner de Barcelona per part de l’Orde Hospitalari Sant Joan de Déu sent llavors el primer hospital infantil de l’Estat espanyol. També va ser el primer centre de l’Orde Hospitalari Sant Joan de Déu reobert desprès de la desamortització de Mendizábal, de manera que va encetar el camí de la restauració de l’Orde a Espanya.
Quan va obrir l’Hospital del carrer Muntaner, tenia 6 nens ingressats i una comunitat de tres germans. En quatre anys, el nombre de pacients hospitalitzats va arribar a 50. Atenia principalment a nens amb tuberculosi i altres malformacions congènites de l’aparell locomotor.
Aviat es va veure que el lloc no era l’adient, ja que estava envoltat d’habitatges, fàbriques i tallers que impedien el necessari repòs dels nens ingressats.
El trasllat a l'Avinguda Diagonal
El 1881, l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona es va traslladar a uns terrenys ubicats entre l’actual Avinguda Diagonal i el carrer Déu i Mata. En un primer moment, ja atenien 105 pacients, bàsicament nens escrofulosos i raquítics. Amb aportacions de la societat civil de l’època, es va poder anar ampliant la superfície del nou hospital i el 1908 el centre ja tenia capacitat per atendre 250 nens hospitalitzats.
També es va ampliar el ventall de patologies ateses, inclouent els problemes dermatològics, especialment la tinya, i la ceguesa. Posteriorment, es van afegir els tractaments traumatològics, amb la possibilitat de practicar intervencions quirúrgiques per l’allargament d’ossos o els trasplantaments d’insercions tendinoses i l’ús de tendons artificials i empelts ossis, intervencions molt avançades per l’època.
A principi del segle XX, els germans hospitalaris teniem l’objectiu de disposar d’un sanatori marítim per poder oferir als pacients un complements que aleshores era considerat essencial en el tractament de determinades patologies: la balneoteràpia marítima. El 1924 es va poder fer realitat aquesta aspiració amb l’obertura del sanatori de Calafell. Va ser gràcies a les donacions i als diners que l’Ajuntament de Barcelona va pagar a l’Orde per l’expropiació forçosa d’una part de la finca del centre de la Diagonal.
El 1929 va començar l’atenció ambulatòria, sobretot pels pacients amb patologia traumatològica, tot i que també per tractar les tinyes i els problemes odontològics.
S’inicia l’atenció ambulatòria i d’aguts
A la dècada de 1950, es van ampliar les instal·lacions de les consultes externes i es van incorporar noves especialitats, com la Pediatria, la Cardiologia, la Cirurgia i la Psiquiatria.
Amb el desenvolupament dels equips professionals de Pediatria i de Cirurgia Intantil, es va poder ampliar la cobertura assistencial a pacients aguts amb problemes de diarrees, deshidratacions, bronco-pneumònies, nefrosis, distròfies, etc., i es va obrir el Servei d’Urgències. Poc desprès es van incorporar nous especialistes, com els neuropediatres.
Als anys seixanta, els responsables de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona van començar a planificar l’actualització i l’adequació del centre a les noves necessitats plantejades per la societat.
Es va parlar de que el centre de l’Avinguda Diagonal esdevingués un hospital maternoinfantil, amb atenció obstètrica a les dones i pediàtrica a pacients fins als 18 anys. Llavors es va veure necessari el canvi d’emplaçament, ja que els terrenys de la Diagonal eren limitats però, alhora, tenien un gran valor econòmic, de manera que la seva venda podia finançar la contrucció d’un nou hospital molt més gran.
El nou Hospital a Esplugues de Llobregat
A l’hora de triar la zona de Barcelona on ubicar el nou hospital, es va analitzar la cobertura d’altres centres i es va decidir que hi havia una zona amb poca atenció sanitària paediàtrica: el sud-oest de Barcelona i la seva comarca. El lloc més idoni van ser uns terrenys de la companyia elèctrica FECSA al barri de Finestrelles d’Esplugues de Llobregat. El 1970 allà va ser on es va començar a construir l’actual hospital.
Durant el primer any de funcionament, el 1973, ja es van atendre 2.100 parts, 122.000 consultes externes, 15.000 ingressos i 38.000 urgències. Els informatius de l'època es van fer ressò de l'inici de l'activitat del centre.
El 1985, en plena crisi econòmica, l’Hospital va entrar a formar part de la Xarxa d’Hospitals d’Utilització Pública (XHUP). Tot i això, i degut als problemes financers, va haver de fer una reducció de plantilla.
La integració progressiva a la XHUP i també a la Universitat de Barcelona per esdevenir un hospital universitari, així com l’aliança amb l’Hospital Clínic, van contribuir a l’expansió del centre durant els anys noranta i inici del segle XXI.
L'any 2004 es va posar en marxa el programa estratègic PAIDHOS 2004-2008 que va posicionar el centre com un hospital terciari.
La crisi del 2008 va provocar una retallada del pressupost de la sanitat pública, d’un 15%, que va afectar tots els hospitals públics o concertats. L’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona va haver de reduir salaris, nombre de professionals i nombre de llits per poder fer front a aquesta difícil conjuntura.
Un hospital de referència internacional
El 2013 es va decidir fer una reorientació estratègica que va suposar l’aposta per la referència i la internacionalització, sobretot a partir d’especialitats pediàtriques com Cardiocirurgia, Neurocirurgia, Oncologia i Hematologia, Cirurgia Ortopèdica, Medicina Fetal i Neonatal i Malalties Rares.
Actualment l’Hospital Sant Joan de Déu és un dels principals referents dintre i fora de Catalunya en atenció pediàtrica.
Atén cada any més de 120.000 urgències, 25.000 ingressos i 200.000 visites, combinant la darrera tecnologia amb una assistència personalitzada basada en els seus valors d’hospitalitat i solidaritat.
Sant Joan de Déu, el primer hospital infantil | betevé
