Càncer infantil

El càncer infantil requereix una recerca específica, ja que és completament diferent del càncer d'adults:

1. Té una incidència molt més baixa.
2. No es pot prevenir.
3. Requereix teràpies diferents.
4. Respon als tractaments també de manera molt diferent.

Per això, els resultats de les recerques del càncer d'adult no es poden extrapolar al càncer infantil i cal impulsar recerques específiques.

A l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona, els nostres investigadors treballen estretament amb els metges que atenen els pacients. Cada vegada que es diagnostica un cas nou, analitzen al laboratori les característiques del tumor per ajustar el pronòstic amb els metges - saber com evolucionarà, si hi ha més risc que esdevingui resistent als tractaments - i determinar quina és la millor estratègia terapèutica per combatre'l.

De la mateixa manera, els oncòlegs traslladen als investigadors les preguntes per a les quals encara avui no tenen resposta. Per què, per exemple, dos pacients amb el mateix càncer i el mateix tractament responen de manera diferent. La feina dels investigadors està orientada a respondre aquesta mena de preguntes amb l'objectiu d'oferir el millor tractament a cada infant.

Fruit d'aquest treball conjunt, en els últims deu anys hem aconseguit, entre altres assoliments, desenvolupar models animals de diversos tumors, pas imprescindible per a poder testar nous fàrmacs i tractaments.

També hem estat capaços de desenvolupar assajos clínics pioners, com el de pacients amb glioma difús de tronc -un tumor sense cura actualment- o l'iniciat per a preservar l'ull d'infants afectats pel retinoblastoma, un tumor ocular que només afecta la població infantil.

Treballem també en un nou assaig per a pacients amb neuroblastomes molt agressius, amb l'objectiu d'estudiar l'efectivitat d'un medicament indicat per a una altra malaltia i que hem descobert que pot detenir el creixement d'aquest tumor.

Com a resultat de tot aquest treball, els índexs de supervivència dels nostres pacients són cada vegada més elevats i, en els casos en què la curació no és possible, els infants afectats viuen més temps i amb millor qualitat de vida.